29-S: Vaga general al país

La jornada de vaga general d'aquest 29 de setembre ha culminat amb una gran marxa pels carrers de Barcelona que ha aplegat unes 400.000 persones segons els sindicats

Catalunya s’ha llevat aquest dimecres amb un ambient de dia festiu considerable. Carrers buits i silenci generalitzat ha sigut el més destacat durant les primeres hores del dia a la capital catalana. Però també hi ha hagut altres conseqüències de la jornada d’aturada general d'aquest 29 de setembre: la pràcticament total aturada dels serveis de mobilitat, l’alteració de les emissions habituals dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el manteniment de l’emissió habitual en els mitjans privats, l’afectació en els serveis sanitaris i educatius del conjunt del país o l’aturada generalitzada en un sector, l’industrial, amb molta força sindical.
Ja a la tarda, a aquest seguiment s’hi ha afegit la protesta de milers de treballadors, que s’han manifestat en les marxes convocades a diverses ciutats del país com Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa o Sabadell.

Serveis de mobilitat
El dels serveis de mobilitat ha sigut un dels sectors més afectats per la convocatòria de vaga general d’aquest dimecres, tant a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a la resta del Principat. Per a la jornada d’avui, el Departament de Treball i els sindicats convocants de l’aturada havien dictaminat uns serveis mínims del 25% a Metro, autobusos, tramvies, Ferrocarrils de la Generalitat i línies de Rodalia únicament per a les considerades “hores punta”. Això s’ha traduït en què de 6:30 a 9:30 del matí i de 17 a 20 de la tarda els transports públics hagin ofert una quarta part del seu servei habitual i que, durant la resta del dia, hagin tancat les seves portes seguint l’aturada general.

Mitjans de comunicació
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio, així com els grup de mitjans pertanyents a la CCMA, és una de les moltes empreses que han patit de ple aquesta vaga amb els pertinents serveis mínims acordats entre el comitè d’empresa i la direcció de l’emissora. Així ho explicaven en dues entrevistes concebudes a estudiants de l'Autònoma (UAB) els periodistes de Catalunya Ràdio Manel Fuentes i Jofre Llombart, director i coordinador del magazine matinal de l’emissora, respectivament.

RAC1
Per altra banda, RAC1, la ràdio privada amb més audiència de Catalunya, ha aprofitat la jornada de vaga general del 29 de setembre, per a treballar més que ningú ja que tan sols un dels seus treballadors ha fet vaga. Fins i tot, part de la plantilla del cap de setmana s'ha sumat a l’equip durant aquest dimecres que es portava preparant des de feia més d’una setmana amb l’objectiu d’oferir tota la informació de la jornada als seus oients oferint així una programació basada en el servei públic.

Sanitat: Hospital General de Catalunya
Mentre els piquets barraven el pas als treballadors de grans empreses, als hospitals de l'àrea metropolitana hi havia plena normalitat pel que fa a la plantilla de treball. La única anormalitat ha sigut, en el cas dels hospitals de la perifèria de la capital, el nombre de pacients. És el cas de l’Hospital General de Catalunya, situat al terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Les plantes restaven pràcticament buides, simplement ingressats i les seves famílies i és que la dura restricció dels transports públics i la por a possibles piquets a les carreteres que envolten les clíniques, han fet que la majoria dels pacients optessin per cancel·lar les seves visites.

Indústria: CIM Vallès
Els piquets dels sindicats s'han trobat al CIM Vallès des de les 12 de la nit i han començat a bloquejar-ne l’accés. En les primeres hores del matí, els camions de mercaderies no han pogut accedir al CIM a causa del bloqueig dels piquets i es s'han començat a acumular fins que, de tant en tant, els piquets en deixaven passar uns quants, acord al qual havien arribat amb la policia. Dins el poble de Santa Perpètua de Mogoda, localitat del Vallès Occidental on es troba aquest centre industrial, l’aparença era la d’un dia festiu amb la diferència que les botigues tancaven i obrien per temor als piquets. A primeres hores de la tarda, s'ha restablert la normalitat.

Marxes sindicals
Manifestació de CCOO i UGT a Barcelona
La manifestació, que ha comptat amb la participació d'unes 400.000 persones, s’ha iniciat a les sis de la tarda a la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. La comitiva de manifestants amb el lema “ Així no!” ha realitzat el trajecte entre l'Avinguda Diagonal i la Plaça Catalunya a través del Passeig de Gràcia. AL final de la marza, Gerard Quintana (conegut cantautor) ha fet lectura del manifest acordat per les entitats organitzadores.

Manifestació de CCOO i UGT a Sabadell
La vaga general d'aquest 29 de setembre també s'ha traduït en una manifestació sindical a la ciutat de Sabadell, que ha acollit la marxa organitzada al Vallès Occidental. Els protestants en contra de la nova reforma laboral i d'altres impulsades pel govern espanyol han començat el seu recorregut a l'Eix Macià i l'han finalitzat, havent expressat el seu descontent atacant a diferents entitats bancàries amb boles de pintura i pintant graffitis als carrers, a la plaça de l'Ajuntament, on s'han llegit una sèrie de comunicats reivindicatius.

El 29-S als serveis de mobilitat del país: ''Transports que no transporten''

Catalunya s’ha llevat aquest dimecres amb un ambient de dia festiu considerable. Carrers buits i silenci generalitzat ha sigut el més destacat durant les primeres hores del dia a la capital catalana, que avui ha viscut, com la resta del país, la sisena jornada de vaga general de la democràcia, acordada per les principals centrals sindicals. Un dels sectors on més s’ha notat aquest alto reivindicatiu ha sigut en el dels transports públics, on la presència de treballadors exercint la seva feina ha quedat reduïda als serveis mínims pactats amb anterioritat entre sindicats i Generalitat.

Estació de rodalia de Plaça Catalunya a quarts de nou del matí

Àrea Metropolitana de Barcelona

El dels serveis de mobilitat ha sigut un dels sectors més afectats per la convocatòria de vaga general d’aquest dimecres, tant a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a la resta del Principat. Per a la jornada d’avui, el Departament de Treball i els sindicats convocants de l’aturada havien dictaminat uns serveis mínims del 25% a Metro, autobusos, tramvies, Ferrocarrils de la Generalitat i línies de Rodalia únicament per a les considerades “hores punta”. Això s’ha traduït en què de 6:30 a 9:30 del matí i de 17 a 20 de la tarda els transports públics hagin ofert una quarta part del seu servei habitual i que, durant la resta del dia, hagin tancat les seves portes seguint l’aturada general.

Fora de l'horari de serveis mínims, totes les estacions dels transports públics han restat tancades

Per franges horàries, el matí ha transcorregut amb molta tranquil·litat en tots els mitjans de transport. A la capital catalana només s’ha registrat una incidència destacable, a la línia 5 del Metro, que ha requerit tallar la circulació de combois durant poc més d’un quart d’hora degut a l’actuació de diversos piquets a l’estació de Badal, situada a l’extrem oest del terme municipal de Barcelona.

Pel que fa a l’afluència de viatgers, ha sigut dispar en els diversos mitjans. Si bé al Metro s’han produït petites aglomeracions, sobretot al centre de la ciutat i en zones universitàries, els trens de les línies de Rodalia provinents de les comarques adjacents a la capital del país anaven pràcticament buits. Pel que fa als FGC, des de la companyia s’ha informat que en la franja de serveis mínims de matí s’han realitzat un total de 20.219 validacions, el que equival a un 24% dels viatgers transportats durant aquestes hores en un dia feiner del mes de setembre. 

En algunes estacions del metropolità, sobretot al centre de la ciutat i en zones universitàries, s'han produït petites aglomeracions

Pel que fa a la tarda, s’ha detectat un increment de la mobilitat, sobretot dins la ciutat comtal, arrel de la manifestació convocada pels sindicats de treballadors a les sis de la tarda al centre de la capital, a la confluència de l’Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia. Aquest fet ha portat algunes incidències, de les quals en destaquen les actuacions violentes de grups de radicals antisistema que han obligat a retardar 45 minuts l’obertura de l’estació de Plaça de Catalunya dels FGC.

També degut a la manifestació s’han produït algunes aglomeracions que s’han concentrat, bàsicament, a la xarxa de metro de la ciutat, i que s’han aguditzat a mesura que s’apropava l’hora de la finalització dels serveis mínims als transports públics (les 20 hores) que ha coincidit en el temps amb el final de la marxa convocada per les organitzacions sindicals.

Resta del país

Menció a part mereix la situació fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana, on pràcticament no han existit serveis mínims als transports públics. Aquest fet ha causat, entre d’altres, que la connexió ferroviària de Barcelona amb Girona hagi estat inoperativa durant tot el dia i que per anar o venir de Tarragona i Lleida només hi hagués la possibilitat de fer-ho amb els serveis mínims estipulats pel govern espanyol a la línia d’alta velocitat Barcelona-Madrid, que ha ofert quatre circulacions per sentit durant aquesta jornada de vaga general.

Ed Miliband, nou líder dels laboristes britànics

- Ho serà en substitució de l'ex-primer ministre Gordon Brown després d’obtenir una ajustada victòria sobre David Miliband, el seu germà i company de partit.

- Haurà d’assumir el repte d’unir les dues ales actuals del partit britànic, centre i esquerra, i crear un nou projecte per a recuperar el número 10 de Downing Street

Ed Miliband, guanyador de les primàries al Partit Laborista agafant-se a David Miliband, germà i competidor en l'elecció del nou líder de la formació.

Sorpresa familiar. D’aquesta manera es pot catalogar el que s’ha viscut aquesta tarda al Congrés que ha celebrat el Partit Laborista a Manchester amb l’objectiu d’escollir el nom del que serà el nou cap del partit després de la renúncia de Gordon Brown. Renúncia que, recordem-ho, es produí un cop es va conèixer la forta derrota d’aquesta formació enfront del Partit Conservador en les eleccions legislatives del passat mes de maig.

A la contesa electoral d’aquest dissabte s’hi presentaven fins a cinc candidats: Diane Abbot, Andy Burham, Ed Balls, David Miliband i Ed Miliband, dels quals només els dos darrers, els germans Miliband, tenien opcions reals de sortir escollits. I tot i que la majoria de travesses apuntaven a una victòria del germà gran i exministre d’Afers Exteriors (David), finalment la victòria se l’ha endut el seu germà petit, que havia exercit de ministre d’Energia en la passada legislatura. Ed, cinc anys més jove que David, ha sabut imposar-se en les primàries gràcies al seu discurs en defensa de les classes més desafavorides del país i alhora per la seva proximitat amb l’electorat, que es contraposa amb l’actitud més tancada del seu germà David.

Un complex sistema de votació

El "característic" sistema de votació dels laboristes ha sigut, clarament, l’element clau per a la victòria del petit dels germans Miliband. Actualment, aquest partit reparteix en tres parts iguals els vots de les tres branques del partit. En el primer dels terços s’hi engloben els diputats de la formació, en el segon els militants del partit i, finalment, el tercer terç representa l’opinió dels integrants de les organitzacions afiliades que són, bàsicament, sindicals.

D’aquests tres grups, David tenia assegurada la victòria en el terç format pels diputats del partit, els quals el consideren, majoritàriament, el successor natural de Gordon Brown. Per comprendre aquest fet cal remuntar-se tres anys enrere, quan Brown arribà al número 10 de Downing Street substituïnt a Tony Blair. En aquell moment l'ara ja expremier Brown no tingué rivals per a ocupar el càrrec gràcies a la retirada a temps que practicà el germà gran dels Miliband. David ho féu amb l’objectiu de no tensar més la situació que vivia en aquell moment el partit ja que, en cas que s’hagués presentat, hauria generat una forta divisió en el si de la formació. Des de llavors, David ha sigut considerat pels diputats del partit el successor ideal de Brown un cop aquest abandonés la primera línia política. I així ha acabat essent. David ha obtingut un 53,46 % dels vots dels diputats enfront del 46,54 % que ha assolit el seu germà Ed.

Pel que fa al segon grup, format pels militants del Partit Laborista, la balança semblava inclinar-se també cap a David i, de fet, finalment ha sigut així. El germà gran ha obtingut el 54,51 % dels vots enfront del 45,49 % d’Ed.

Però tot i les victòries en els dos primers terços, la proximitat d’Ed cap a l’electorat i, per tant, també cap als integrants de les organitzacions afiliades al partit, l’ha portat a obtenir una victòria folgada en aquest darrer grup. Concretament, Ed ha obtingut un 57,63 % dels sufragis del darrer terç en contraposició amb el 42,37 % obtingut pel seu germà David.

La victòria clara d’Ed en el darrer terç, ha provocat que la suma total dels sufragis donés una ajustadíssima victòria per al menor dels germans Miliband (50,65 %), per sobre de David, que ha obtingut un 49,35 % dels vots.

Gir a l’esquerra

La victòria d’Ed Miliband no és pas casual. La seva ja comentada proximitat amb l’electorat i les propostes clarament d’esquerres -i consegüentment a favor de les polítiques sindicals- que s’ha marcat com a objectiu li han permès obtenir el lideratge del partit tot i no convèncer als diputats de la formació actuals. Els reptes que se li aproximen ara però, són difícils. D’una banda, haurà de començar a dissenyar el nou projecte laborista a fi d’aconseguir la victòria en les properes eleccions legislatives (després de registrar un mínim històric de vots que només té un precedent des de la Segona Guerra Mundial). De l’altra, haurà d’aconseguir, en el menor temps possible, el consens en un partit que, hores d’ara, està dividit entre l’ala tradicionalment més laborista que representa ell mateix i aquella anomenada “nou laborisme” que, amb Blair al capdavant, practicà unes polítiques allunyades de l’esquerra europea però que, paradoxalment, aconseguí tornar el poder al Partit Laborista l’any 1997 després de gairebé dues dècades a l’oposició del Parlament de Westminster.

Enllaços d'interès

Biografia i anàlisi de la figura d'Ed Miliband (anglès) 

Podcast del rotatiu britànic The Guardian: "El Partit Laborista fa pinya al voltant del seu nou líder" (anglès)

Perfil d'Ed Miliband al rotatiu espanyol El País (castellà)

Estratègia electoral

Aquest passat dissabte la banda terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna; País Basc i Llibertat en català) emetia el que és el segon comunicat en el que portem de mes. Un comunicat, aquest darrer, que perfila ja amb més exactitud allò que s’entreveia en el primer. I és que, segons sembla, la banda terrorista ha decidit iniciar el camí que, necessàriament, ha d’emprendre qualsevol moviment reivindicatiu que utilitza la violència per als seus objectius: el de la seva desaparició. 
 

Els dos comunicats d'ETA condueixen la banda cap al seu desmantellament, acció però que encara no té data definida. Font imatge: BBC

Concretament, en aquest segon comunicat, l’organització independentista basca fa el que podríem considerar com a gran passa endavant comprometent-se a complir amb l’anomenada Declaració de Brussel·les, un document en què destacades figures de la política internacional, entre elles quatre premis Nobel de la Pau, demanaven a la banda que declarés “un alto al foc permanent i completament verificable” internacionalment.

Però aquest fet, que podria haver sigut catalogat com a notícia excel·lent, s’ha pres amb molta cautela des de la majoria de vèrtexs del políedre polític. Des de Madrid, l’executiu espanyol ha sortit corrent a desacreditar les noves declaracions de la banda considerant-les “insuficients” per no anunciar “l’abandonament definitiu de les armes”. Missatge, aquest del Govern, al qual també s’hi han adherit altres forces polítiques com el PP, el PNB, o les catalanes CiU i Esquerra.

I és que, no ens enganyem, ja fa anys que ETA porta anunciant diversos altos el foc “permanents” com l’actual i que, malauradament, sempre han acabat de la pitjor manera possible (a tall d’exemple, tenim la treva del 2006, durant la qual es produí el famós atemptat contra la T4 de l’Aeroport de Barajas que deixà dues víctimes mortals).

Però la situació actual sembla diferir en part de les anteriors. Per primer cop, el comunicat d’ETA ha aparegut, casualment, després que diverses entitats sobiranistes basques, sense cap vinculació amb el grup terrorista i amb el suport de Batasuna, fessin arribar a la banda un document en el que es fixaven les condicions per abordar un procés de transició cap al final de la violència.

I és precisament en aquest detall on l’estratègia de l’actual executiu espanyol, basada en ignorar allò que no sigui lliurar les armes avui mateix, comença a grinyolar. Per un senzill motiu. I és que, arribats aquí, hom es podria preguntar per què el Govern, liderat pel PSOE actualment, no s’agafa a aquest fil que, per dèbil que sigui, podria conduir a la dissolució de la que és, ara per ara, la banda terrorista més mortífera en aquest país. La resposta, un cop més, sembla conduir cap a l’enrevessat estratagema electoral.

El PSOE sap de primera mà (i qualsevol amb dos dits de front també) que qualsevol moviment que realitzés ara a fi d’obrir un procés de negociació amb ETA per a què deixés les armes seria utilitzat pel conservador Partit Popular com a element de desgast de cara a unes eleccions generals que diversos analistes ja avancen a aquest any que ve.

D'altra banda però, un immobilisme polític per part del partit de Zapatero significaria perdre una oportunitat d'or per tal de fer desaparèixer d'una vegada per totes una banda terrorista que, en nom de la llibertat del País Basc ha quartat, precisament, la llibertat de centenars de persones, moltes d'elles basques.

Veurem doncs què acaba fent ZP. Arriscar i no témer pel que diran des de les trinxeres polítiques i iniciar el procés de dissolució de la banda o esperar i passar la patata calenta al proper inquilí de la Moncloa ara que les enquestes són ben adverses per als socialistes.

Estratègia electoral en estat pur.