Plataforma per Catalunya: l’amenaça del vot ocult

Sovint el vot ocult a Catalunya ha sigut associat al Partit Popular, la força política que habitualment ha presentat un programa electoral més reticent i contrari a l’obtenció d’un més alt grau d’autonomia per al nostre país. En aquest context, en cada contesa electoral que s’ha produït al Principat des de la recuperació de la democràcia a finals dels anys setanta del passat segle, el partit que actualment lidera Alícia Sánchez-Camacho ha obtingut sempre uns resultats molt més favorables en les eleccions que el que els sondejos pronosticaven setmanes o dies abans dels comicis, ja fossin municipals, nacionals o espanyols. 

Sovint el "vot ocult" a Catalunya ha sigut associat al Partit Popular

Des del passat mes de novembre sembla però que una altra força política ha robat gran part del sac del vot ocult al Partit Popular. Es tracta de Plataforma per Catalunya (PxC). Molts encara recordem la nit electoral del passat 28 de novembre en què durant gran part de l’escrutini (fins vora dues terceres parts d’aquest) la formació xenòfoba liderada per Josep Anglada obtenia uns gens menyspreables 3 escons al Parlament de Catalunya, igualant en nombre de vots a partits com Solidaritat Catalana per la Independència (Joan Laporta) o els Ciutadans d’Albert Rivera.

I el que feia realment sorprenent aquest fet era que a pràcticament ningú se li havia ocorregut atorgar un nombre de vots tan alt a la PxC. Per què? Doncs perquè cap de les enquestes publicades durant les setmanes anteriors preveien l’accés de la plataforma xenòfoba i cap li donava més d’un 1,5% dels sufragis enfront del 3% necessari per accedir a la cambra legislativa catalana per primera vegada.

L'amenaça de Plataforma per Catalunya (PxC) es féu palesa durant la nit electoral del passat 28-N

Enquestes com les d’El Periódico o La Vanguardia indicaven l’accés de Joan Laporta amb una parell de diputats i el manteniment de Ciutadans mentre que d’altres com la realitzada per RAC1 encertaven gran part dels resultats i situaven en 4 escons el partit de Joan Laporta i 3 el d’Albert Rivera mentre preveien entre 62 i 63 escons a la Convergència i Unió que finalment guanyà els comicis amb la primera d’aquestes dues xifres. Però, insistim, de Plataforma per Catalunya, ningú en parlava. Ni les enquestes que més s’aproparen al veredicte dels ciutadans aquell 28 de novembre. Aquest fou el motiu pel qual la gran majoria ens sorprenguéssim en veure una part del formatge, que realitzat per TV3 representava la composició del nou Parlament, amb el logotip de la PxC. Perquè cap estudi previ ho esperava.

Sense cap mena de dubte, que PxC no aparegués en cap enquesta fou perquè la gran majoria de ciutadans que acabaren decantant-se per aquesta opció a les eleccions nacionals no indicaren el seu vot o, com a mínim, no pas aquell que acabarien emetent realment. I això és el que des de sempre havia succeït a Catalunya amb el PP. Molta gent el votava (el partit conservador espanyol ha aconseguit en les eleccions celebrades les darreres dues dècades més de 300.000 vots al conjunt del país) però poca ho admetia i ho feia públic en les enquestes.

Per aquest motiu, crida molt l’atenció l’enquesta que la setmana passada publicava El Periódico de Catalunya per als resultats a l’Hospitalet de Llobregat aquest proper 22 de maig. Segons es desprenia de l’enquesta, el partit de Josep Anglada obtindria un 4,5% dels vots a l’Hospitalet, pràcticament duplicant el resultat previst per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, amb un 2,7%) i aconseguint el que seria una tercera part dels vots de Convergència i Unió en aquesta ciutat (13,9%). Amb aquestes xifres, PxC tindria a tocar l’accés al consistori hospitalenc, situat en el 5% dels sufragis. I a això li hem d’afegir el fet que no estem parlant d’una població qualsevol, on amb un parell de centenars de vots es pot obtenir un regidor, sinó que parlem de la que és la segona ciutat de Catalunya amb més de 250.000 habitants.

Segons es desprenia de l’enquesta d'El Periódico, la PxC de Josep Anglada tindria bastants números d'obtenir regidor a l’Hospitalet

Si ni apareixent en les enquestes, el partit de Josep Anglada gairebé s’escolava al Parlament el passat 28 de novembre, què pot arribar a passar aquest proper 22 de maig on, com ja hem indicat, el citat partit té moltes opcions d’aconseguir representació en molts municipis on ara no en té (cas de l’Hospitalet de Llobregat que acabem de presentar) i consolidar o ampliar aquesta en els municipis on ja és present (sens dubte, l’exemple més clar d’aquest grup seria Vic, on aspira a esdevenir la força més votada)?

El 22 de maig ens ho dirà. De fet, els ciutadans ho decidirem. Però anem amb compte amb el que fem perquè donant peixet a un partit filofeixista amagat darrere la màscara de la xenofòbia ens la juguem. I molt.

Més informació sobre la ideologia de l'artífex de "Plataforma per Catalunya"

Reportatge de Josep Anglada a El País: "De franquista a conseguidor"

Perfil de Josep Anglada, per Àlex Romaguera, a El Triangle

.

El Departament de Territori i Sostenibilitat modificarà la xarxa de Rodalia de Barcelona amb una nova línia a partir del 26 de juny

.
El proper 26 de juny es posaran en marxa les modificacions que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha estat preparant per a la xarxa de Rodalia de Barcelona, l'antiga Rodalies Barcelona de Renfe. La principal novetat serà la posada en marxa de la línia R8 de Rodalies, que circularà entre Martorell i Granollers Centre passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB, evitant així el pas per Barcelona. La posada en marxa d'aquesta línia significarà la reducció de l'actual línia R7, que quedarà limitada al trajecte Cerdanyola Universitat-Sant Andreu-Arenal i també s’aprofitarà per establir nous horaris basats en les freqüències estables de pas a les línies R1 (Maresme) i R4 (Vallès Occidental). Tot plegat ho ha anunciat en roda de premsa a l’estació de Montgat Nord (el Maresme) el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.

Així és com quedarà la xarxa de rodalia de Barcelona a partir del proper 26 de juny.

Nova línia R8

La principal novetat serà la posada en marxa de la línia R8 de Rodalies, que circularà entre Martorell i Granollers Centre passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB, evitant així el pas per Barcelona. Per a fer-ho s'utilitzarà la infraestructura ja existent de la línia Papiol-Mollet, que fins ara havia estat destinada només al transport de mercaderies. Aquesta nova línia comptarà inicialment amb un tren cada hora per sentit amb possibilitat d’incrementar-se si la demanda així ho fa necessari. La posada en marxa d'aquesta línia significarà la reducció de l'actual línia R7, que quedarà limitada al trajecte Cerdanyola Universitat-Sant Andreu-Arenal.

“La nova línia R8, que disposarà d’un tren per hora i sentit, circularà entre Martorell, Cerdanyola Universitat i Granollers sense passar per Barcelona”

Modificació de l’actual R7 i anul·lació del servei directe Rubí-Sant Cugat-Barcelona

La nova reestructuració de la xarxa suposarà una modificació total de l’actual línia R7, que passarà de circular entre l’Hospitalet, Barcelona, Cerdanyola Universitat i Martorell a fer-ho només entre Barcelona i Cerdanyola Universitat. Els trens que actualment realitzen aquest trajecte el canviaran i circularan entre Granollers, Cerdanyola Universitat i Martorell sense passar per Barcelona. Això significarà l’eliminació dels serveis directes que actualment Rodalies de Catalunya ofereix entre Rubí, Sant Cugat i Barcelona. Des de Rodalies, el seu coordinador, Marc Garcia, ha volgut insistir en què aquest canvi ha sigut necessari perquè els trens que es dirigiran a Granollers són els que ara circulen fins a Barcelona i l’Hospitalet i ha volgut destacar que la majoria d’usuaris d’aquestes dues poblacions que es dirigeixen a Barcelona utilitzen el servei del Metro del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), de manera que els pocs usuaris afectats seguiran comptant amb el servei directe a la capital catalana a través de les línies S1, S2, S5 i S55 dels FGC.

“La línia R7 passarà a ser un servei llançadora entre Sant Andreu-Arenal i l'estació de la UAB (Cerdanyola Universitat)”

Homogeneïtzació de les freqüències de pas a les línies R1 i R4

La inauguració de la nova línia R8 també s’aprofitarà per a homogeneïtzar els horaris de les línies R1 (Maçanet > Mataró > Barcelona) i R4 (Manresa > Terrassa > Barcelona), que comptaran amb els mateixos serveis que fins ara però repartits d’una manera més equitativa. Així, a partir d’ara en aquestes línies no caldrà consultar l’hora en què circularan els trens perquè ho faran seguint una freqüència de pas concreta.

A la línia R1 hi haurà un servei cada 8 minuts entre les 06:30 i les 07:30, cada 6 minuts entre les 07:30 i les 08:30, cada 8 minuts entre les 08:30 i les 09:30 i cada 10 minuts la resta del dia. Pel que fa a la línia R4, hi haurà un servei cada 10 minuts entre les 06:00 i les 07:00, cada 8 minuts entre les 07:00 i les 09:00 i cada 15 minuts la resta del dia.

“S’aprofitarà per homogeneïtzar les freqüències a les línies R1 i R4 i introduir nous serveis amb destinació Mataró, Terrassa i Vic”

Nous serveis a les línies R1, R3 i R4

Els nous horaris també suposaran la posada en marxa d’un parell de nous serveis a les línies R1 i R4 i d’un nou servei a la línia R3 que circularà en hora punta de tarda entre l’Hospitalet i Vic. Des de Rodalies de Catalunya també s’ha volgut destacar que els canvis que s’introduiran el proper 26 de juny també serviran per poder reduir el temps en el restabliment dels horaris quan es produeixin avaries a la xarxa de rodalia de Barcelona.

En un principi s'havia anunciat que l'estació terme de la línia R7 després de la reestructuració seria La Sagrera-Meridiana (veure imatge adjunta). Posteriorment el Departament ha rectificat i ha anunciat que la terminal seria Sant Andreu-Arenal.

Retards a FGC per l'avaria en un canvi d'agulles a Sarrià

Una avaria en un canvi d’agulla de l’estació de Sarrià pels volts de les set del matí ha provocat que la línia Barcelona-Vallès circulés aquest dimarts al matí amb un servei excepcionalment reduït. El canvi d’agulla espatllat ha obligat a circular en ambdós sentits (Barcelona i Sabadell/Terrassa) per una única via i a partir de dos quarts de vuit Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha apostat per suspendre els serveis de les línies S5-Rubí i S55-Universitat Autònoma i reduïr el servei de la línia L6-Reina Elisenda a trens llançadora entre Sarrià i l'esmentada estació de destí. D’aquesta manera, només s’han mantingut els trens de les línies S1-Terrassa i S2-Sabadell, que paraven excepcionalment a totes les estacions. A les nou del matí s’ha aconseguit arreglar l’agulla de l’estació de Sarrià però els retards s’han mantingut durant tot el matí i el servei no s’ha pogut normalitzar totalment fins poc abans del migdia.

Tot i que FGC ha planificat un servei excepcional basat en la supressió dels trens de les línies S5 i S55 i l'aturada a totes les estacions dels serveis S1 i S2, el cert és que a partir de les vuit del matí només sortien de Plaça de Catalunya els trens de la línia L7-Avinguda Tibidabo, que en circular per un traçat diferent de la resta podien seguir operant amb normalitat. Entre les vuit i dos quarts de nou del matí només han sortit de Plaça de Catalunya cap al Vallès dos trens, un en sentit Sabadell i l’altre en sentit Terrassa.  Això ha sigut degut al fet que en haver-se espatllat l’agulla de l’estació de Sarrià els serveis que provenien del Vallès i un cop arribats a Barcelona havien de tornar a sortir cap a les capitals del Vallès Occidental no arribaven a Plaça de Catalunya. Això ha provocat que en escassos minuts l’estació terme dels Ferrocarrils de la Generalitat al centre de la capital catalana quedés plena de gom a gom, amb centenars de persones que s’anaven amuntegant a les andanes i passadissos de l’estació. Una situació similar s'ha viscut a la resta d'estacions de la xarxa Barcelona-Vallès i especialment a les estacions amb més demanda d'usuaris: Provença, Gràcia, Sarrià, Sant Cugat, Rubí, Sabadell i Terrassa.

Aspecte que oferia l'estació de Rubí (S1-S5) pels volts de les nou del matí. Imatge: Twitter @Castefa

A les nou del matí s’ha aconseguit arreglar l’agulla de l’estació de Sarrià però els retards s’han mantingut durant gran part del matí i el servei no s'ha pogut normalitzar en la seva totalitat fins a quarts d'onze del matí.

Com a darrer apunt també comentar el cas singular del tren de les vuit del matí amb destinació Sabadell. El servei ha acabat sortint ple a rebentar a les 08:15 hores i no ha arribat a la co-capital del Vallès Occidental fins les 09:20 hores. La gran quantitat de gent dins el tren i les andanes de cadascuna de les estacions ha complicat el tancament de portes en cada aturada i durant tot el trajecte el comboi ha hagut d'anar advertint mitjançant el xiulet que s'acostava a les estacions, on els usuaris s'amuntegaven molt a prop de les vies. En total, 1 hora i 5 minuts per un trajecte que normalment es cobreix en uns 40 minuts.

.

Caos a FGC aquest matí de dimarts

Els independentistes de l’SNP obtenen la majoria absoluta a Escòcia

Com ja vam avançar el passat dia 5 de maig, finalment el Partit Nacional Escocès (Scottish National Party, SNP) ha aconseguit la majoria absoluta al Parlament de Holyrood. A més, el partit que lidera Alex Salmond ho ha fet amb una majoria absoluta més que incontestable, obtenint 69 dels 129 diputats que composen la cambra escocesa, el que representa gairebé un 60% dels escons. Aquest resultat abassegador ha portat l’SNP, en veu del seu líder, Alex Salmond, a garantir que en aquesta legislatura que tot just s’inicia “Escòcia celebrarà un referèndum. I ho farà abans del 2016.”

L'SNP ha assolit la majoria absoluta al Parlament escocès després d'obtenir 69 dels 129 escons de la cambra.

Tot faria pensar a priori que la majoria absoluta obtinguda pels nacionalistes escocesos i partidaris de l’estat propi garanteix l’èxit de la resposta afirmativa en la consulta. Però no ens enganyem, la política no és tan senzilla. La victòria de l’SNP no garanteix que Escòcia pugui esdevenir independent. Si que és cert que si la passada legislatura el partit de Salmond no va poder convocar un referèndum va ser per la manca de suports al Parlament, on només comptava amb els seus 47 diputats, els dos del partit dels Verds i la diputada independent Margo MacDonald, propera als postulats dels nacionalistes (la majoria absoluta són 65 diputats). Però tot i que amb la nova composició sortida de les urnes l’SNP té la potestat de fer el que vulgui al Parlament, no està tan clar que la majoria d’escocesos votin per l’autodeterminació de la nació escocesa. I és que la victòria de l’SNP no es deu només al fet que els independentistes l’hagin votat. El partit nacional escocès ha esgarrapat vots a laboristes, conservadors i, majoritàriament, liberaldemòcrates. Això significa que molts dels votants de l’SNP en aquesta darrera ocasió no defensen la secessió d’Escòcia però han optat per votar l’SNP en veure-hi un partit de confiança, de casa i que ha fet més que bé la feina a Holyrood durant la primera legislatura en què ha governat des de la instauració de l’autonomia escocesa ara fa 12 anys.

El partit nacional escocès ha esgarrapat vots a laboristes, conservadors i, majoritàriament, liberaldemòcrates.

Aquesta possibilitat de celebrar un referèndum i perdre’l és força clara si la consulta es realitzés aquest any. Tots els sondejos indiquen que prop d’un 30% dels escocesos és partidari d’un estat propi a dia d’avui. La prova que tothom té molt clara la derrota del “sí” es pot constatar escoltant i llegint les paraules del número dos del Partit Conservador a Escòcia (detractor de la independència), Murdo Fraser, que confirmà ara fa una setmana a l’ACN que el seu partit accepta el dret dels escocesos a convocar una consulta i que volen “el referèndum per la independència el més aviat” possible. Evidentment, els conservadors ni se’ls passaria pel cap convocar una consulta si tinguessin la mínima sospita que la majoria dels escocesos ha passat del “no” al “sí” a l’autodeterminació.

La victòria dels independentistes de l'SNP a la portada de l'edició digital del The Guardian

Sigui com sigui, Salmond disposa ara de força temps per capgirar la situació actual. Abans no es convoquin nous comicis a Escòcia per a renovar Holyrood passaran 5 anys (les legislatures dels parlaments autonòmics duraran un any més perquè les eleccions regionals no coincideixin amb les britàniques, previstes per d’aquí a quatre anys). Per a aconseguir-ho, ja ha començat a desgranar el seu projecte. D’entrada, apostarà per reclamar la sobirania fiscal –similar al concert econòmic basc– respecte a la resta del Regne Unit en el que representa una queixa força similar a la present a Catalunya (Escòcia paga més a Londres que no pas rep). Una altra de les propostes serà garantir que la corona britànica segueixi mantenint la posició de cap d’Estat si Escòcia esdevé independent. I a banda de tot plegat, també apostaran per l’estratègia que han seguit en aquestes darreres eleccions: la feina ben feta. Una manera de dir que l’SNP treballa per Escòcia, treballa amb eficiència i si ara l’SNP demana la independència respecte del Regne Unit, és que és el millor per al país de la gaita i la faldilla masculina.

A Londres, molts analistes ja veuen Salmond (àlies "l'home del somriure") com el millor polític britànic d'avui dia

La partida no ha fet més que començar i Salmond és molt bon estratega –ho ha demostrat amb els resultats obtinguts en les eleccions d’aquest maig–. Veurem si és capaç de capgirar la situació actual respecte a la independència d’Escòcia com ha aconseguit fer amb els resultats de l’SNP. El temps ens ho aclarirà. De moment però, el que ja sabem és que Salmond, l’home que molts analistes de la Bretanya ja han qualificat com el millor polític del Regne Unit actualment, encara el seu difícil repte amb el seu ja característic somriure. Amb il·lusió, sí senyor.

.

Els nacionalistes canaris plagien l'espot que féu CiU pel 28-N

S'apropen unes noves eleccions i les diverses formacions polítiques ja han començat a distribuir i emetre els seus anuncis de campanya electoral. Però el que més destaca a dia d'avui, és el de Coalició Canària (CC), el partit nacionalista que governa al govern autonòmic de l'arxipèlag de les Illes Canàries i que el proper 22-M opta a la reelecció. L'anunci, per aquells que van seguir la campanya del 28-N (les eleccions nacionals catalanes), és, com a mínim, molt similar al que va preparar CiU. Per a què ho comproveu vosaltres mateixos, a continuació teniu els dos vídeos promocionals. Primer el de CiU del passat 28-N, i després el de CC per a les eleccions d'aquest proper 22 de maig.

1) Anunci de campanya de Convergència i Unió (CiU):

2) Anunci de campanya de Coalició Canària (CC):

Vistos els dos vídeos, podem dir "simple casualitat", o hi ha quelcom més?

Bildu, legalitzada

Ho hem avançat en aquest espai quan passaven pocs minuts de les 23:30 hores. Clicant al títol superior, o a "Més informació", pots accedir a la cobertura i actualitzacions fetes a l'entorn d'aquesta notícia abans que ho fessin els mitjans de comunicació en les seves edicions digitals. Darrera actualització: 01:45 hores.

Escòcia, l’hora de la veritat

Avui dijous se celebren les quartes eleccions al Parlament de Holyrood, la cambra legislativa escocesa. Després que el 1999 amb el procés d’autonomia conegut com a devolution Escòcia, juntament amb el País de Gal·les i Irlanda del Nord, recuperés part de les competències que havia cedit a la corona del Regne Unit tres segles abans, aquesta nació que forma part de la Gran Bretanya afronta uns comicis que són el primer test per al Partit Nacional Escocès (SNP) després que assolís el govern per primer cop en la història el passat 2007 passades les dues primeres legislatures amb governs dels laboristes en coalició amb els liberaldemòcrates.

L'actual líder de l'Scottish National Party (SNP), Alex Salmond

Des de fa quatre anys, l’SNP dirigeix l’executiu escocès mitjançant un pacte de govern amb els Verds escocesos (cinquena força amb 2 escons). Un govern però, en clara minoria, ja que entre ambdós partits sumen només 49 dels 129 escons (per assolir la majoria en són necessaris 65) que formen la cambra de Holyrood. L’acord amb els Verds va permetre formar un govern en minoria que ha realitzat una gran modernització del país però que en determinats temes no ha aconseguit la majoria necessària al legislatiu per a poder-los executar. El que va aixecar més cridòria va ser la convocatòria d’un referèndum sobiranista que el govern de l’SNP liderat per Alex Salmond va fixar per al mes de novembre del passat any 2010 però que en no comptar amb el suport de la segona (Partit Laborista amb 47 escons), la tercera (Partit Conservador amb 17 escons) o la quarta força (Partit Liberal-Demòcrata amb 16 escons) del Parlament no va poder tirar endavant.

Els resultats de les eleccions escoceses del 2007, en què es configurà un govern en minoria entre SNP i Greens (47+2)

Sens dubte, la no-celebració del referèndum secessionista l’any passat ha desgastat el govern Salmond, el qual ha sigut criticat per no tenir una majoria sòlida al Parlament escocès. Les crítiques han provingut sobretot del Partit Laborista que amb només un escó menys que l’SNP, ha volgut esdevenir el principal garant de l’estabilitat parlamentària a Holyrood recordant que durant les seves dues legislatures al govern –les dues primeres de l’autonomia escocesa– el govern fort va estar assegurat amb el pacte forjat amb els liberaldemocràtes. Però en els darrers mesos i, sobretot, en aquesta precampanya i campanya electoral l’SNP ha aconseguit transmetre la feina ben feta que ha realitzat en els darrers quatre anys amb els Verds i, sempre segons els sondejos, ha sabut fer-se seus els votants liberaldemocràtes descontents amb el govern que aquests han format amb el Partit Conservador al conjunt del Regne Unit (després de les eleccions al Parlament de Westminster ara fa justament un any). Això unit a l’extens i més que optimista programa electoral de to clarament progressista d'aquest 2011 podria permetre-li un creixement molt important en nombre de vots i escons al Parlament de Holyrood. I és que en el full de ruta de l’SNP, a banda de la independència,hi ha molts altres projectes més que il·lusionants com són les promeses de congelar tots els impostos que depenen de les institucions escoceses, generar i oferir llocs de feina per als joves en atur (cal dir que la xifra de parats a Escòcia és menys de la meitat que la de Catalunya) i aconseguir que la producció d’energia es realitzi només mitjançant energies alternatives.

El full de ruta per a l'autodeterminació d'Escòcia, la iniciativa endegada pel govern de Salmond, incloïa un referèndum sobiranista el passat 2010 que no es pogué celebrar per falta de majoria a la cambra escocesa

Tot plegat portaria als nacionalistes escocesos un increment substancial en vots i escons que els permetria erigir-se com a clara primera força a Escòcia, molt més a prop de la majoria a la cambra escocesa. Si ara fa tres mesos, els sondejos realitzats per Ipsos-MORI i publicats al diari The Times pronosticaven un empat tècnic entre les dues primeres forces (37% dels vots a l’SNP per un 36% als laboristes), ara la diferència superaria els 10 punts i situaria l’SNP amb un 45% dels sufragis per un 34% dels laboristes. Això podria obrir la porta d’un govern amb majoria absoluta format pels independentistes sota el lideratge d’Alex Salmond i els Verds, que en la legislatura ja finalitzada han donat suport a la candidatura sobiranista de l'SNP. 

Els sondejos realitzats per Ipsos-MORI en els darrers mesos han observat un fort increment del vot cap a l'SNP

Tot plegat doncs, molt interessant de veure i analitzar des d’una òptica catalana. Els resultats reals però, no els sabrem fins d’aquí a unes hores. Serà llavors quan podrem assegurar que hi ha una majoria secessionista a la cambra escocesa fet que, per cert, i això és important de destacar, no havia ocorregut mai en els 12 anys d’autonomia escocesa fruit de la devolution impulsada a finals dels anys noranta pel govern britànic, llavors en mans dels laboristes de Tony Blair.

.

Cas “Bildu”: es confirma la fragilitat de la democràcia espanyola

Finalment la democràcia espanyola seguirà al mateix nivell que la de països com Algèria, el Marroc, o l’Espanya de l’època de la Restauració: Bildu no es podrà presentar a les eleccions municipals del proper 22 de maig al País Basc i Navarra. Així ho han decidit aquesta passada nit de diumenge, quan faltava una hora escassa per a la mitjanit, els 16 magistrats membres de la Sala del 61 del Tribunal Suprem (TS). La màxima institució del poder judicial a Espanya ha decidit per 9 vots a favor, 6 en contra i un vot favorable a l’acceptació parcial de les candidatures d’aquesta coalició.

Els magistrats del Tribunal Suprem han decidit anul·lar totes les llistes de 'Bildu', una plataforma que engloba partits democràtics com Eusko Alkartasuna (EA) i Alternatiba

Però és que el veto a Bildu a presentar-se a les eleccions del proper 22 de maig als municipis d’Euskadi i Navarra no implicarà deixar fora de la “festa de la democràcia” a una plataforma de nova creació "que no és res més que un satèl·lit d'ETA" com han volgut fer creure els principals partits espanyols. No. Bildu és un projecte polític que engloba a d’altres formacions polítiques que fa dècades que es presenten a les eleccions. Entre elles, hi ha Alternatiba i un partit independentista de llarg recorregut com és Eusko Alkartasuna (EA). EA és un partit de govern, el que a Catalunya vindria a representar ERC. I és que el partit que actualment lidera Pello Urizar (imatge inferior) ha format part de l'executiu del País Basc en moltes ocasions des que es reinstaurà la democràcia l'any 1980. Però no només va formar part de l'Eusko Jaularitza durant dècades. També va arribar a presentar-se conjuntament amb el Partit Nacionalista Basc en comicis al parlament d’Euskadi. La seva fidelitat a les vies exclusivament democràtiques està, per tant, més que provada.

El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, durant la presentació davant la premsa del projecte 'Bildu'

Gorka Knörr, exvicepresident del Parlament Basc i exlíder d’EA comentava ara fa dos mesos a RAC 1, tan bon punt a Sortu se li va prohibir concórrer a les eleccions del 22 de maig, que “el pla B ja està dissenyat, i que aquest nou moviment partidari de l’autodeterminació del poble basc totalment contrari a la violència com a via per a assolir els seus objectius es presentarà amb altres partits i plataformes que ja han concorregut en altres comicis al País Basc”. Knörr feia referència a Eusko Alkartasuna.

L’arc parlamentari respon

Les reaccions polítiques a la decisió del TS no s’han fet d’esperar i n’hi ha hagut de tots colors. D’una banda, el Partit Popular i el PSOE han fet una interpretació més o menys favorable a la resolució. Mentre que els socialistes espanyols han optat per respectar-la “y que sea respetada”, el PP ha tret tota l’artilleria pesant i hem pogut sentir de la veu de Federico Trillo (aquell que cridà ¡Viva Honduras! en una visita a El Salvador) que la decisió del TS és “un triunfo de la democracia” perquè “no podía ser que ETA se pudiera presentar a las elecciones”.

Federico Trillo (PP): "La decisión del TS es un triunfo de la democracia porque no podía ser que ETA se presentara a las elecciones"

Fora de l’habitual discurs del PP sí que s’han pogut observar veus dissonants dins el socialisme. Un cop més, tan els socialistes bascos (PSE) com els catalans (PSC) han lamentat la negativa dels magistrats del Tribunal Suprem, fet que demostra que no tots els polítics (deixant de banda els partits nacionalistes) veuen tan clara la prohibició a Bildu de poder participar en el joc democràtic. 

L’estabilitat a Espanya, en joc

Però el que sembla que pot portar cua és la posició adoptada pel Partit Nacionalista Basc, que ha anunciat que amb la prohibició de concórrer als comicis de Bildu, “suspèn tota col·laboració” amb el Govern espanyol. Això no seria notícia dos anys enrere, quan CiU salvava els mobles –o, més ben dit, les votacions al Congrés– al PSOE de Zapatero. Però en el marc actual, en què la federació nacionalista ja no dóna suport al govern socialista (al·legant que no podien donar suport a un Govern que consideren que “falta a la seva pròpia paraula” per les promeses no complertes del president espanyol) i els partits d’esquerres tampoc degut a les polítiques dictades des de Brussel·les que ha hagut d’aplicar Zapatero (i qualificades “de dretes i neoliberals” per membres de partits com IU, ICV o ERC) al PSOE només li quedaven els nacionalistes bascos per a tirar endavant l’acció de govern al Congrés. Així doncs, amb aquest gir argumental radical que porta la negativa del PNB de col·laborar amb el govern espanyol, l’encara president haurà de fer mans i mànigues per no perdre les votacions. I és que en el poc menys d’any de legislatura que queda, l’executiu encara haurà d'afrontar i tirar endavant diverses lleis cabdals com la de Pressupostos Generals (PGE) que si no passen el tràmit al legislatiu, porten Espanya a una situació de bloqueig en un molt mal moment.

El líder del PNB, Iñigo Urkullu (centre), ha anunciat que els nacionalistes deixaran de donar suport al govern de Zapatero si 'Bildu' no es pot presentar. Per al PSOE pot significar una dificultat més abans d'acabar la legislatura

Arribats a aquest punt, només hi hauria dues opcions. O bé convocar comicis de forma anticipada o que el PP sortís al rescat del Govern –sí, ho heu llegit bé– i votés amb els socialistes. És evident que la segona opció és força improbable per no dir impossible (mai se sap què pot acabar passant). Però sens dubte, si s’arribés a aquest punt, tindríem davant dels nostres ulls la materialització d’una realitat que gairebé mai es fa palesa. Certament, PP i PSOE són dreta i esquerra, nit i dia. Però comparteixen un mínim comú denominador. Són, per davant de tot, espanyols. Nacionalistes espanyols. I això els uneix més que no pas els separa. Sobretot quan els afers d’Euskadi estan pel mig. Només cal preguntar-ho als bascos, prou bé que ho saben, ells...

.

S'ha acabat la gran anomalia

La Vanguardia, el rotatiu català més influent i amb més lectors, fa el pas i ofereix des d’avui una versió en la llengua nacional que acaba amb l’anomalia lingüística que fins avui encara es mantenia al país

Probablement... no. Amb tota seguretat hauria d’haver sortit ja fa molt de temps. La versió en la nostra llengua del diari amb més lectors, més vendes i més subscriptors de Catalunya era un assumpte que any rere any havia quedat tancat en un calaix de la seu del Grup Godó. Finalment, pel que sembla motivat per la pressió de la direcció del diari –amb José Antich al capdavant–, Javier Godó, propietari del grup de comunicació més important del país, ha decidit fer el pas que catalans de generacions força anteriors a la nostra ja havien reclamat: que La Vanguardia surti als quioscs del Principat en la nostra llengua mil·lenària. Ens trobem, per tant, en un dia històric per a la premsa en català i per a la premsa del país en general.

Portada del primer número de La Vanguardia en llengua catalana

Per aquells que considereu -considerem- que La Vanguardia fa tard en fer el pas endavant, cal cercar el costat positiu i optimista de la notícia. Si aquest moment ha trigat tant en arribar, i el pas al català del rotatiu dels Godó es produeix ara, significa que ara és el moment històric que requeria aquest canvi en el sector de la premsa catalana. Catalunya viu una situació convulsa causada, principalment, pel maltracte espanyol envers el nostre país. Un maltracte psicològic però també economicofinancer. Un maltracte basat en insults però també en espoli a mà armada. Potser ha arribat el moment que Catalunya opti per prendre el seu propi camí. La relació és ja nul·la i la convivència, impossible. Que La Vanguardia fos en castellà era per múltiples motius. Però probablement el més destacat era el lligam entre Catalunya i Espanya. Ara apareix una versió únicament en català, per als que vivim a la nació (diguin el que diguin els amics del més que legítim Tribunal Constitucional). Aquest canvi pot ser un altre dels molts senyals que estan apareixent i que ens porten cap a un camí diferent al realitzat per la societat catalana fins ara. Esperem que així sigui. I esperem que La Vanguardia expliqui el camí pel qual cada cop més catalans opten.

La nova Vanguardia en català: http://www.lavanguardia.cat/