Albert Rivera, el do de la paraula al servei de l’espanyolisme recalcitrant

Ha sortit en els darrers dies com l’abanderat de la llibertat al nostre país. Albert Rivera, president de Ciutadans, ha tingut un orgasme desbocat amb la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per fi per a ell, la instància judicial de referència al Principat ha respost la demanda de tres famílies perquè els seus fills puguin rebre l’ensenyament a parts iguals entre llengua catalana i llengua castellana eliminant així l’actual desequilibri a favor del català a les escoles.   

El líder de Ciutadans (C's), Albert Rivera, en una compareixença pública l'any 2007

Rivera ha sortit ràpidament a la palestra a indicar que aquesta sentència és una victòria del “sentit comú” perquè la interlocutòria del TSJC permetrà que, per fi, “es puguin fer classes en castellà deixant de banda l’assignatura de gramàtica castellana pròpiament dita.” I, ràpidament, fent ús de la seva gran capacitat retòrica –que cal reconèixer– ha sortit a indicar que Ciutadans (C’s) no vol carregar-se el català, senzillament vol “que les dues llengües oficials de Catalunya, el castellà i el català, estiguin en igualtat de condicions a l’escola”. L’objectiu d’aquest canvi és crear “un model de convivència lingüística entre les dues llengües oficials”, cosa que significa que per al líder de Ciutadans a dia d’avui no hi ha convivència lingüística i que per tant, la situació més o menys d’igualtat entre ambdues llengües a la societat catalana no es produeix. Si algú coincideix en l’opinió de Rivera, li recomano que surti al carrer i comprovi de nou el que creu.

Però bé, deixant de banda aquest argument del líder de C’s, vull centrar l’atenció en la frase que ja he reproduït abans: “Volem que les dues llengües oficials de Catalunya, el castellà i el català, estiguin en igualtat de condicions a l’escola” i, de seguida ha afegit que el de Ciutadans és un model on hi ha d’haver més hores de llengua castellana però sense crear separar els alumnes per llengües en dues línies educatives diferenciades (una en català i l’altra en castellà, el que significaria un apartheid lingüístic i una divisió en dos de la societat catalana). Amb aquestes paraules de Rivera, una de les coses que podríem pensar és: “Mira si és bona persona, no vol que es repeteixi la situació viscuda al País Basc, on s’ha produït una divisió en dues comunitats. Així ja estic més tranquil”.

El lema de Ciutadans deia "No nos importa la lengua que hablas". Jo hi afegiria: "Pero si hablas español, mucho mejor."

Un cop Rivera s’ha pronunciat i nosaltres hem interpretat això, si voleu podem estar tranquils, però l’objectiu de Rivera és un altre de molt diferent, que es troba a les antípodes de l’acabat d’exposar. M’explicaré. L’objectiu de no separar els alumnes per la llengua en què volen ser escolaritzats i crear un únic model on el castellà tingui una posició d’igualtat amb el català (que si sumem la resta d’inputs que reben els infants del nostre país fora de l’escola esdevé de preponderància a favor de la llengua castellana) persegueix una fita que l’espanyolisme fa segles que cerca: l’aniquilació de la llengua catalana. Sí, enlloc de dividir els alumnes i crear dues comunitats lingüístiques, es tracta d’oferir a la comunitat castellanoparlant l’educació d’una manera que no pugui aprendre el català (menys hores d’aquest idioma a les aules) i d’assimilar la comunitat catalanoparlant de manera que en un parell o tres de generacions la nostra llengua sigui només present com a eina d’estudi per a historiadors.

Feta aquesta presentació dels objectius que en la meva opinió tenen la gent de C’s, hom pot pensar que sóc molt mal pensat i que en realitat la formació política de Rivera només vol, realment, més llibertat. M’agradaria empassar-me aquest discurs però és impossible si repassem en què esmerça el temps Ciutadans quan no està als jutjats donant suport als pares que volen una educació en castellà per als seus fills. La seva autèntica cara surt a la llum quan observem quins són els treballets del seu partit en el dia a dia: recursos contra ajuntaments que el dia de la Diada Nacional no pengen la bandera espanyola sinó que només pengen la senyera i la bandera de la Unió Europea; queixes, denúncies i traves a entitats socials sense vinculacions polítiques quan volen organitzar consultes no vinculants sobre el futur del nostre país (les famoses consultes sobiranistes dels darrers anys); suport a comerciants que fent cas omís de la llei retolen els seus locals únicament en llengua castellana quan la normativa diu clarament que “també s’ha de retolar en català” (es veu que en aquest cas la llei no és important per al senyor Rivera, només ho és quan va a favor del que ell diu); proclames d’indignació quan l’Ajuntament de Barcelona posa com a opció “Catalunya” a la llista de països en el full d’inscripció de la cursa de la Mercè... i tantes altres actuacions que demostren què és realment Ciutadans i que denoten un tuf clarament anticatalanista en aquesta formació política que es declara “defensora dels drets dels ciutadans”.

Els resultats electorals de Ciutadans, la formació que es declara "partit de la ciutadania" són més aviat modestos: 110.000 vots i tres diputats al Parlament, el que el converteix en el grup parlamentari més petit de la cambra catalana

Pot ser que amb el seu do de paraula Albert Rivera es pensi que pot fer d’encantador de serps i entabanar al públic en general, però gràcies a les hemeroteques dels mitjans de comunicació (i ara també amb Internet, que ens permet recuperar-ho tot i més del passat) podem comprovar quin és el pa que es dóna realment a Ciutadans i quines són les “llibertats” que diuen defensar. Unes hemeroteques que ens demostren què és realment Albert Rivera: sota la faceta de justicier que pretén colar a més d’un i a més de dos s’hi amaga en realitat un home que sembla haver lliurat el seu do de paraula –i la seva vida– al servei de l’espanyolisme més recalcitrant de les darreres dècades.