Espanya: un país on exterminar cultures és ben vist

Aquest mes de juliol passat ha esdevingut una època d’or per a tots aquells a qui els agrada veure Espanya realitzant el seu paper de nació colonitzadora, totalitària i mediocre. Coincidint amb la darrera setmana d’aquell mes, dos tribunals espanyols diferents feien públiques dues resolucions antagòniques a allò que s’acostuma a definir com a sentit comú. La primera, la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que donava ordres a la Generalitat perquè fes les modificacions necessàries en el sistema educatiu de Catalunya amb l’objectiu d’incorporar la llengua castellana com a llengua vehicular a totes les escoles del Principat. Una manera directa de fer política per part del poder judicial i que a llarg termini pot comportar l’extinció de les dues llengües naturals d’aquest país, com explico en un altre article publicat en el bloc aquí present. La segona resolució, la sentència del Tribunal Constitucional contra la llei de l’aranès aprovada en el marc de l’Estatut de Catalunya del 2006 i que elimina la paraula preferent de la següent frase: “l’aranès és la llengua preferent a la Val d’Aran”, deixant sense validesa legal el que significava un pas bàsic per a la protecció de la llengua més minoritària del nostre petit país: l’aranès. 

La sentència del Tribunal Constitucional contra la llei de l’aranès deixa sense validesa legal el que significava un pas bàsic per a la protecció de la llengua aranesa, actualment en perill elevat de desaparició

Jo no sóc pas aranès ni tinc amics o familiars d’aquest petit país integrat actualment a Catalunya (veure la seva història). Però davant una imposició espanyola que pot significar la pèrdua d’una de les dues llengües pròpies del país on visc no puc fer res més que sortir a donar la cara en defensa de l’aranès. Una llengua que si actualment subsisteix és, precisament, gràcies al sistema d’immersió lingüística que es duu a terme a les escoles i instituts de la Val d’Aran (allà l’escola no és en català sinó en aranès i es fan unes quantes hores a la setmana de gramàtica catalana, igual que el tractament del castellà a la resta del Principat) i als esforços que tant Conselh Generau d’Aran com la Generalitat estan fent.

És increïblement indignant sentir discursos des de Madrid, però també des de Barcelona –per part de gent que se suposa que tenen dos dits de front–, que diuen que aquests canvis legals s’han d’acatar i que el nacionalisme català torna a ser completament “tremendista” en augurar la mort d’alguna de les llengües que tradicionalment s’han parlat a Catalunya. Perdó? És “tremendista” dir que si traiem la immersió lingüística en aranès a les escoles de la Val d’Aran es perdrà una llengua que compta amb 5.000 parlants i que està patint una fortíssima regressió en tots els camps degut a la forta immigració i influència espanyola i francesa? Davant discursos com el que acabo d’exposar, i que acostumem a sentir en boca de polítics espanyols bàsicament del PP (o de més a la dreta en la línia ideològica) però també catalans com són els senyors de Ciutadans, me n’adono que pràcticament no val la pena rebatre els seus arguments falsos –o verídics sempre a mitges–.

Des de la seva restitució l'any 1991, el Conselh Generau d'Aran ha fet tots els possibles per millorar la situació social de l'aranès al país

És una evidència enorme que aquesta gent sent un odi inquantificable contra el nacionalisme català. El problema arriba quan les accions que duen a terme aquestes persones (empeses per l’odi que tenen) es carreguen, de retruc, dues llengües i dues cultures com són la catalana i l’occitano-aranesa que no tenen res a veure amb el nacionalisme. I no hi ha res pitjor al món que exterminar una cultura i, per tant, una manera de ser i de veure el món. Trist, molt trist.