Cas “Bildu”: es confirma la fragilitat de la democràcia espanyola

Finalment la democràcia espanyola seguirà al mateix nivell que la de països com Algèria, el Marroc, o l’Espanya de l’època de la Restauració: Bildu no es podrà presentar a les eleccions municipals del proper 22 de maig al País Basc i Navarra. Així ho han decidit aquesta passada nit de diumenge, quan faltava una hora escassa per a la mitjanit, els 16 magistrats membres de la Sala del 61 del Tribunal Suprem (TS). La màxima institució del poder judicial a Espanya ha decidit per 9 vots a favor, 6 en contra i un vot favorable a l’acceptació parcial de les candidatures d’aquesta coalició.

Els magistrats del Tribunal Suprem han decidit anul·lar totes les llistes de 'Bildu', una plataforma que engloba partits democràtics com Eusko Alkartasuna (EA) i Alternatiba

Però és que el veto a Bildu a presentar-se a les eleccions del proper 22 de maig als municipis d’Euskadi i Navarra no implicarà deixar fora de la “festa de la democràcia” a una plataforma de nova creació "que no és res més que un satèl·lit d'ETA" com han volgut fer creure els principals partits espanyols. No. Bildu és un projecte polític que engloba a d’altres formacions polítiques que fa dècades que es presenten a les eleccions. Entre elles, hi ha Alternatiba i un partit independentista de llarg recorregut com és Eusko Alkartasuna (EA). EA és un partit de govern, el que a Catalunya vindria a representar ERC. I és que el partit que actualment lidera Pello Urizar (imatge inferior) ha format part de l'executiu del País Basc en moltes ocasions des que es reinstaurà la democràcia l'any 1980. Però no només va formar part de l'Eusko Jaularitza durant dècades. També va arribar a presentar-se conjuntament amb el Partit Nacionalista Basc en comicis al parlament d’Euskadi. La seva fidelitat a les vies exclusivament democràtiques està, per tant, més que provada.

El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, durant la presentació davant la premsa del projecte 'Bildu'

Gorka Knörr, exvicepresident del Parlament Basc i exlíder d’EA comentava ara fa dos mesos a RAC 1, tan bon punt a Sortu se li va prohibir concórrer a les eleccions del 22 de maig, que “el pla B ja està dissenyat, i que aquest nou moviment partidari de l’autodeterminació del poble basc totalment contrari a la violència com a via per a assolir els seus objectius es presentarà amb altres partits i plataformes que ja han concorregut en altres comicis al País Basc”. Knörr feia referència a Eusko Alkartasuna.

L’arc parlamentari respon

Les reaccions polítiques a la decisió del TS no s’han fet d’esperar i n’hi ha hagut de tots colors. D’una banda, el Partit Popular i el PSOE han fet una interpretació més o menys favorable a la resolució. Mentre que els socialistes espanyols han optat per respectar-la “y que sea respetada”, el PP ha tret tota l’artilleria pesant i hem pogut sentir de la veu de Federico Trillo (aquell que cridà ¡Viva Honduras! en una visita a El Salvador) que la decisió del TS és “un triunfo de la democracia” perquè “no podía ser que ETA se pudiera presentar a las elecciones”.

Federico Trillo (PP): "La decisión del TS es un triunfo de la democracia porque no podía ser que ETA se presentara a las elecciones"

Fora de l’habitual discurs del PP sí que s’han pogut observar veus dissonants dins el socialisme. Un cop més, tan els socialistes bascos (PSE) com els catalans (PSC) han lamentat la negativa dels magistrats del Tribunal Suprem, fet que demostra que no tots els polítics (deixant de banda els partits nacionalistes) veuen tan clara la prohibició a Bildu de poder participar en el joc democràtic. 

L’estabilitat a Espanya, en joc

Però el que sembla que pot portar cua és la posició adoptada pel Partit Nacionalista Basc, que ha anunciat que amb la prohibició de concórrer als comicis de Bildu, “suspèn tota col·laboració” amb el Govern espanyol. Això no seria notícia dos anys enrere, quan CiU salvava els mobles –o, més ben dit, les votacions al Congrés– al PSOE de Zapatero. Però en el marc actual, en què la federació nacionalista ja no dóna suport al govern socialista (al·legant que no podien donar suport a un Govern que consideren que “falta a la seva pròpia paraula” per les promeses no complertes del president espanyol) i els partits d’esquerres tampoc degut a les polítiques dictades des de Brussel·les que ha hagut d’aplicar Zapatero (i qualificades “de dretes i neoliberals” per membres de partits com IU, ICV o ERC) al PSOE només li quedaven els nacionalistes bascos per a tirar endavant l’acció de govern al Congrés. Així doncs, amb aquest gir argumental radical que porta la negativa del PNB de col·laborar amb el govern espanyol, l’encara president haurà de fer mans i mànigues per no perdre les votacions. I és que en el poc menys d’any de legislatura que queda, l’executiu encara haurà d'afrontar i tirar endavant diverses lleis cabdals com la de Pressupostos Generals (PGE) que si no passen el tràmit al legislatiu, porten Espanya a una situació de bloqueig en un molt mal moment.

El líder del PNB, Iñigo Urkullu (centre), ha anunciat que els nacionalistes deixaran de donar suport al govern de Zapatero si 'Bildu' no es pot presentar. Per al PSOE pot significar una dificultat més abans d'acabar la legislatura

Arribats a aquest punt, només hi hauria dues opcions. O bé convocar comicis de forma anticipada o que el PP sortís al rescat del Govern –sí, ho heu llegit bé– i votés amb els socialistes. És evident que la segona opció és força improbable per no dir impossible (mai se sap què pot acabar passant). Però sens dubte, si s’arribés a aquest punt, tindríem davant dels nostres ulls la materialització d’una realitat que gairebé mai es fa palesa. Certament, PP i PSOE són dreta i esquerra, nit i dia. Però comparteixen un mínim comú denominador. Són, per davant de tot, espanyols. Nacionalistes espanyols. I això els uneix més que no pas els separa. Sobretot quan els afers d’Euskadi estan pel mig. Només cal preguntar-ho als bascos, prou bé que ho saben, ells...

.