Jaume Reixach: “Els periodistes ens hem d’autoorganitzar degut a l’esquema actual dels mitjans, on els que manen són els empresaris”

El director d’El Triangle fa una crida als periodistes perquè recuperin la independència i la llibertat que han perdut els mitjans de comunicació

En el marc de l’assignatura “Escriptura en premsa”, aquest dilluns ha visitat la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB l’editor i director del setmanari d’investigació i opinió El Triangle, Jaume Reixach, que ha fet una defensa aferrissada d’un periodisme que investigui “de manera lliure i compromesa amb la societat”. Per a assolir aquesta fita, Reixach ha apostat per un model d’autoorganització dels mitjans de comunicació, deixant fora empresaris i polítics, que actualment hi són molt influents.

L’acte, organitzat per a parlar de periodisme d’investigació i del futur de la professió, també ha comptat amb el professor del Departament de Periodisme de la facultat Pepe Rodríguez, el redactor d’El Periódico Antonio Baquero i la detectiu privada de Método3 Elisenda Villena.

El protagonisme de l’acte el tingué principalment l’editor i director d’El Triangle, publicació que d’aquí a pocs dies celebrarà la seva edició número 1000, que féu especial èmfasi en les persones que actualment dirigeixen els principals grups de comunicació: “Tenim [els periodistes, i la societat per extensió] un problema. Els propietaris dels mitjans no són periodistes ni els interessa informar. La concepció que tenen dels diaris, televisions o ràdios és purament comercial”.

A parer de Reixach, aquesta entrada d’empresaris en les direccions dels mitjans de comunicació ha portat a una simplificació de la professió: “Actualment ens limitem a dir què ha passat sense anar més enllà. Evidentment, cal que expliquem què passa, però sobretot hem de dir perquè passa. En una societat res no és casualitat, i cal que expliquem què hi ha darrere de les notícies, no podem ser uns simples notaris de tercera”. Per recuperar l’esperit de servei dels mitjans, el director d’El Triangle apostà perquè els professionals de la informació surtin d’aquells mitjans actualment controlats per les classes polítiques i empresarials –les elits– i iniciïn els seus propis projectes independents i compromesos únicament amb la societat, “que és a qui ens devem realment”. Reixach esclarí que aquest pas no és fàcil, però remarcà que amb voluntat és possible: “Mentre hi hagi periodistes que se la juguin i estudiants que creguin que podem canviar la situació actual, encara hi ha batalla”.

Com a exemple del què demanà a la resta de periodistes, Reixach posà el seu cas particular. “Jo mateix vaig fundar ara fa 20 anys la publicació que actualment dirigeixo per a poder fer un periodisme realment lliure, fora dels xantatges dels governs i les grans empreses i corporacions”. Reixach també explicà que la independència de la seva publicació i les seves investigacions, que habitualment s’han dirigit als governs i les seves irregularitats, l’han portat a ser “processat i condemnat diverses vegades”. El periodista exposà a l’auditori present una de les trames de corrupció política que el setmanari ha destapat al llarg de la seva història: el cas Cullell. “Era el 1993. El conseller en qüestió, Josep Maria Cullell, va fer tràfic d’influències. Vam aconseguir amb les nostres publicacions que el Parlament fes una comissió d’investigació i que el conseller fos, finalment, cessat. Ho vam aconseguir gràcies a unes converses telefòniques a les quals vam tenir accés. Però tot i que el conseller va dimitir, també aprofità per interposar una demanda per escoltes telefòniques il·legals en contra de la nostra publicació que el [Tribunal] Suprem va acceptar. Al final vam haver de pagar el que avui serien 300.000 euros al ja llavors exconseller per intromissió.”

En altres línies, l’editor d’El Triangle també aprofità el temps de què va disposar per recordar el caràcter especial que té la professió periodística. “No és només una feina per subsistir econòmicament cada mes, hem de recordar que fem això per vocació de servei, per a ajudar aquells que tenen angoixes, reivindicacions o pressions donant-los la veu amb l’objectiu de transmetre al món el què passa i influir-hi perquè canviï”.

Per tot plegat, els diversos assistents a l’acte conclogueren que cal recuperar el bon periodisme d’anys enrere, aquell que “furgava en la informació i buscava el perquè de les coses, fent investigació periodística, encara que fos llarga i costosa”. “Actualment, al nostre país això és quasi impossible”, declarà Antonio Baquero (El Periódico), que explicà que tret d’alguns casos aïllats en televisions públiques, “actualment per a investigar tens una gran limitació de temps”. Malgrat aquesta situació, el professor encarregat d’aquesta matèria a la UAB, Pepe Rodríguez, manifestà que “Malgrat les dificultats, és important que incentivem de les universitats el periodisme d’investigació perquè, en el fons, és la manera més correcta per a exercir la nostra professió”.

III Premis Sabueso con método

Un exemple ben il·lustratiu de l’impuls que es vol donar al periodisme d’investigació des del món universitari, i particularment des de la UAB, fou l’entrega de la tercera edició dels premis Sabueso con método, acte que clausurà les diverses xerrades viscudes durant el matí a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació i que fou organitzat per tercer any consecutiu pel departament de Periodisme de la Facultat i l’agència d’investigació Método3.

Les guanyadores d’aquesta tercera convocatòria dels premis, a la qual participaven els alumnes dels grups 01 i 51 de l’assignatura de Periodisme d’investigació del passat curs 2009-2010, foren les ja exestudiants de la llicenciatura Noemí Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo pel treball “Amposta, el pacte no escrit”. L’estudi, realitzat durant el primer semestre de l’any anterior, posava a la llum pública els tractes de favor realitzats per part de l’equip de govern del consistori de la capital del Montsià (en mans de CiU) amb diverses empreses de la zona. En el treball de camp realitzat per les tres joves, aquestes aconseguiren trobar els vincles i les estretes relacions existents entre els regidors integrants de l’executiu municipal i les empreses beneficiàries d’aquest tracte, que solien estar dirigides per familiars i persones molt properes als polítics d’aquesta zona de les Terres de l’Ebre.

El premi, que consistí en una placa honorífica per a cadascuna de les guanyadores, fou lliurat per la criminòloga i Directora de Seguretat de Método3, Elisenda Villena, que també aprofità per parlar sobre les semblances i diferències existents entre la professió de detectiu privat que ella exerceix i la vessant periodística dedicada a la investigació en profunditat. Villena explicà que les dues professions comparteixen en part la manera de fer les recerques tot i que el periodisme pretengui oferir un servei públic i la seva professió un servei a un particular. “Ara, sí que hi ha semblances. Sinó, Método3 no atorgaria conjuntament amb la UAB aquest premi a estudiants de periodisme que han realitzat una investigació”, acabà exposant Villena.

.