Pluja blaugrana de gols al Camp Nou

El Barça endossa un 5-0 històric i recupera el liderat de la Lliga deixant un potentíssim Reial Madrid a l'alçada del betum

La nit d’avui passarà a la història mundial del futbol. El Barça ha controlat amb mà de ferro el partit des del minut 1 amb un domini del centre del camp, de la possessió (superior al 60%) i de la iniciativa que ha col·lapsat el ja etern rival. El Madrid, que ha jugat sense Higuaín lesionat i que només ha aconseguit fer un sol xut entre els tres pals de Valdés, s'ha vist superat només començar la primera meitat del matx.

Xavi ha obert la llauna amb un toc suau que ha deixat inhabilitat Casillas al minut 9. Pocs instants després, Pedro ha fet el segon en rematar una assistència de David Villa. L’asturià també ha tingut el seu minut de glòria quan es complia el 10 de la segona part. Però sembla que no n'ha tingut prou i, tres minuts més tard,  ha marcat el quart gol que ha acabat d'enfonsar un Madrid amb un Mourinho al capdavant que ja no sabia quins canvis realitzar per salvar els mobles. El jugador de la pedrera Jeffren ha completat l'allau blaugrana al límit del temps reglamentari.

El partit no ha estat absent de jugades polèmiques. Ja al primer temps Guardiola i Cristiano s'han enganxat, després que el de Madeira donés una empenta al tècnic blaugrana. La resposta immediata dels jugadors ha sigut la defensa del seu entrenador. Abans d’acabar la primera meitat, Messi ha vist una targeta groga per exagerar una agressió de Carvalho. I la segona part del partit ha viscut un ambient encara més calent tot i el fred i la pluja que queia al Camp Nou. Sergio Ramos ha acabat expulsat després de fer una entrada antiesportiva a Messi i d’agredir a Carles Puyol.

Amb el partit conclòs, el panorama no pot ser millor per al Barça i pitjor per al Madrid. El modestíssim Cristiano Ronaldo segueix sense marcar als blaugranes. Sembla que el futbol no és la seva especialitat. Potser que es dediqui a predir humiliacions blanques. El 8-0 que va anunciar no s'ha allunyat gaire del que finalment s'ha vist sobre la gespa...

Convergència i Unió torna a liderar el país 7 anys després amb un Parlament sense una oposició clara

El líder de CiU i futur president de la Generalitat, Artur Mas, i la seva esposa, Helena Rakosnik, han saludat als seguidors del partit des del balcó de l’Hotel Majèstic de Barcelona

Els dubtes que podien quedar aquests darrers dies, s’han esvaït totalment. Artur Mas serà el nou president del govern del país i ho serà recolzat per una majoria sòlida de la seva força política, Convergència i Unió, que en aquests comicis del 28-N ha obtingut un total de 62 escons, el que representa per a la federació nacionalista quedar-se a només 6 diputats de la majoria absoluta a la cambra legislativa catalana.

La victòria de Convergència i Unió (CiU) ha vingut, a més, acompanyada per un ensorrament destacadíssim de la segona força del país, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que s’ha quedat amb una xifra de 28 escons (els pitjors resultats de la seva història), fet pel qual el seu cap de llista, José Montilla, ja ha anunciat la seva renúncia a ocupar el seu escó i càrrec com a cap de l'oposició.

Els altres partits perjudicats en aquests comicis han sigut la resta de membres del fins ara govern de Catalunya. La pitjor part se l'ha endut Esquerra Republicana (ERC), que ha perdut la meitat dels seus suports electorals i 11 dels 21 escons amb què comptava al legislatiu català durant aquests darrers quatre anys. Per la seva banda, ICV-EUiA ha vist minvada la seva representació en dos escons, passant dels 12 del 2006 als 10 actuals.

I els beneficiats de la nit, són la resta. L'alegria menys continguda s'ha repetit, igual que a la seu de CiU amb la victòria aplastant en els comicis, a la seu de la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta, que amb només quatre mesos de vida aconsegueix accedir amb 4 escons a la cambra catalana. Per la seva part, el Partido Popular creix fins a quatre escons assolint així un nou rècord de representants al Parlament de Catalunya (18) i Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, es consolida al legislatiu amb 3 escons.

El projecte de CiU
Però qui realment ha sigut el vencedor de la nit electoral, ha sigut Artur Mas, que després d'obtenir una majoria àmplia ara haurà de col·locar-se al capdavant del país. Ara bé, tot i la gran victòria obtinguda, el primer que ha demanat el líder convergent aquesta passada nit ha sigut “una mobilització popular per sortir de la crisi” i “sumar esforços el conjunt de forces polítiques del país per aixecar Catalunya i respondre a les demandes que han fet els ciutadans d’aquest país que servim”. Amb aquestes paraules, Mas ha estès la mà a tots els partits polítics que han obtingut representació parlamentària en un gest de respecte pels votants que han dipositat la seva confiança en la resta d'opcions polítiques.

Pel que fa als objectius de la legislatura, Mas ha posat el reflotament de l’economia com a primer repte del nou govern. Per a fer-ho, el candidat de CiU opta per “estimular el teixit productiu del país creant llocs de treball”. Alhora, també ha considerat realment important recuperar l’esperit i el prestigi internacional de Catalunya i reduir l’immens fracàs escolar existent actualment.

“Tenim molta feina per fer senyor Cuní” és la frase amb la que Mas ha finalitzat la breu conversa que ha mantingut amb el periodista i presentador de l’‘Especial eleccions’ de TV3. Una frase que resumeix perfectament allò que afrontarà CiU de cara als propers quatre anys. El Govern, el liderarà el partit de Mas. Ara, si aquest govern serà monocolor o no, ho veurem en les properes jornades.

Pots visualitzar els resultats de les eleccions nacionals d’aquest 28 de novembre, així com també el seguiment de la jornada electoral realitzat, a la pàgina web:

http://bit.ly/eleccionsdirecte.

*Seguiment electoral d'aquest 28-N:
1. Convergència i Unió (62 escons): Nil Sanmartí.
2. Partit dels Socialistes de Catalunya (28 escons): Víctor Romero.
3. Partido Popular (18 escons): Albert Sánchez.
4. Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa (10 escons): Marina Sánchez.

5. Esquerra Republicana de Catalunya (10 escons): Adrià Guxens.
6. Solidaritat Catalana per la Independència (4 escons): Mireia Biel.
7. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (3 escons): Daniel Fernández.

La jornada electoral, en directe!

Set estudiants de primer de periodisme de la UAB seguirem en directe i durant tot el dia la jornada electoral del 28 de novembre. Mireia Biel, Daniel Fernández, Adrià Guxens, Víctor Romero, Marina Sánchez, Albert Sánchez i Nil Sanmartí informaran des de primera hora del matí sobre l'evolució dels comicis i recolliran tot allò que passi durant el dia per tal que l'usuari pugui seguir de manera còmoda i directa el desenvolupament de les eleccions (participació, declaracions, incidències, resultats per partits i circumscripcions,...).

 

L'espai web http://bit.ly/eleccionsdirecte seguirà el desenvolupament de la contesa electoral d'aquest 28-N

Tot plegat ho podreu trobar a http://bit.ly/eleccionsdirecte, un lloc web creat expressament per al seguiment de la jornada. En aquesta pàgina, hi podreu trobar tota la informació que generi el 28 de novembre en clau política de manera clara i senzilla, mitjançant gràfics actualitzats (amb el suport d'El País), enllaços a diferents mitjans de comunicació i el seguiment en directe via Twitter de tot el què passi.

Aquest 28 de novembre, la informació essencial de manera clara i sintetitzada a http://bit.ly/eleccionsdirecte.

Cara a cara anul·lat

La Junta Electoral decideix suspendre el debat entre Mas i Montilla per incompliment dels preceptes acordats

La Junta Electoral central ha acordat finalment no autoritzar el cara a cara entre els candidats de Convergència i Unió (CiU) i Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) Artur Mas i José Montilla, que s'havia d'emetre aquest dimarts a la nit per Televisió de Catalunya. La Junta avala, per tant, el dictamen de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que havia denegat de manera unànime la realització del "cara a cara" aquest migdia. Per a no admetre'l, la Junta Electoral ha argumentat que els dos partits que havien de celebrar el debat no han presentat la informació en el termini establert. I és que segons els acords a què van arribar Junta Electoral i partits polítics el 1999, és necessari un termini mínim de 5 dies entre la demanda de celebració d'un debat i la seva emissió. Aquesta decisió de la Junta desestima doncs, els recursos presentats aquesta tarda per CiU i PSC, que reclamaven poder celebrar el debat.

Per la seva banda, TV3 ha suspès el debat i emetrà la programació habitual dels dimarts a partir de dos quarts d'onze de la nit, consistent en el programa d'humor 'APM?' i la sèrie 'Infidels'.

La llengua centra la segona part d'un debat on Montilla reclama un cara a cara que Mas accepta

- Les sis formacions exposen les seves propostes en llengua i infraestructures i resumeixen el seu programa electoral
- El debat ha acabat amb un Montilla instant a Mas a fer un debat cara a cara i amb el candidat de CiU acceptant amb un "quan vulguis"

En el segon bloc del debat electoral a Televisió de Catalunya, dedicat a la llengua i la cultura, la crispació ha augmentat entre els diversos líders dels partits amb representació parlamentària que es presenten als comicis del proper diumenge. El foc l'han obert els candidats del Partit Popular i Ciutadans, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera, que han criticat el fins ara govern de la Generalitat per les multes lingüístiques que s'han imposat a determinats establiments per no retular en llengua catalana. Ràpidament la resta de partits polítics han sortit en defensa de la posició antagònica, a la que Sánchez-Camacho i sobretot Rivera han respost amb crits i interrupcions constants que el moderador, el periodista Josep Cuní, intentava aturar constantment.
El punt àlgid d'aquest bloc temàtic ha arribat quan el candidat de CiU, Artur Mas, ha volgut constatar el que per a la seva formació són "inconcrecions" dels dos partits espanyolistes. "Vostès es queixen de les sancions per no retolar o etiquetar en català, però a Espanya aquestes multes també existeixen sobre els productes que no es distribueixen amb la informació en castellà". El líder del PSC, José Montilla, ha sortit a defensar l'argument de Mas i ha recordat que "la Generalitat també ha multat comerços per no retolar en castellà tal com ens indiquen les lleis aprovades al Congrés dels Diputats".

Artur Mas interpel·la Rivera: "Es pot parlar en català o en castellà, però s'ha de ser educat"
El debat ha seguit pujant de to fins que en un moment determinat el candidat de Ciutadans, Albert Rivera, no parava de tallar les intervencions de la resta de candidats (i ho feia, a més, en llengua castellana). Davant d'aquesta situació, Mas s'ha dirigit a Rivera i li ha demostrat que "el castellà no està perseguit" a Catalunya. "Vostè ara mateix s'està expressant en castellà a la televisió nacional de Catalunya, i no passa res. (...) Vostè en aquest debat pot parlar en català o en castellà, però ha de ser educat", en referència a les interrupcions que Rivera ha realitzat constantment, sobretot en aquest bloc de la llengua i la cultura del país.

Infraestructures
Pel que fa a les vies de comunicació, l'eix temàtic que ha vingut en el debat després de la llengua, Iniciativa (ICV-EUiA) ha apostat per impulsar les infraestructures ferroviàries, Ciutadans ha demanat eliminar el límit dels 80 km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona (ÀMB) i Esquerra ha acordat impulsar el ferrocarril, reforçar les carreteres locals i comarcals i gestionar des de Catalunya l'Aeroport de Barcelona.

Pel que fa al PP, si aconsegueix governar incidirà en l'eliminació del límit de 80 km/h a l'ÀMB i en una forta inversió en la xarxa elèctrica que, recordem, va quedar en evidència durant les nevades del passat mes de març. D'altra banda, CiU ha reclamat gestionar totes les infraestructures de Catalunya: ferrocarrils, ports i aeroports. També ha reclamat el Corredor Mediterrani i el Quart Cinturó, tan a nivell viari com ferroviari. Alhora, també ha reclamat al govern espanyol que pagui els 2.700 milions d'euros que deu en concepte del pacte acordat en l'Estatut del 2006 i que el Tribunal Constitucional (TC) no ha tombat i ha explicat que derogaran el límit dels 80 km/h impulsat aquesta darrera legislatura. Finalment, el PSC de la mà de José Montilla ha indicat que si governa pensa flexibilitzar el límit dels vuitanta quilòmetres per hora a l'ÀMB permetent velocitats més altes en determinades franges horàries i ha defensat les infraestructures dutes a terme durant els dos mandats del govern d'Entesa (Quart Cinturó viari i línia d'alta velocitat amb connexió directa Barcelona-Perpinyà-París) així com la construcció del Corredor Mediterrani que connecti els ports d'Andalusia amb el País Valencià, Catalunya i França. 

Les propostes dels diferents partits 

Les propostes exposades pels líders dels partits polítics (per ordre de representació parlamentària) durant el debat han sigut les següents:

• CiU: "aixecar el país" econòmicament, lluitar contra la crisi econòmica amb ajudes a les PIMEs, retallar alts càrrecs de l’Administració i reduir l’atur durant la legislatura. Per millorar la situació financera de la Generalitat, concert econòmic.

• PSC: Defensa de l’estatut, contrari a referèndums d'independència o concerts econòmics. Lluitar contra la crisi econòmica. Polítiques socials, cal un govern d’esquerres, socialista.

• ERC: Per millorar la situació financera de la Generalitat, concert econòmic; llei dependència totalment desplegada, referèndum per canviar la relació amb Espanya.

• PP: Recuperar la confiança amb un govern seriós, reduir l’atur. Derogar la llei d’educació, la llei del cinema,... i tot allò que no encaixa amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC). Es perfilen com a decisius per evitar un "govern amb majoria absoluta d'una Convergència i Unió independentista i radical".

• ICV: Pacte per la transparència i contra la corrupció. Sortida de la crisi amb l’ecologia com a eix central, crear llocs de treball amb la potenciació de les energies alternatives. Nova relació amb l'Estat mitjançant la reforma de la Constitució espanyola.

•  Ciutadans: Complir la sentència del TC i derogar les lleis que s’han realitzat a partir de la llei catalana retallada (llei d’educació, llei del cinema...). Llei electoral catalana amb llistes obertes. 

Cara a cara entre Mas i Montilla: al final sí?
El debat ha acabat amb un Montilla instant a Mas a fer un debat cara a cara i amb el candidat de CiU acceptant amb un "quan vulguis" que el moderador del debat, Josep Cuní, ha recollit ràpidament oferint TV3 com el mitjà on es dugui a terme. De tota manera, Cuní ha matisat de seguida que perquè això passi "ara cal que els seus partits acordin el cara a cara".

Pots veure el debat íntegre a: tv3.cat

Puigcercós ofereix a Mas anar junts per demanar el concert econòmic per a Catalunya

Ha sigut el més destacat de la primera meitat del debat. Puigcercós posa com a condició a Mas que si el Congrés espanyol no permet el nou pacte fiscal, CiU aposti pel referèndum secessionista que defensa Esquerra

El debat electoral per a les eleccions legislatives d'aquest 2010 ja ha fet néixer una nova proposta. El candidat d'Esquerra Republicana (ERC), Joan Puigcercós, ha declarat davant Artur Mas (CiU) estar d'acord amb realitzar un pacte al Parlament per "anar a Madrid a reclamar el concert econòmic per Catalunya". "Jo m'hi comprometo, i si Iniciativa (ICV-EUiA) s'hi afegeix, doncs millor encara", ha reblat Puigcercós. Ara bé, la condició sine qua non que de seguida ha posat el líder d'Esquerra és que "si la resposta d'Espanya és negativa, [CiU] es comprometi a donar suport a un referèndum independentista a Catalunya". El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, li ha respost que "fins que no hi hagi una majoria clara en la societat catalana, no donarem suport a un referèndum", i ha preguntat a Puigcercós si "pensen realitzar un referèndum ara, que el perdríem". Mas ha posat com a exemple la situació al Quebec, on després de dos referèndums per la independència, la meitat de la societat ha quedat frustrada i el conjunt del país ha quedat "totalment dividit en dos". Finalment, Mas ha preguntat en to exclamatiu al líder d'Esquerra: "Penseu fer un referèndum per perdre'l? Catalunya no acumula ja prou derrotes en la seva història?"
Comencen els primers moviments entre partits de cara al dia després del 28-N...

Segueix el debat a: tv3.cat/directes

Desconvocada la vaga de Renfe

Finalment la vaga de Renfe ha quedat en no res. Passades les dues de la matinada empresa i representants sindicals han arribat a un acord pel qual les dues jornades d’aturades han sigut desconvocades. Els treballadors es queixaven per l’incompliment de diversos acords del conveni col·lectiu acordat mesos enrere entre empresa i representants dels treballadors. D’aquesta manera tan avui dijous com demà divendres 19 de novembre circularan tots els trens de Renfe sense excepcions.

Última hora de Renfe:

http://www.gencat.cat/rodalies/incidencies_rodalies_rss_ca_ES.xml

Vagues ferroviàries: Després de Ferrocarrils, ara toca Renfe

Després de dues jornades de vaga a les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat, aquest passat dilluns i avui dimecres, ara és el torn de queixa dels treballadors de Renfe, que faran vaga demà dijous i aquest divendres. Les aturades, convocades pel SEMAF, el sindicat espanyol de maquinistes, es traduiran en una disminució del servei habitual en un dia feiner en major o menor mesura depenent de la franja horària del dia. En les considerades "hores punta", de 6.30 a 9.30 del matí i de 17 a 20.30 de la tarda, el servei que s’oferirà serà l’equivalent a un 67% del nombre de circulacions ferroviàries habituals, mentre que durant la resta del dia (les anomenades "hores vall") només circularan un de cada tres trens si ho comparem amb els horaris d’un dia feiner sense mobilitzacions.

Més aturades a Ferrocarrils

Aquest novembre està sent un mes polèmic en el terreny ferroviari. Si durant la setmana passada es produïren dues jornades de vaga als FGC, aquesta setmana les mobilitzacions han seguit i s’hi ha afegit el dos dies de vaga a totes les línies de Renfe tant de Catalunya com d’Espanya. Però les aturades no acabaran aquí. Si bé des dels sindicats de Renfe no es preveuen més jornades vaguistes, les aturades sí que seguiran als Ferrocarrils de la Generalitat. Des del comitè d’empresa de la companyia s’ha anunciat la paralització total del servei durant el migdia (de 12 a 16 hores) dels propers dilluns 22 i dimecres 24 de novembre en cas que el Departament de Treball no dictamini uns serveis mínims. Si finalment no es desconvoquessin aquestes aturades, només en aquest mes de novembre els usuaris del ferrocarril a Catalunya hauran viscut vuit jornades de vaga en el total de 22 dies lectius amb què compta aquest mes.

Podeu consultar els horaris extraordinaris de Renfe per aquest dijous 18 i divendres 19 de novembre en el següent document (PDF):

Horaris dels serveis mínims per als dies 18 i 19 de novembre

Sebastian Vettel, campió del Mundial de Fórmula 1

El pilot alemany de Red Bull venç en el GP d'Abu Dhabi i esdevé el campió més jove d'un Mundial de Fórmula 1 superant un Alonso que liderava la classificació fins avui mateix

Sebastian Vettel (Red Bull Racing Team), és el nou campió del Mundial de Fórmula 1, que ha finalitzat la temporada aquest migdia al circuit Yas Marina d’Abu Dhabi. Vettel, que iniciava la cursa tercer en la classificació general de pilots, n'ha tingut prou amb mantenir la primera posició durant la cursa i s'ha vist afavorit per l'estratègia de Ferrari, que ha fet aturar Fernando Alonso -que partia com a líder en el mundial- en mal moment.

Vettel, amb 23 anys, es converteix en el pilot més jove que guanya el campionat del món de Fórmula 1, superant l’anglès Lewis Hamilton, que fins ara ostentava el rècord.

En la classificació final de pilots Fernando Alonso (Ferrari) ha obtingut la segona plaça i Mark Webber (Red Bull), la tercera. Alhora, Red Bull ha esdevingut l’escuderia guanyadora de la classificació per equips.

GP d’Abu Dhabi

Pel que fa a la cursa d’avui, la classificació ha sigut la següent:

1. Sebastian Vettel (Alemanya/Red Bull) amb 1h.39:36,837”
2. Lewis Hamilton (Gran Bretanya/McLaren) a 10,162”
3. Jenson Button (Gran Bretanya/McLaren) a 11,047”
4. Nico Rosberg (Alemanya/Mercedes) a 30,747”
5. Robert Kubica (Polònia/Renault) a 39,026”
6. Vitaly Petrov (Rússia/Renault) a 43,520”
7. Fernando Alonso (Espanya/Ferrari) a 43,797”
8. Mark Webber (Austràlia/Red Bull) a 44,243”
9. Jaume Alguersuari (Catalunya/Toro Rosso) a 50,201”
10. Felipe Massa (Brasil/Ferrari) a 50,868”

Sarkozy torna a confiar en Fillon per a la confecció del nou executiu francès

El president francès confia en el fins ara primer ministre per a elaborar un nou govern que li permeti recuperar el crèdit perdut en els últims mesos

Una nit. Aquest és el temps que ha trigat el president francès, Nicolas Sarkozy, en nomenar de nou François Fillon primer ministre de l'executiu amb seu a París. La remodelació del govern serà, per tant, un canvi en els líders de les carteres ministerials i no pas en el lideratge del govern. Segons apunten diversos mitjans, la remodelació implicarà la sortida del govern dels ministres més progressistes i propers al Partit Socialista, el que significaria el gir definitiu cap a la dreta per afrontar el final de la legislatura. Recordem que tot plegat és una maniobra per recuperar el crèdit que el president francès ha perdut en els darrers mesos.

I és que les fortes tensions socials fruit del pla d'ajust econòmic dut a terme per l'executiu francès últimament, i que contempla rebaixes salarials i una reforma polèmica de la llei de les pensions, han acabat passant factura al fins ara govern del país francòfon.

Sarkozy presentarà demà dilluns, i de la mà del readmès première Fillon, el nou govern amb el qual intentarà canviar la derrota que li indiquen les enquestes en les eleccions presidencials que s’han de celebrar a França d’aquí a un any i mig.

El govern francès dimiteix en bloc

Sarkozy admet la renúncia de l’actual cap de govern, François Fillon, i de tot el seu consell de ministres

Aquest vespre el president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, ha anunciat mitjançant un comunicat emès pel Palau de l'Elisi la dimissió de l'actual cap de Govern francès, François Fillon, i la plena totalitat del seu consell de ministres. Les fortes tensions entre gran part de la societat i l'actual govern, fruit del pla d'ajust econòmic dut a terme per l'executiu francès en els darrers mesos i que contempla rebaixes salarials i el retard en l'edat mínima de jubilació dels 60 als 62 anys, han acabat passant factura al fins ara govern del país francòfon. Sarkozy haurà de nomenar ara un nou executiu per afrontar el que queda de legislatura fins les eleccions del 2012 amb un objectiu clar: remuntar les enquestes que li indiquen una baixíssima popularitat i una intenció de vot per al seu partit, la UMP (Unió per a un Moviment Popular), que és clarament més baixa que en els darrers comicis, que el conduïren a la presidència de l’Estat francès, i que ara l'allunyarien de l'Elisi.