El pitjor dia per a Catalunya

Aquest passat 2 de setembre ha sigut un dia trist per a la nostra societat. Des del juny del passat 2010 no sofríem un atac tan directe al país i a la seva llengua. La jornada d’avui ha significat un fort retrocés a nivell polític i a nivell judicial. D’una banda el Congrés dels Diputats, la cambra legislativa espanyola, ha aprovat una reforma de la Constitució que retalla l’autonomia financera de la Generalitat, la màxima institució de Catalunya. Per si no n’hi havia prou, a la tarda hem sabut que el TSJC ha dictat una sentència que obliga a imposar la llengua castellana al nostre sistema educatiu, una de les bases de la cohesió social del país i motor de protecció tant del català com de l’aranès. A més a més, la sentència indica que aquesta aplicació s’ha d’executar abans de dos mesos i preveu multes tan econòmiques com penals a aquells polítics i professors que ho impedeixin. En definitiva, una situació que assenta el retrogrés (el temps segueix passant però en realitat no fem més que retrocedir i tornar cap a situacions de dècades enrere gens desitjables) d’Espanya i que l’apropa a la dictadura franquista, amb la diferència que a dia d’avui són els jutges els que garanteixen que aquest atac a la protecció de llengües minoritzades tingui cabuda en la “democràcia” espanyola. A continuació presentem l’evolució del dia pel que fa als atacs contra el nostre país. Perquè, sí, som un país. Mal els pesi, ho som i així ho sentim.

Els fets d'aquest 2 de setembre recorden un país que tenia aquesta bandera i que no pecava pas de ser demòcrata

08:00 hores

Divendres, 2 de setembre del 2011. El dia comença a Catalunya amb ambient assolellat al conjunt del país. Només algunes petites nuvolades enterboleixen la visió del sol en zones de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran. Totes les mirades es concentren aquest matí cap a l’exterior, al Congrés espanyol, on es votarà la reforma constitucional més important que mai s’hagi realitzat i sense intenció que passi per les mans dels ciutadans de l’estat via referèndum. La versió oficial de les dues formacions impulsores, PP i PSOE, és que la reforma servirà per “garantir l’estabilitat pressupostària del país” i que Espanya no pugui trobar-se en un panorama com el que ha viscut Grècia, entre d’altres, en els darrers mesos. La realitat però, és que les mesures semblen apuntar cap a una altra banda. La reforma de la Constitució impulsada per socialistes i conservadors pretén que dins l’articulat de la Carta Magna es fixi el límit de dèficit de totes les administracions públiques espanyoles, incloses les comunitats autònomes i, per tant, el dèficit que vulguin contraure la Generalitat de Catalunya o l’Eusko Jaurlaritza. Una manera ben subtil de retallar les competències dels governs regionals i donar un impuls definitiu a la recentralització d’Espanya després del fatídic pròleg que va significar la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya. Tornem així doncs a la concepció de la “España, una grande y libre” que sempre han defensat persones amb un perfil més aviat totalitari, antidemocràtic, autoritari i bel·licós. El tarannà de Franco, vaja.

PP i PSOE han escenificat la primera gran pinça contra Catalunya i la seva autonomia financera

12:30 hores

Marxem al Congrés dels Diputats de Madrid on ja ha finalitzat la votació de la reforma constitucional que, com era d’esperar, s’ha acabat aprovant amb els vots dels diputats de PP i PSOE. Les cares dels conservadors, d’eufòria. Les dels socialistes, de fastigueig, com si haguessin votat afirmativament a contracor. Alguns socialistes, de fet, han optat per votar en contra o fer objecció de consciència i no votar la reforma. Arrenglerats en aquesta darrera posició també hi hem trobat els diputats de la resta de forces, les minoritàries de la cambra: Izquierda Unida, Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Gallec, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya-Verds i Nafarroa Bai. Finalment, Coalició Canària i Unión, Progreso y Democracia –les dues forces restants– sí que han votat, però ho han fet en contra de la tesi de PP i PSOE. En definitiva, els partits minoritaris d’esquerra, de dreta, nacionalistes, regionalistes, antinacionalistes, ecologistes, liberals... s’han posat d’acord en dir no al canvi, una prova fefaent que la reforma és una presa de pèl per a tots, encara que no sigui, per al conjunt d’aquestes forces, pels mateixos motius.

Mentrestant al nostre país els partits amb representació al Congrés espanyol, CiU, ERC i ICV-EUiA han posat el crit al cel pel que representa la reforma. Tots estan d’acord en la reducció de la ja mermada democràcia espanyola i de la pèrdua de decisió que patiran les autonomies amb l’objectiu ocult de tornar a centralitzar un estat, Espanya, que a ulls de PP i PSOE “ha anat massa enllà i comença a tremolar per les ànsies separatistes” que han rebrotat de nou amb força a les nacions existents dins l’Espanya que només defensa la seva matriu castellana. 

La justícia de Catalunya segueix controlada per Espanya, cosa que posa el domini i l'antidemocràcia per damunt de la vertadera justícia

15:30 hores

Segons que s’acaba de saber, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya insta la Generalitat a introduir la llengua castellana com a llengua vehicular a les escoles del Principat. D’aquesta manera la justícia espanyola trenca un dels elements vertebradors de la cohesió social existent al nostre país. El TSJC dóna dos mesos al Govern perquè inclogui el castellà com a idioma en què s’imparteixin matèries que no siguin estrictament la de llengua castellana. Segons la sentència, l’educació hauria de ser impartida més o menys a parts iguals en català i castellà alhora que les famílies que van presentar la demanda davant el Tribunal han de tenir la possibilitat de rebre una escolarització íntegrament en castellà deixant de banda les assignatures lingüístiques com són el català o l’anglès.

21:00 hores

Irene Rigau respon davant la premsa després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que obliga la Generalitat a introduir com a llengua vehicular el castellà al sistema educatiu de Catalunya. La consellera d’Ensenyament del Govern ha indicat que el Departament que dirigeix presentarà un recurs a la sentència jurídica, recurs que, ha dit, servirà per reforçar el sistema d’immersió lingüística. Rigau també ha fet referència a les condemnes que tant els membres del Govern com els docents que es neguin a  acatar la sentència poden patir. La sentència dictamina multes de fins a 1.500 euros i, si cal, responsabilitats penals contra els suposats infractors. Davant aquestes possibles sancions econòmiques i penals la consellera ha recordat que la política “és una professió de risc”.

I pel que fa al temps, després d’un dia on s’han produït nuvolades d’evolució diürna al nord del país aquesta propera nit començaran a arribar precipitacions a bona part del Principat que de cara a demà al migdia es poden fer extensibles a la totalitat del país. Durant les properes jornades la calor afluixarà una mica a tot Catalunya.

La justícia espanyola segueix cega envers Catalunya. Cega i reticent a mantenir la cohesió interna del nostre país

Com si la meteorologia s’hagués posat d’acord amb l’actualitat del dia, tan bon punt la informació en contra del país i de la llengua s’ha anat produint el sol s’ha amagat darrere els núvols i les tempestes han aparegut a Catalunya. Tempestes de pluja, sí. Però també tempestes judicials i tempestes contra el nostre país i la nostra llengua que provenen, altre cop, d’una Espanya cada cop més bel·ligerant, intransigent i retrògrada. S’apropen fortes tempestes, inèdites a casa nostra. Caldrà que ens protegim bé, aquest cop un simple paraigua no ens servirà...