La "democràcia" espanyola

És interessant llegir aquests dies la premsa espanyola, que en múltiples articles fa referència al cop d’estat que el 23 de febrer del 1981 van perpetrar un reduït grup de militars i guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero. El que més es destaca en aquests articles és la victòria de la democràcia per sobre de les formes totalitàries imposades per la força com probablement hauria passat si els colpistes haguessin aconseguit allò que pretenien.

Però clar, exactament, quan diuen que la “democràcia” es va imposar a la dictadura, què volen dir? Primer de tot, cal que tinguem ben clara quina és la definició de democràcia. Una definició podria ser la que ofereix la Viquipèdia, en diverses de les seves versions, entre les quals, la catalana i l’espanyola. Diu així:

“La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.”

Bé, el que més destaca de la definició és que “la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres” i que això porta a que les decisions que es prenguin responguin “a la voluntat col·lectiva dels membres del grup”. D’acord, ho trobo un sistema raonable, la llàstima és que no comparteixo pas que aquesta definició de democràcia s’estigui aplicant al lloc on jo resideixo, una nació anomenada Catalunya.

I per què dic això? Doncs per una evidència que hom pot constatar. Si realment fóssim en una democràcia plena, allò que diu la definició de democràcia hauria de ser efectiu en el territori on jo visc i, per desgràcia, no és així. Si bé és cert que jo tinc el dret a escollir tot un seguit de representants en una cambra legislativa perquè vetlli pels meus interessos (aquesta cambra és el Parlament de Catalunya), aquesta cambra no pot impulsar una consulta vinculant per a demanar a la ciutadania com vol que sigui el país en què vivim o quin estatus ha de tenir jurídicament.

Catalunya ha de ser el que escullin els seus ciutadans lliurement. Només demanem poder escollir el que volem, i per això hem de poder votar sí o no, i no que se'ns prohibeixi exercir el nostre dret a vot.

Portant-ho a un terreny per a alguns espinós, com és que la cambra legislativa de Catalunya no pot demanar a la ciutadania la seva opinió i que aquesta sigui vinculant? Doncs aquells que no volen ni sentir-ne a parlar, de referèndums, argumenten que no ho volen perquè una consulta així quedaria fora del marc constitucional, de la legalitat vigent (espanyola, s’entén). Discrepo. Sí que és cert que la Constitució espanyola diu que Espanya és una sola nació i que és “indissoluble”. Però per damunt d’un tractat jurídic a escala estatal com és la Constitució, en tenim un altre a escala mundial, com és la Declaració dels Drets de l’Home, impulsada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 1966 (que Espanya ha signat i admès com a pròpia), que ens diu quelcom una mica diferent. Reprodueixo textualment:

“Els Estats membres de l'Organització [de les Nacions Unides] han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per elles mateixes.”

“Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.”

Llegint això, sembla evident que allò que dicten les resolucions i declaracions de l’ONU, a l’estat espanyol, no s’està complint. I crec que és bastant evident que, per sobre d’un tractat com és la Constitució a nivell espanyol, si Espanya ha signat un tractat internacional, ha de complir aquest per sobre de tot.

En sintonia amb això, aquest mateix matí, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, deia al programa Els matins de TV3, i en referència clara a les institucions espanyoles, que “algun dia o altre s’haurà d’autoritzar una consulta per la independència”. La frase del que ha sigut el polític català més important dels darrers 50 anys radica completament en el que volia transmetre en aquest escrit, una sola idea. Una sola idea que, en la meva opinió, crec que tot ésser racional pot entendre i, si vol, comprendre:

No demanem la independència. Demanem poder votar si volem o no volem la independència. Demanem que la democràcia espanyola sigui realment democràtica.