Xavier Mas de Xaxàs: “Crec que la democràcia a Tunísia acabarà consolidant-se”

L’enviat especial de La Vanguardia exposa com va viure des del lloc dels fets els dies posteriors a la revolució dels tunisians

Xavier Mas de Xaxàs, periodista i enviat especial de La Vanguardia a Tunísia les darreres dues setmanes, explicà aquest dilluns davant un grup d’estudiants de Periodisme de la UAB com va viure els dies posteriors a l’aixecament de la població tunisiana des de la capital del país àrab. El periodista expressà la seva sorpresa per la rapidesa amb què es desencadenaren els fets, que han portat a l’exili del dictador Ben Ali que governava amb mà de ferro des de feia més de dues dècades, i es mostrà confiat que la democràcia a Tunísia acabarà consolidant-se després del procés de transició que s’ha iniciat recentment tot i no opinar el mateix sobre la resta de dictadures africanes.

Per a Mas de Xaxàs, el camí cap a la democràcia a Tunísia és possible perquè la realitat d’aquest país és propera a la de les nacions europees. “Tunísia té característiques que l’apropen a Europa. És un país de dimensions reduïdes, compta amb una economia molt diversificada i una formació educativa superior a la mitjana, no té recursos com ara gas o petroli que aixequin interessos obscurs i, a més, la seva població està molt connectada a les noves tecnologies”. Alhora però, l’enviat especial de La Vanguardia al país tunisià ha volgut subratllar que no creu que una revolta com aquesta es produeixi i esdevingui un èxit en altres països del nord d’Àfrica amb règims dictatorials, com ara Líbia. El principal motiu, segons Mas de Xaxàs, és que la resta de països de la regió “estan força més endarrerits tecnològicament i econòmicament” i, degut a això, la societat encara no ha pres consciència de la situació “com sí que ha passat a Tunísia”, raonà el periodista.

Durant la seva exposició, el reporter de La Vanguardia també reconstruí com fou el seu dia a dia durant les jornades en què estigué desplaçat a Tunis. “Em llevava molt d’hora al matí”, declarà el periodista del rotatiu del Grup Godó, que detallà que el ritme de feina que va tenir fou molt atrafegat. Durant els primers dies, l’aparició de nova informació era constant. Mas de Xaxàs concretà que “havia d’escriure una crònica matinal a la pàgina web del diari, realitzar peces informatives per a RAC1 (emissora del mateix grup empresarial) i tot plegat ho havia de compaginar amb la cerca d’informació a les manifestacions que s’anaven produint durant el dia i amb la redacció dels articles per al diari en paper”.

En l’acte, Mas de Xaxàs estigué acompanyat de dos periodistes més que han realitzat tasques a l’exterior: Teresa Carreras, excorresponal de Televisió Espanyola a Brussel·les, i Plàcid Garcia-Planas, enviat especial de La Vanguardia en diversos conflictes bèl·lics. Els dos periodistes aprofitaren per comentar i comparar les experiències viscudes durant la seva vida professional. Mentre Carreras criticà el paper d’estrassa que ha exercit la Unió Europea en aquest afer -la UE mai ha criticat explícitament el model dictatorial present a Tunísia-, Garcia-Planas féu especial èmfasi en l’ús de les xarxes socials actualment, que han tingut gran protagonisme en la preparació de la revolta de la població i en la informació que ha arribat posteriorment sobre el que anava succeint a Tunísia. “El Twitter ha permès explicar tot allò que estava passant al país de manera ràpida i concisa. En certa manera, aquesta eina ha apropat el periodisme als haikus japonesos”, conclogué Garcia-Planas.

.