Les accions dutes a terme per part de l’esquerra abertzale en les darreres setmanes, creant un partit per a presentar-se a les eleccions municipals de la propera primavera, podrien sonar en els caps dels polítics i ciutadans d’aquest país com quelcom que no és nou, com una melodia que no és desconeguda. Però els passos empresos aquest cop per l’esquerra independentista basca s’allunyen i bastant de la resta de projectes impulsats en els darrers anys pel col·lectiu abertzale.
 |
| Logotip de Sortu (“néixer/créixer/sorgir” en èuscar), el nou projecte abertzale totalment contrari a la violència d'ETA |
Propostes com Batasuna, Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB), el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) o Acció Nacionalista Basca (ANV) han intentat presentar-se en diferents conteses electorals al llarg de l’última dècada sense complir però un factor que des d’Espanya i la comunitat internacional es veu necessari: el rebuig a la violència d’ETA. Aquest fet ha portat, en la majoria de casos, a la il·legalització total d’aquestes propostes electorals.
Aquesta vegada però, els ideòlegs de la nova formació, anomenada Sortu (“néixer/créixer/sorgir” en èuscar) i de tendència clarament sobiranista, han entès que rebutjar de manera explícita la violència de la banda terrorista basca ja en els estatuts de fundació del nou projecte polític és necessari per a poder passar el sedàs de la Llei de partits, que posa certes condicions per a poder presentar candidatura a qualsevol dels comicis que se celebren –ja sigui a nivell municipal, regional, nacional, estatal o europeu–, com és la demanda de renunciar a qualsevol via que no sigui l’estrictament democràtica.
 |
| La presentació de Sortu, ara fa una setmana a Bilbao. |
Amb aquest moviment, per primer cop l’independentisme basc presenta una proposta que no només podria presentar-se a les eleccions, sinó que a més podria rebre part del votant nacionalista basc clàssic que, contrari a les vies que no siguin únicament pacífiques, ha optat fins ara per la força hegemònica a Euskadi: el Partit Nacionalista Basc (PNB), que sempre s’ha marcat com a objectiu final possibilitar l’autodeterminació de la nació basca per vies exclusivament democràtiques.
Queda encara però un moviment en aquesta partida després de la presentació oficial de Sortu. Un moviment que, com en una partida d’escacs, li toca al que hi ha a l’altra banda del tauler: Espanya. El govern de Rodríguez Zapatero, com moltes altres veus polítiques i periodístiques, ha admès que s’han produït “avenços importants” però ha mostrat alhora els seus dubtes davant la nova formació, la qual veu molt propera a les iniciatives independentistes que he esmentat anteriorment. Per tot plegat, ha optat per deixar en mans de la justícia la decisió de si Sortu es podrà presentar o no en els comicis municipals del proper 22 de maig.
 |
El govern de Rodríguez Zapatero ha admès que s’han produït “avenços importants” però ha mostrat alhora els seus dubtes davant la nova formació. |
Des de les terres basques veuen necessari que se’ls permeti presentar-se, més que res perquè si se’ls vetés entrar en el joc democràtic havent complert els mateixos requisits que les forces polítiques presents actualment en aquest, veurien com clarament darrere d’aquesta negativa hi hauria interessos del nacionalisme espanyol, aquell que està en contra que pugui sorgir una gran formació totalment democràtica a favor de l’autodeterminació d’Euskal Herria o, el que és el mateix, d’una regió que forma part del que ells consideren “la indisoluble nación española”.
Punts de vista clarament diferenciats
Tan bon punt es va saber que una nova iniciativa política independentista basca presentaria les seves credencials per a poder participar en els futurs comicis al País Basc, els punts de vista que donaren els mitjans de comunicació van coincidir amb els dos punts de vista polítics. D’una banda, el nacionalisme espanyol mostrà els seus dubtes al·legant que Sortu no demanava la desaparició de la banda terrorista ETA (ho podem veure en diaris com ara El País o ABC) mentre que els diaris que defensen un altre nacionalisme (el català o el basc), optaven per ser més objectius criticant les posicions espanyolistes més reticents i recordaren que en roda de premsa els dirigents de la nova formació expressaren el seu "rebuig a tota violència, inclosa i sobretot la d'ETA". Casos clars són els del diari català Ara o el diari basc Gara.
El punt de vista espanyol moderat: 'El País'
El punt de vista espanyol radical: 'ABC'
El punt de vista basc: 'Gara'
El punt de vista català: 'Ara'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada