Escòcia, l’hora de la veritat

Avui dijous se celebren les quartes eleccions al Parlament de Holyrood, la cambra legislativa escocesa. Després que el 1999 amb el procés d’autonomia conegut com a devolution Escòcia, juntament amb el País de Gal·les i Irlanda del Nord, recuperés part de les competències que havia cedit a la corona del Regne Unit tres segles abans, aquesta nació que forma part de la Gran Bretanya afronta uns comicis que són el primer test per al Partit Nacional Escocès (SNP) després que assolís el govern per primer cop en la història el passat 2007 passades les dues primeres legislatures amb governs dels laboristes en coalició amb els liberaldemòcrates.

L'actual líder de l'Scottish National Party (SNP), Alex Salmond

Des de fa quatre anys, l’SNP dirigeix l’executiu escocès mitjançant un pacte de govern amb els Verds escocesos (cinquena força amb 2 escons). Un govern però, en clara minoria, ja que entre ambdós partits sumen només 49 dels 129 escons (per assolir la majoria en són necessaris 65) que formen la cambra de Holyrood. L’acord amb els Verds va permetre formar un govern en minoria que ha realitzat una gran modernització del país però que en determinats temes no ha aconseguit la majoria necessària al legislatiu per a poder-los executar. El que va aixecar més cridòria va ser la convocatòria d’un referèndum sobiranista que el govern de l’SNP liderat per Alex Salmond va fixar per al mes de novembre del passat any 2010 però que en no comptar amb el suport de la segona (Partit Laborista amb 47 escons), la tercera (Partit Conservador amb 17 escons) o la quarta força (Partit Liberal-Demòcrata amb 16 escons) del Parlament no va poder tirar endavant.

Els resultats de les eleccions escoceses del 2007, en què es configurà un govern en minoria entre SNP i Greens (47+2)

Sens dubte, la no-celebració del referèndum secessionista l’any passat ha desgastat el govern Salmond, el qual ha sigut criticat per no tenir una majoria sòlida al Parlament escocès. Les crítiques han provingut sobretot del Partit Laborista que amb només un escó menys que l’SNP, ha volgut esdevenir el principal garant de l’estabilitat parlamentària a Holyrood recordant que durant les seves dues legislatures al govern –les dues primeres de l’autonomia escocesa– el govern fort va estar assegurat amb el pacte forjat amb els liberaldemocràtes. Però en els darrers mesos i, sobretot, en aquesta precampanya i campanya electoral l’SNP ha aconseguit transmetre la feina ben feta que ha realitzat en els darrers quatre anys amb els Verds i, sempre segons els sondejos, ha sabut fer-se seus els votants liberaldemocràtes descontents amb el govern que aquests han format amb el Partit Conservador al conjunt del Regne Unit (després de les eleccions al Parlament de Westminster ara fa justament un any). Això unit a l’extens i més que optimista programa electoral de to clarament progressista d'aquest 2011 podria permetre-li un creixement molt important en nombre de vots i escons al Parlament de Holyrood. I és que en el full de ruta de l’SNP, a banda de la independència,hi ha molts altres projectes més que il·lusionants com són les promeses de congelar tots els impostos que depenen de les institucions escoceses, generar i oferir llocs de feina per als joves en atur (cal dir que la xifra de parats a Escòcia és menys de la meitat que la de Catalunya) i aconseguir que la producció d’energia es realitzi només mitjançant energies alternatives.

El full de ruta per a l'autodeterminació d'Escòcia, la iniciativa endegada pel govern de Salmond, incloïa un referèndum sobiranista el passat 2010 que no es pogué celebrar per falta de majoria a la cambra escocesa

Tot plegat portaria als nacionalistes escocesos un increment substancial en vots i escons que els permetria erigir-se com a clara primera força a Escòcia, molt més a prop de la majoria a la cambra escocesa. Si ara fa tres mesos, els sondejos realitzats per Ipsos-MORI i publicats al diari The Times pronosticaven un empat tècnic entre les dues primeres forces (37% dels vots a l’SNP per un 36% als laboristes), ara la diferència superaria els 10 punts i situaria l’SNP amb un 45% dels sufragis per un 34% dels laboristes. Això podria obrir la porta d’un govern amb majoria absoluta format pels independentistes sota el lideratge d’Alex Salmond i els Verds, que en la legislatura ja finalitzada han donat suport a la candidatura sobiranista de l'SNP. 

Els sondejos realitzats per Ipsos-MORI en els darrers mesos han observat un fort increment del vot cap a l'SNP

Tot plegat doncs, molt interessant de veure i analitzar des d’una òptica catalana. Els resultats reals però, no els sabrem fins d’aquí a unes hores. Serà llavors quan podrem assegurar que hi ha una majoria secessionista a la cambra escocesa fet que, per cert, i això és important de destacar, no havia ocorregut mai en els 12 anys d’autonomia escocesa fruit de la devolution impulsada a finals dels anys noranta pel govern britànic, llavors en mans dels laboristes de Tony Blair.

.