El pla Rajoy per les generals i l’obstacle de la darrera illa socialista

A finals d’aquest juliol, coincidint amb el darrer consell de ministres del govern espanyol abans de les vacances d’agost, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar l’avançament de les eleccions generals al proper 20 de novembre, coincidint amb el 31è aniversari de la mort del darrer dictador que ha tingut Espanya, el general Franco. Aquest anunci suposa retallar quatre mesos la legislatura vigent amb l’objectiu d’oficiar el canvi de govern el més ràpid possible per a poder fer front a les estrictes mesures que caldrà seguir imposant els propers mesos per evitar la caiguda del quart estat més gran de la zona euro en volum econòmic i demogràfic, només per darrere d’Alemanya, França i Itàlia (aquest darrer també en el punt de mira, per cert). La mesura anunciada per Zapatero, entronca amb la demanda que tant Mariano Rajoy com el conjunt del seu grup, el Partit Popular, porta mesos llançant a l’opinió pública.

La majoria de barons del PP frisen perquè Rajoy arribi ja a la Moncloa i poder així començar les necessàries però impopulars retallades

La idea de Rajoy

Els plans de Rajoy passen per arribar com més aviat millor a la Moncloa per dos motius. D’entrada cal posar en marxa les mesures per pal·liar el dèficit existent (això requerirà retallades en potes de l’estat del benestar, ja sigui educació, serveis socials i/o sanitat) i fer les reestructuracions necessàries en diversos àmbits, dels quals el que corre més pressa és el del mercat laboral espanyol (no pot ser que la taxa d’atur sigui sempre el doble que la de la resta de països de la Unió Europea). El segon motiu és merament electoralista però sembla que és el que més por fa als populars. Després de les eleccions autonòmiques del passat mes de maig, el PP ha pujat al poder de la pràctica totalitat d’autonomies on hi havia comicis, només ha perdut a Astúries i a Navarra fruit d’un parell d’errors que ells mateixos han comès (a Astúries l’expopular Álvarez-Cascos ha convençut la majoria dels seus conciutadans i ha pres el lloc al PP amb el seu partit Foro Asturias i a Navarra la Unión del Pueblo Navarro-UPN que fins fa un any es presentava amb el PP ha guanyat les eleccions i pactant amb el PSN ha deixat els populars fora del govern foral). I amb un blau quasi monocolor a Espanya (només Andalusia i Euskadi queden en mans socialistes), els nous presidents autonòmics del PP, que acaben d’assolir el poder, s’han posat les mans al cap en veure el dèficit existent a les arques dels governs regionals. Si al desembre amb l’arribada de CiU al govern de Catalunya començaven les retallades dràstiques al nostre petit país, ara són aquests nous governs populars els que han de retallar a tot arreu si no volen que els governs de les regions espanyoles entrin en fallida econòmica després d’acumular ja un munt d’impagaments. Però clar, si comencen a retallar la imatge del PP serà la que se’n ressentirà, i Rajoy no vol pas manifestacions com les que ja han començat a Catalunya en contra de retallades socials en plena campanya electoral. Així que, per no cremar-se al darrer moment Rajoy no pensa parar de demanar un nou avançament electoral per evitar que les retallades comencin abans que se celebrin les eleccions. Només calia veure la portada del diari conservador La Gaceta després de l’anunci de Zapatero per veure que al PP la data encara els quedava massa lluny: “Hay que adelantar las elecciones adelantadas”. Més clar, l’aigua.

María Dolores de Cospedal és una de les noves presidentes autonòmiques del PP que esperen la celebració del comicis espanyols per poder iniciar un fort pla de retallades i austeritat financera

El PSOE no es dóna per mort

Davant aquest panorama de més demandes d’avançament per part del PP, Zapatero sembla que pensa aguantar l’estirada però en cas que al final avanci més les eleccions, el PSOE ja té un pla alternatiu per salvar els pocs mobles que li queden. Si realment la crisi i la paràlisi del govern del PSOE a Madrid és total i calgués avançar més eleccions, alguns barons socialistes ja han ensenyat algunes cartes. És el cas de José Antonio Griñán, president de la Junta d’Andalusia. Tradicionalment, les eleccions autonòmiques andaluses coincideixen amb la data de les eleccions generals espanyoles (juntament amb les comunitats històriques –Catalunya, Euskadi i Galícia– Andalusia també celebra els comicis al marge de la resta de territoris) i no se celebren pas juntament amb la resta de comunitats autònomes no-històriques. Doncs bé, davant l’avançament electoral anunciat per Zapatero, Griñán ja ha sortit a aclarir que a Andalusia les eleccions autonòmiques no s’avançaran i que se celebraran, com era previst, durant la primavera d’aquest proper any 2012. I aquí rau un element que distorsiona els plans de Rajoy i que pot donar una mica d’aire als socialistes. El PSOE sembla que té coll avall que perdrà el govern espanyol –Rubalcaba pot dir missa però ell mateix sap que ho té més que difícil–, però no està disposat a perdre el poder autonòmic que li resta després del tsunami blau del passat mes de maig que és, bàsicament, Andalusia. Així que els socialistes aprofitaran que Rajoy pujarà al Govern (només quelcom extraordinari com van ser els atemptats de l’11-M ho pot impedir) i començarà a retallar tant des del govern central com des de les autonomies per poder erigir-se com l’alternativa a les retallades, com a mínim, a Andalusia.

José Antonio Griñán (PSOE), president de la Junta d'Andalusia, ja ha anunciat que les eleccions a la comunitat no s'avançaran com sí que ho faran les generals espanyoles

En les properes setmanes veurem si Zapatero aguanta o cedeix i avança més les eleccions generals però el pla socialista per mantenir el feu andalús –que les enquestes auguren que podria perdre per primer cop en la història– sembla ja totalment en marxa i només caldrà esperar a la primavera per comprovar si el socialisme ha aconseguit mantenir la comunitat autònoma més gran de l’estat i feu inexpugnable fins ara. Comparada amb la Moncloa la Junta d’Andalusia pot semblar no gran cosa, però el cop d’efecte de mantenir ni que sigui una institució poderosa com és aquesta servirà per injectar confiança i moral en els quadres i els militants socialistes i començar a aixecar el vol després d’uns anys d’autèntic malson per a la socialdemocràcia tant d’Espanya com de la resta del continent.