Compte enrere per a conèixer el full de ruta de CiU

Coincidint amb el darrer dia d’aquest mes d’octubre en què ja estem immersos, la comissió per al pacte fiscal del Parlament de Catalunya presentarà les conclusions de l’esborrany de proposta de nou model econòmic per a Catalunya que el Govern haurà d’enviar a Madrid (un cop l'aprovi el Parlament) amb l’objectiu de negociar un nou encaix fiscal del Principat dins d’Espanya. L’activa participació i mà estesa d’Esquerra Republicana amb el Govern de Convergència i Unió en aquest tema acabarà propiciant que la iniciativa portada a terme per part de la comissió parlamentària sigui força ambiciosa, eliminant la possibilitat que hi havia que CiU pretengués portar una proposta descafeïnada de concert econòmic que no adoptaria ni aquest nom després de veure com des de les files de la federació nacionalista s’hagués optat per definir aquest nou marc de relació econòmic com a “pacte fiscal”, traient l’afegitó de “en la línia del concert econòmic” per haver d’evitar qualsevol comparació amb els models vigents tant al País Basc com a Navarra.

CiU i ERC, juntament amb el diputat no adcrit Joan Laporta, van aprovar la setmana passada una resolució a favor d'un model de pacte fiscal fora del règim comú

Una de les qüestions que suscita un major interès, si més no entre aquells que ens interessa la política, és conèixer què pensa fer CiU tan bon punt el govern espanyol respongui la petició de nou pacte fiscal.  D’entrada cal tenir clar que hi ha dos escenaris possibles de resposta espanyola –si bé la majoria creuen des de ja fa temps que només hi pot haver una contesta, la negativa, per part de l’executiu estatal–: el favorable (amb més o menys matisos) i el contrari a la proposta catalana.

En cas que el futur govern espanyol, ja sigui del PP o de concentració amb les dues forces majoritàries espanyoles (l’opció d’un govern socialista és ara per ara impensable atenent a les enquestes), mirés amb bons ulls la proposta catalana i arribés a donar-li el vistiplau, CiU hauria de clarificar una de les dues vies exposades a continuació: primera, si un concert econòmic és suficient i no aspiren a més cotes d’autogovern per al nostre país o, segona, si un cop s’arribi al nou pacte amb l’estat, decideixen posar la marxa directa d’aquest transatlàntic que és Catalunya i, com ERC però des del costat dret del vaixell, aposten per demostrar a aquells indecisos o contraris a la independència d’aquest petit país que una Catalunya sobirana seria més pròspera (o sigui, fer pedagogia cap a l’emancipació nacional).

Segon escenari possible i, per molts, el més probable: el govern espanyol diu que el pacte fiscal que es planteja des de Catalunya és inassumible per a l’estat i España es una y no cincuenta y una. Davant aquesta tessitura, ja pronosticada pel president Pujol en diverses conferències que ha anat oferint en els darrers mesos, CiU haurà de dir què escull: una Catalunya amb una autonomia probablement inferior a l’actual (l’exemple de la llengua a les escoles és un dels primers símptomes del que s’apropa) o el camí arriscat de portar els catalans a votar una possible secessió de l’estat que no els ha volgut com són. Evidentment, si aquesta fos la decisió CiU estaria pel “sí” a la secessió, per molt que Duran (que no Unió) no vulgui ni sentir-ne a parlar.

Com acabem d’observar doncs, probablement el full de ruta de la federació nacionalista dependrà de quina segui la resposta de Madrid. És per això que les declaracions que darrerament fan portaveus i líders dels partits espanyols amb sucursal a Catalunya dient “que el president Mas no sap on està portant el país” resulten d’un electoralisme flagrant. Perquè és cert. Hores d’ara, l’única cosa que sap Artur Mas i el seu equip és que Catalunya arribarà on vulguin una majoria dels seus ciutadans. En aquest aspecte, ser més demòcrata és impossible.

Cada cop falta menys perquè Mas (i Duran) indiquin quin és el seu camí. El probable rebuig d'un pacte fiscal els pot arribar a apropar a tesis fins ara insospitades

Ara bé, en política tot té uns temps. I el que per ara CiU no pot desvelar –independentment de que a la federació ja ho tinguin clar o no– sí que caldrà esclarir tan bon punt coneguem la resposta del govern espanyol. Un cop aquesta es produeixi, Mas (i Duran) hauran d’indicar quin és el seu camí, i si és el mateix tan si hi ha entesa pel pacte fiscal amb Madrid com si no. Aquest serà el moment clau de la partida, on l’ambigüitat pujoliana i l’ambivalència de l’executiu autoanomenat dels millors en termes d’eix nacional hauran de quedar enrere. Caldrà ser clars, perquè feia segles que Catalunya no arribava a una cruïlla tan decisiva per al seu futur.  La ciutadania ho està demostrant. 2014? Ai, que encara resultarà que Carod-Rovira tenia raó...