Estratègia electoral

Aquest passat dissabte la banda terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna; País Basc i Llibertat en català) emetia el que és el segon comunicat en el que portem de mes. Un comunicat, aquest darrer, que perfila ja amb més exactitud allò que s’entreveia en el primer. I és que, segons sembla, la banda terrorista ha decidit iniciar el camí que, necessàriament, ha d’emprendre qualsevol moviment reivindicatiu que utilitza la violència per als seus objectius: el de la seva desaparició. 
 

Els dos comunicats d'ETA condueixen la banda cap al seu desmantellament, acció però que encara no té data definida. Font imatge: BBC

Concretament, en aquest segon comunicat, l’organització independentista basca fa el que podríem considerar com a gran passa endavant comprometent-se a complir amb l’anomenada Declaració de Brussel·les, un document en què destacades figures de la política internacional, entre elles quatre premis Nobel de la Pau, demanaven a la banda que declarés “un alto al foc permanent i completament verificable” internacionalment.

Però aquest fet, que podria haver sigut catalogat com a notícia excel·lent, s’ha pres amb molta cautela des de la majoria de vèrtexs del políedre polític. Des de Madrid, l’executiu espanyol ha sortit corrent a desacreditar les noves declaracions de la banda considerant-les “insuficients” per no anunciar “l’abandonament definitiu de les armes”. Missatge, aquest del Govern, al qual també s’hi han adherit altres forces polítiques com el PP, el PNB, o les catalanes CiU i Esquerra.

I és que, no ens enganyem, ja fa anys que ETA porta anunciant diversos altos el foc “permanents” com l’actual i que, malauradament, sempre han acabat de la pitjor manera possible (a tall d’exemple, tenim la treva del 2006, durant la qual es produí el famós atemptat contra la T4 de l’Aeroport de Barajas que deixà dues víctimes mortals).

Però la situació actual sembla diferir en part de les anteriors. Per primer cop, el comunicat d’ETA ha aparegut, casualment, després que diverses entitats sobiranistes basques, sense cap vinculació amb el grup terrorista i amb el suport de Batasuna, fessin arribar a la banda un document en el que es fixaven les condicions per abordar un procés de transició cap al final de la violència.

I és precisament en aquest detall on l’estratègia de l’actual executiu espanyol, basada en ignorar allò que no sigui lliurar les armes avui mateix, comença a grinyolar. Per un senzill motiu. I és que, arribats aquí, hom es podria preguntar per què el Govern, liderat pel PSOE actualment, no s’agafa a aquest fil que, per dèbil que sigui, podria conduir a la dissolució de la que és, ara per ara, la banda terrorista més mortífera en aquest país. La resposta, un cop més, sembla conduir cap a l’enrevessat estratagema electoral.

El PSOE sap de primera mà (i qualsevol amb dos dits de front també) que qualsevol moviment que realitzés ara a fi d’obrir un procés de negociació amb ETA per a què deixés les armes seria utilitzat pel conservador Partit Popular com a element de desgast de cara a unes eleccions generals que diversos analistes ja avancen a aquest any que ve.

D'altra banda però, un immobilisme polític per part del partit de Zapatero significaria perdre una oportunitat d'or per tal de fer desaparèixer d'una vegada per totes una banda terrorista que, en nom de la llibertat del País Basc ha quartat, precisament, la llibertat de centenars de persones, moltes d'elles basques.

Veurem doncs què acaba fent ZP. Arriscar i no témer pel que diran des de les trinxeres polítiques i iniciar el procés de dissolució de la banda o esperar i passar la patata calenta al proper inquilí de la Moncloa ara que les enquestes són ben adverses per als socialistes.

Estratègia electoral en estat pur.