Premià de Mar, dimecres 31 d'octubre, cinc de la tarda. Ens disposem a
agafar el tren cap a Barcelona. Anem cap a l’estació sense
pressa, per a copsar quina és la situació. Hi arribem a les cinc i vint minuts
de la tarda. Desconeixem a quina hora passarà el tren, doncs hi ha una vaja
convocada per la CGT i els serveis mínims són d’un 33% però no s’han penjat els
horaris dels citats serveis. A l’estació trobem una vintena de persones. “Ha
passat un tren a les cinc i cinc, se m’ha escapat als nassos”, ens diu una dona
que espera dins l’estació. Per lògica, esperem que passarà un tren cap a dos
quarts, doncs un terç de la freqüència significa que hauria de passar un comboi
cada 30 minuts. L’hora arriba, el tren no pas. La gent comença a mirar als
rellotges, els mòbils treuen fum i les mirades de dubte i d’indignació es
barregen en una andana que es va omplint de mica en mica. Alguns opten per
marxar, a d’altres els passen a buscar en cotxe; la majoria però, es queden. I
arriba la bona nova en forma de tren a les 17:48h. És un comboi doble i encara
queda algun seient buit. A partir del Masnou però, la gent que puja haurà
d’anar dreta durant mitja hora.
Arribem a
Barcelona-Plaça Catalunya. Són les 18:20 hores, plena hora punta de sortida de
la ciutat. Les andanes de l’estació, tant de Renfe com del Metro, estan plenes
a vessar. Ens és força complicat de sortir del tren i arribar a les escales de
sortida. Abans d’abandonar les instal·lacions, preguntem una mica als usuaris
que allí es congreguen esperant que alguna divinitat faci arribar el seu tren a
l’estació. “Vaig a Terrassa, porto 30 minuts esperant i pel que m’han dit a
taquilla, sembla que en poca estona passarà algun R4 cap allà.”. “Voy para Sant
Joan Despí y no sabía que había huelga. Llevo aquí 20 minutos y tan solo ha
pasado un tren por la estación. Si la cosa sigue así supongo que probaré de
llegar al Trambaix y cogerlo...”.
Sortim de la
Renfe i ens apropem a les andanes de la L1 del Metro. Recordem que també hi ha
vaga del metropolità i realment es nota. Només passar les barreres d’accés, les
escales i l’andana són completament plenes de gent. Aquí el Metro va passant
però evidentment no dóna abast a la demanda d’una hora punta al centre de la
capital del país.
Vist el panorama
del centre, tornem a fer d’usuaris. El nostre objectiu després de baixar des de
Premià de Mar serà anar una mica més enllà: arribar a la capital de la comarca,
Mataró. Fem una mica de volta per l’estació de Renfe. Els panells d’informació
només ofereixen la magnífica informació “Rodalies Renfe”. Sens dubte, ens queda
tot ben clar després de consultar-la. Busquem usuaris de la R1. “Vaig cap a
Arenys, però porto ja 45 minuts i no passa cap tren cap al Maresme”. Trobem dos
testimonis més; la resposta, la mateixa: no passen trens cap a la comarca. A Informació
no tenen dades pel moment, així que anem a buscar l’única alternativa de
transport públic que hi ha: l’autobús.
Agafem les
escales mecàniques i sortim de l’estació subterrània de la Renfe i ens plantem
a la Ronda Universitat, el punt de sortida de les línies de l’empresa Casas cap
al Maresme. Es nota que hi ha vaga ferroviària i que, a més, els serveis mínims
no funcionen. Més d’un centenar de persones fan cua a la petita marquesina d’on
parteixen les línies C1, C2, C3 i C4 (cap a Mataró, Vilassar i Premià). Cauen
quatre gotes. Anem al principi de la cua, a preguntar com està la circulació
dels busos a falta dels trens. “De momento han pasado los últimos buses, pero
ahora no llega el C2...”, ens comenten dues usuàries. Són les 18:55h, cinc
minuts per sobre de l’hora d’arribada del citat bus. Ens toquen les set del
vespre i arriba el C1. En parar, el conductor surt a informar que el C2 no
circularà, perquè s’ha quedat bloquejat enmig de la Gran Via per una
manifestació a l’alçada de Plaça Tetuan. “Así que saldremos por un camino
alternativo. Los que quieran salir ya, pueden subir al C1, aunque cubra una
ruta en parte diferente al llegar a Mataró”, comenta el conductor.
Els usuaris es
divideixen en dos: els que opten per
sortir amb el C1 de les 19:05h, “almenys arribarem a Mataró, ja sigui a un o
altre barri”, diuen alguns; i els que opten per esperar el següent C2, que ha
de sortir a les 19:20h. En cinc minuts el bus s’omple a vessar; un centenar de
persones entre seients i el passadís del vehicle hi ha pujat.
El C1 marxa un
cop ha encabit a tothom que ha pogut. Una cinquantena de persones més queden a
la vorera; no hi havia lloc per a tothom. En cinc minuts però, la cosa canvia.
Arriben, de cop, el següent C1, el C2 i el C3. A un parell de senyores se’ls
il·lumina la cara en veure que ja no hauran d’esperar més. “Hemos estado más de
media hora en la Renfe pero al final hemos salido a buscar suerte, y parece que
la hemos encontrado”. Viuen al barri de Cerdanyola de Mataró, i admeten que és
el primer cop que agafen l’autobús. No són un cas excepcional avui. Cada cop
que arriba un autocar el conductor informa a desenes d’usuaris, i no para de
donar els horaris i fulletons informatius de les respectives línies.
En qüestió d’un
parell de minuts marxen tots tres autobusos. Són les 19:30 tocades. La vorera
de Ronda Universitat s’ha buidat, però per poc temps. En un parell de minuts
comença a formar-se la cua dels usuaris habituals de la Casas, però a ella s’hi
van sumant tot de gent que sol agafar la Renfe, o això intuïm pels comentaris
que fan. “Jo he vingut directament aquí, no penso arriscar-me al tren altre cop”,
ens comenta una senyora ja força gran. I sembla que fa bé, perquè de seguida la
interpel·la un senyor que acaba d’arribar del subsòl ferroviari. “No, no cal
que ho proveu, jo vinc de la Renfe i es veu que els trens no arriben a Mataró”.
Cares d’incredulitat a la vorera. “¿Pero no había servicios mínimos?”; “Sí,
però es veu que els trens no poden circular per les ones que arriben a la
costa”. Ens n’anem ràpidament a l’estació de la Renfe. Efectivament, es
confirma la informació: el temporal de mar ha fet que, de nou, les vies hagin quedat inutilitzades, de moment, a l’alçada de Vilassar de Mar.
 |
| A la vaga de Renfe s'hi va sumar el fort temporal marítim, que va tallar completament la línia R1 a Vilassar de Mar. Font: Enric Sierra, La Vanguardia |
En tornar a la
marquesina de l’empresa Casas, els comentaris són ben diversos: “Desde 1848 que
hay el tren, ¿sabíais? Y todavía no se les ha ocurrido de poner ninguna
protección a la vías que van al lado del mar. Es una vergüenza...”. O exclamacions
que ens sorprenen com la que professa una senyora gran amb accent andalús: “¡Y
después dicen que no entienden que nos queramos independizar!”, frase que molts
comparteixen fent un assentiment amb el cap. Fem patent que el
català indignat no és pas només catalanoparlant, ni de bon tros.
De les converses
que els usuaris mantenen en el trajecte de tornada a casa n’extraiem la
conclusió del dia: vagues i protestes a banda (que força usuaris defensen
malgrat les moltes molèsties que els han ocasionat) no pot ser que el servei
ferroviari quedi afectat cada cop que hi ha temporal marítim al Maresme. Cal
que el govern espanyol, que n’és el responsable, actuï. O potser ja és massa
tard. “El 25-N cal que votem perquè siguem nosaltres els que puguem actuar”,
diu una passatgera darrere nostre. Magnífica frase per a tancar el caòtic dia. Haurem
de reflexionar-hi.
Per a saber-ne més
L'odissea amb Renfe d'ahir a la nit, per Ectòrix
Recoder: "La Generalitat sancionarà Renfe", a RAC1.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada