L’exvicedegana de la Facultat de Psicologia critica que amb el nou pla d’estudis “tenim molta més feina i això no se’ns reconeix”
Àngels Mies i Burrull (Terrassa, 1957) és psicòloga i logopeda. Va estudiar en una escola religiosa d’aquesta mateixa ciutat i, posteriorment, va decidir iniciar els estudis de psicologia i logopèdia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on hi ha acabat exercint. Després d’haver ocupat diversos càrrecs de responsabilitat dins la facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre els quals el vicedeganat, actualment forma part de l’equip docent dels estudis de Logopèdia i col·labora en diversos grups de recerca de la UAB.
En aquesta entrevista, descriu els estudis corresponents al seu àmbit i el perfil d’estudiant dels diferents graus que s’hi cursen i analitza la situació actual a la universitat, on s’estan experimentant diversos canvis en els estudis darrerament, amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), conegut popularment com a “Pla Bolonya”, i les conseqüències que ha portat a alumnat i equip docent.
- Per què creu que les carreres de Psicologia i Logopèdia s’associen més aviat a un perfil d’alumne femení?
- Jo penso, i l’experiència m’ha donat la raó, que la psicologia requereix molta recepció en el moment d’estar al cas de les coses, molta més empatia... Molta més recepció pel món emocional, de les vivències, que són característiques que requereixen molta sensibilitat i recepció, trets que a mi em sembla que són molt més freqüents en el gènere femení. Tot i que hi ha també nois molt sensibles i grans psicòlegs, però jo crec que el motiu d’associar aquests estudis a les dones, que és cert, va en gran part per aquest camí.
- Quines diferències percep entre el pla d’estudis vigent durant la seva època i el nou pla que ara s’està començant a aplicar?
- He notat diferències molt importants. En primer lloc, les meves assignatures eren anuals i això comportava que les persones desconnectessin amb més facilitat. Tot i així, podíem aprofundir més amb la matèria. La diferència més destacada que he notat és que ara hi ha més possibilitats d’aprovar: abans ens ho jugàvem tot amb un examen. A més a més, la informació que hi ha avui en dia és impressionant i les competències que es valoren als alumnes són moltes més, cosa que permet apropar-nos més a l’alumne i valorar-lo amb més objectivament, no només amb el resultat que ha obtingut a una prova.
- Com creu que afecta als estudiants l’aplicació del nou pla d’estudis?
- Jo considero que en els estudiants els afecta en positiu. Sobretot el tema de l’avaluació continuada és molt millor. Amb l’antic pla amb prou feines sabies els noms dels alumnes que tenies a classe. Ara et trobes amb què coneixes el nivell de cada alumne que tens a l’aula pel control que vas fent d’ell o ella constantment. Per tant, de cara a l’alumne sí que és molt millor, i fins i tot es poden fer activitats de més aprofundiment a aquells estudiants que els interessa i, a més a més, tenim el tema de les proves puntuals, que donen moltes les facilitats per aprovar, ja que no t’ho jugues tot a un sol examen.
- I de cara al professorat, què representa el nou pla d’estudis? Més hores de feina?
- Moltíssimes més hores de feina. El que per a l’alumnat és un gran guany, al professorat ens afecta en molt negatiu. Perquè nosaltres estem fent un Pla Bolonya a cost zero. No a cost zero, a menys zero. És a dir, tenim molta més feina i això no se’ns reconeix. Si que és cert que ens han augmentat unes quantes hores que comptabilitzen per a la feina que pot reportar la nova activitat que tenim de més a més (correccions, treballs, pràctiques...). Però aquestes hores de més mai de la vida reflecteixen l’enorme quantitat d’hores que arribes a dedicar. Només perquè en tingueu una idea: quan jo estudiava el professor només tenia una nota meva en tot el curs. Ara jo em trobo a final de semestre, amb fins a set o vuit notes de cada alumne, fruit de pràctiques, proves curtes, diversos exàmens... Clar, això representa una càrrega de feina molt superior. Crec que el problema ha sigut com s'ha dissenyat el nou pla a gran escala, no ja a la nostra universitat, sinó al conjunt de Catalunya i l'Estat.
- Amb el Pla Bolonya hi ha altres novetats com ara cursar assignatures en llengua estrangera, bàsicament anglès. En el cas de la seva facultat, ja s’ha posat en marxa?
- Sí, ja s’està fent alguna assignatura. Al grau de Psicologia, a Logopèdia de moment però encara no se’n fa cap. Em tocarà el rebre algun dia... (riu) No, el rebre no perquè jo ho faria amb molt de gust, si em deixessin preparar. Que és el problema que sembla que tenim en aquest aspecte, que pel fet de ser una novetat encara no tenim facilitats per exemple en el tema del reciclatge dels docents. Esperem que mica en mica aquesta situació vagi millorant i finalment se'ns ofereixi la possibilitat a tots els docents de poder cursar i millorar el nostre nivell de llengües. Que ja s'està oferint, el que passa és que encara a una escala diríem que "reduïda". Per tant jo penso que és una molt bona iniciativa, trobo que pot ser molt interessant impartir classes en llengües estrangeres però jo de moment a títol personal encara no m’ofereixo. Espero que arribi el moment, perquè a mi m’agraden molt les llengües: vaig estar vivint a Itàlia i Anglaterra, també vaig estudiar francès fa uns anys... però és el què dèiem, que si no se t’ofereixen alguns incentius, algunes facilitats, que ara sembla que comencen a oferir-ne algunes des del rectorat, és que no pots. En els darrers mesos s'han començat a oferir cursos de formació, s'ha començat a ajudar als docents... Jo diria que la política seguida pel rectorat és la bona, que crec que va en el bon camí però que encara no ha arribat al seu cim. Ben aviat podrem comprovar si s'assoleix.
- En el seu àmbit educatiu, com veu l’UAB respecte les universitats europees?
- Els rànquings que s’han publicat últimament demostren que la UAB és una bona universitat. En el món de la psicologia hi ha un molt bon nivell, que compartim amb la Universitat de Barcelona (UB), i penso que podem estar contents del nivell de l’Autònoma, que és similar al de les grans universitats europees. Tenim molta mobilitat de professorat, que van i vénen en intercanvis entre diverses universitats del continent, tenim també molta mobilitat d’alumnat i grups de recerca que col·laboren mundialment, que en la meva opinió és molt satisfactori. Jo he participat en diversos grups de recerca, amb els quals hem ofert exposicions en universitats del continent i puc dir que tenim un nivell satisfactori. No us diré ara que siguem la universitat puntera però crec que tenim un bon nivell si ens comparem, en àmbits de recerca i de nivell de professorat, amb les universitats de la resta del continent. =
Per Xènia Santigosa, Lara Torrano, Carles Tena i Nil Sanmartí.
