En una reunió celebrada aquest dissabte a Corea del Sud, els ministres d'Economia i Finances del G20 han arribat a un acord per reformar el Fons Monetari Internacional (FMI) i donar més poder de decisió a les economies emergents. L'entesa es traduirà en la cessió d'un 6% dels vots del plenari de l'organisme a països emergents així com 2 dels 24 seients de la Junta Executiva. L'estat més afavorit serà la Xina, que esdevindrà el 3er membre més poderós de l'FMI superant a potències com Alemanya o França. El Brasil i l'Índia també adquirirant més poder. Tot i això, els EUA seguiran mantenint el dret de veto en les decisions "clau" de l'FMI.
El suport dels nacionalistes de Coalició Canària (CC) als Pressupostos Generals de l'Estat per aquest proper 2011 ja ha portat un sotrac en la política espanyola. Aquesta tarda pels volts de les sis, la cúpula del Partit Popular a les Illes Canàries ha anunciat el trencament del pacte de govern amb el partit nacionalista de l'arxipèlag. Aquest fet es produeix després que aquest matí José Manuel Soria, líder del PP a les Canàries i vicepresident de l'executiu d'aquesta comunitat autònoma, declarés a Punto Radio que estudiarien la continuïtat del pacte amb CC a les Canàries després del vot afirmatiu d'aquest partit als PGE presentats pel govern espanyol i que s'estan debatent durant avui i la jornada de demà al Congrés dels Diputats espanyol. Recordem que la llei de Pressupostos per l'any vinent, que es votarà demà, donarà llum verda a un seguit de mesures per a pal·liar la crisi que han aixecat força polèmica, com és el cas de la congelació de les pensions, com a mínim, durant l'any que ve.
La conseqüència més destacada ha sigut la pràctica desaparició de la sorra de la majoria de platges de la ciutat que, exceptuant les platges a banda i banda del Port, han desaparegut pràcticament del tot
Després de la tempesta arriba la calma i, també, l’hora de valorar els estralls que aquesta ha portat. En el cas del temporal tan de mar com de vent d’aquest Pont del Pilar, les conseqüències s’han concentrat a Premià de Mar en el front marítim.
Si ens fixem en les dades exactes, l’estat de les platges després del temporal és el següent:
-Al sud de la ciutat, les platges han perdut pràcticament tota la sorra i, degut a aquest fet, el mar ja arriba a l’espigó que protegeix el passieig marítim i la infraestructura ferroviària.
-Al centre de la ciutat, la platja del Pla de l’Ós també ha desaparegut pràcticament del tot.
-Al nord, la Platja de Llevant és l’única que més o menys s’ha mantingut gràcies al fet de trobar-se protegida pels espigons del Port.
La platja del Pla de l'Ós, al centre de la ciutat, ha desaparegut pràcticament en la seva totalitat
En declaracions a Ràdio Premià de Mar, l’alcalde de la ciutat, Miquel Buch, ha volgut destacar que el resultat del temporal és molt més greu que la pèrdua de sorra de les platges, ja que aquesta sorra que el temporal s’ha endut actuava com a “barrera de seguretat” tant per al passeig marítim com per la via del tren i aquestes instal·lacions queden ara “desprotegides en cas que es doni un altre temporal d’aquestes característiques en els propers mesos”.
Recordem que la regeneració de les platges de Premià de Mar, així com de la resta de municipis del Baix Maresme, és un fet que es va repetint cada any en arribar l’estiu i que comença a generar controvèrsia a la comarca. Tan des dels ajuntaments afectats com des del Consell Comarcal han sigut ja diverses les veus que han demanat una solució definitiva per aquest tema, que passaria per la construcció de diversos espigons submergits que protegirien les platges dels temporals que es produeixen durant l’any.
Les demandes s’han repetit aquesta setmana en boca dels alcaldes de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar després que el rotatiu El Punt Maresme publiqués un article on informava que en els darrers 5 anys, la despesa d’Estat i Generalitat amb l’objectiu de regenerar les platges de la zona havia ascendit als 23 milions d’euros.
L’alcalde de Premià de Mar ha sigut el primer en sortir a la palestra demanant una solució. Per Buch, “aquestes xifres ens donen la raó. Moltes vegades és molt millor fer una inversió gran al principi [en referència a la construcció d’espigons] i després anar fent un manteniment que no anar abocant sorra cada any”. L’alcalde també ha recalcat que “ara és més important que mai gastar els diners intel·ligentment i sent austers” per la situació de crisi econòmica en què es troba el país i ha acabat demanant a les administracions catalana i estatal que “escoltin el que diuen els tècnics experts en la matèria”, que ara fa uns mesos explicaven que la millor solució a nivell econòmic i mediambiental era construir els espigons submergits i no seguir amb la regeneració de les platges.
El vent esfondra el mur de tancament de l’estació de tren
A banda de les conseqüències que ha portat el temporal marítim, el vent també s’ha deixat notar a Premià de Mar amb ratxes que han arribat als 80-90 quilòmetres per hora i que han portat a la caiguda de tanques i cablejat elèctric al centre de la ciutat. Una altra de les conseqüències ha sigut l’esfondrament del mur que separa l’estació ferroviària de la ciutat amb el passeig marítim que, casualment, ha caigut a pocs dies que s’iniciïn les obres de renovació de l’estació.
Estat en què quedà el mur de l'estació després del temporal de vent a Premià de Mar
