Premià de Mar, dimecres 31 d'octubre, cinc de la tarda. Ens disposem a
agafar el tren cap a Barcelona. Anem cap a l’estació sense
pressa, per a copsar quina és la situació. Hi arribem a les cinc i vint minuts
de la tarda. Desconeixem a quina hora passarà el tren, doncs hi ha una vaja
convocada per la CGT i els serveis mínims són d’un 33% però no s’han penjat els
horaris dels citats serveis. A l’estació trobem una vintena de persones. “Ha
passat un tren a les cinc i cinc, se m’ha escapat als nassos”, ens diu una dona
que espera dins l’estació. Per lògica, esperem que passarà un tren cap a dos
quarts, doncs un terç de la freqüència significa que hauria de passar un comboi
cada 30 minuts. L’hora arriba, el tren no pas. La gent comença a mirar als
rellotges, els mòbils treuen fum i les mirades de dubte i d’indignació es
barregen en una andana que es va omplint de mica en mica. Alguns opten per
marxar, a d’altres els passen a buscar en cotxe; la majoria però, es queden. I
arriba la bona nova en forma de tren a les 17:48h. És un comboi doble i encara
queda algun seient buit. A partir del Masnou però, la gent que puja haurà
d’anar dreta durant mitja hora.
Arribem a
Barcelona-Plaça Catalunya. Són les 18:20 hores, plena hora punta de sortida de
la ciutat. Les andanes de l’estació, tant de Renfe com del Metro, estan plenes
a vessar. Ens és força complicat de sortir del tren i arribar a les escales de
sortida. Abans d’abandonar les instal·lacions, preguntem una mica als usuaris
que allí es congreguen esperant que alguna divinitat faci arribar el seu tren a
l’estació. “Vaig a Terrassa, porto 30 minuts esperant i pel que m’han dit a
taquilla, sembla que en poca estona passarà algun R4 cap allà.”. “Voy para Sant
Joan Despí y no sabía que había huelga. Llevo aquí 20 minutos y tan solo ha
pasado un tren por la estación. Si la cosa sigue así supongo que probaré de
llegar al Trambaix y cogerlo...”.
