La Vanguardia, el rotatiu català més influent i amb més lectors, fa el pas i ofereix des d’avui una versió en la llengua nacional que acaba amb l’anomalia lingüística que fins avui encara es mantenia al país
Probablement... no. Amb tota seguretat hauria d’haver sortit ja fa molt de temps. La versió en la nostra llengua del diari amb més lectors, més vendes i més subscriptors de Catalunya era un assumpte que any rere any havia quedat tancat en un calaix de la seu del Grup Godó. Finalment, pel que sembla motivat per la pressió de la direcció del diari –amb José Antich al capdavant–, Javier Godó, propietari del grup de comunicació més important del país, ha decidit fer el pas que catalans de generacions força anteriors a la nostra ja havien reclamat: que La Vanguardia surti als quioscs del Principat en la nostra llengua mil·lenària. Ens trobem, per tant, en un dia històric per a la premsa en català i per a la premsa del país en general.
Per aquells que considereu -considerem- que La Vanguardia fa tard en fer el pas endavant, cal cercar el costat positiu i optimista de la notícia. Si aquest moment ha trigat tant en arribar, i el pas al català del rotatiu dels Godó es produeix ara, significa que ara és el moment històric que requeria aquest canvi en el sector de la premsa catalana. Catalunya viu una situació convulsa causada, principalment, pel maltracte espanyol envers el nostre país. Un maltracte psicològic però també economicofinancer. Un maltracte basat en insults però també en espoli a mà armada. Potser ha arribat el moment que Catalunya opti per prendre el seu propi camí. La relació és ja nul·la i la convivència, impossible. Que La Vanguardia fos en castellà era per múltiples motius. Però probablement el més destacat era el lligam entre Catalunya i Espanya. Ara apareix una versió únicament en català, per als que vivim a la nació (diguin el que diguin els amics del més que legítim Tribunal Constitucional). Aquest canvi pot ser un altre dels molts senyals que estan apareixent i que ens porten cap a un camí diferent al realitzat per la societat catalana fins ara. Esperem que així sigui. I esperem que La Vanguardia expliqui el camí pel qual cada cop més catalans opten.
 |
| Portada del primer número de La Vanguardia en llengua catalana |
Per aquells que considereu -considerem- que La Vanguardia fa tard en fer el pas endavant, cal cercar el costat positiu i optimista de la notícia. Si aquest moment ha trigat tant en arribar, i el pas al català del rotatiu dels Godó es produeix ara, significa que ara és el moment històric que requeria aquest canvi en el sector de la premsa catalana. Catalunya viu una situació convulsa causada, principalment, pel maltracte espanyol envers el nostre país. Un maltracte psicològic però també economicofinancer. Un maltracte basat en insults però també en espoli a mà armada. Potser ha arribat el moment que Catalunya opti per prendre el seu propi camí. La relació és ja nul·la i la convivència, impossible. Que La Vanguardia fos en castellà era per múltiples motius. Però probablement el més destacat era el lligam entre Catalunya i Espanya. Ara apareix una versió únicament en català, per als que vivim a la nació (diguin el que diguin els amics del més que legítim Tribunal Constitucional). Aquest canvi pot ser un altre dels molts senyals que estan apareixent i que ens porten cap a un camí diferent al realitzat per la societat catalana fins ara. Esperem que així sigui. I esperem que La Vanguardia expliqui el camí pel qual cada cop més catalans opten.
La nova Vanguardia en català: http://www.lavanguardia.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada