Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euskadi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euskadi. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de maig del 2011

Bildu, legalitzada

Ho hem avançat en aquest espai quan passaven pocs minuts de les 23:30 hores. Clicant al títol superior, o a "Més informació", pots accedir a la cobertura i actualitzacions fetes a l'entorn d'aquesta notícia abans que ho fessin els mitjans de comunicació en les seves edicions digitals. Darrera actualització: 01:45 hores.

dimecres, 4 de maig del 2011

Cas “Bildu”: es confirma la fragilitat de la democràcia espanyola


Finalment la democràcia espanyola seguirà al mateix nivell que la de països com Algèria, el Marroc, o l’Espanya de l’època de la Restauració: Bildu no es podrà presentar a les eleccions municipals del proper 22 de maig al País Basc i Navarra. Així ho han decidit aquesta passada nit de diumenge, quan faltava una hora escassa per a la mitjanit, els 16 magistrats membres de la Sala del 61 del Tribunal Suprem (TS). La màxima institució del poder judicial a Espanya ha decidit per 9 vots a favor, 6 en contra i un vot favorable a l’acceptació parcial de les candidatures d’aquesta coalició.

Els magistrats del Tribunal Suprem han decidit anul·lar totes les llistes de 'Bildu', una plataforma que engloba partits democràtics com Eusko Alkartasuna (EA) i Alternatiba

Però és que el veto a Bildu a presentar-se a les eleccions del proper 22 de maig als municipis d’Euskadi i Navarra no implicarà deixar fora de la “festa de la democràcia” a una plataforma de nova creació "que no és res més que un satèl·lit d'ETA" com han volgut fer creure els principals partits espanyols. No. Bildu és un projecte polític que engloba a d’altres formacions polítiques que fa dècades que es presenten a les eleccions. Entre elles, hi ha Alternatiba i un partit independentista de llarg recorregut com és Eusko Alkartasuna (EA). EA és un partit de govern, el que a Catalunya vindria a representar ERC. I és que el partit que actualment lidera Pello Urizar (imatge inferior) ha format part de l'executiu del País Basc en moltes ocasions des que es reinstaurà la democràcia l'any 1980. Però no només va formar part de l'Eusko Jaularitza durant dècades. També va arribar a presentar-se conjuntament amb el Partit Nacionalista Basc en comicis al parlament d’Euskadi. La seva fidelitat a les vies exclusivament democràtiques està, per tant, més que provada.

El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, durant la presentació davant la premsa del projecte 'Bildu'

Gorka Knörr, exvicepresident del Parlament Basc i exlíder d’EA comentava ara fa dos mesos a RAC 1, tan bon punt a Sortu se li va prohibir concórrer a les eleccions del 22 de maig, que “el pla B ja està dissenyat, i que aquest nou moviment partidari de l’autodeterminació del poble basc totalment contrari a la violència com a via per a assolir els seus objectius es presentarà amb altres partits i plataformes que ja han concorregut en altres comicis al País Basc”. Knörr feia referència a Eusko Alkartasuna.

L’arc parlamentari respon
Les reaccions polítiques a la decisió del TS no s’han fet d’esperar i n’hi ha hagut de tots colors. D’una banda, el Partit Popular i el PSOE han fet una interpretació més o menys favorable a la resolució. Mentre que els socialistes espanyols han optat per respectar-la “y que sea respetada”, el PP ha tret tota l’artilleria pesant i hem pogut sentir de la veu de Federico Trillo (aquell que cridà ¡Viva Honduras! en una visita a El Salvador) que la decisió del TS és “un triunfo de la democracia” perquè “no podía ser que ETA se pudiera presentar a las elecciones”.

Federico Trillo (PP): "La decisión del TS es un triunfo de la democracia porque no podía ser que ETA se presentara a las elecciones"

Fora de l’habitual discurs del PP sí que s’han pogut observar veus dissonants dins el socialisme. Un cop més, tan els socialistes bascos (PSE) com els catalans (PSC) han lamentat la negativa dels magistrats del Tribunal Suprem, fet que demostra que no tots els polítics (deixant de banda els partits nacionalistes) veuen tan clara la prohibició a Bildu de poder participar en el joc democràtic. 

L’estabilitat a Espanya, en joc
Però el que sembla que pot portar cua és la posició adoptada pel Partit Nacionalista Basc, que ha anunciat que amb la prohibició de concórrer als comicis de Bildu, “suspèn tota col·laboració” amb el Govern espanyol. Això no seria notícia dos anys enrere, quan CiU salvava els mobles –o, més ben dit, les votacions al Congrés– al PSOE de Zapatero. Però en el marc actual, en què la federació nacionalista ja no dóna suport al govern socialista (al·legant que no podien donar suport a un Govern que consideren que “falta a la seva pròpia paraula” per les promeses no complertes del president espanyol) i els partits d’esquerres tampoc degut a les polítiques dictades des de Brussel·les que ha hagut d’aplicar Zapatero (i qualificades “de dretes i neoliberals” per membres de partits com IU, ICV o ERC) al PSOE només li quedaven els nacionalistes bascos per a tirar endavant l’acció de govern al Congrés. Així doncs, amb aquest gir argumental radical que porta la negativa del PNB de col·laborar amb el govern espanyol, l’encara president haurà de fer mans i mànigues per no perdre les votacions. I és que en el poc menys d’any de legislatura que queda, l’executiu encara haurà d'afrontar i tirar endavant diverses lleis cabdals com la de Pressupostos Generals (PGE) que si no passen el tràmit al legislatiu, porten Espanya a una situació de bloqueig en un molt mal moment.

El líder del PNB, Iñigo Urkullu (centre), ha anunciat que els nacionalistes deixaran de donar suport al govern de Zapatero si 'Bildu' no es pot presentar. Per al PSOE pot significar una dificultat més abans d'acabar la legislatura

Arribats a aquest punt, només hi hauria dues opcions. O bé convocar comicis de forma anticipada o que el PP sortís al rescat del Govern –sí, ho heu llegit bé– i votés amb els socialistes. És evident que la segona opció és força improbable per no dir impossible (mai se sap què pot acabar passant). Però sens dubte, si s’arribés a aquest punt, tindríem davant dels nostres ulls la materialització d’una realitat que gairebé mai es fa palesa. Certament, PP i PSOE són dreta i esquerra, nit i dia. Però comparteixen un mínim comú denominador. Són, per davant de tot, espanyols. Nacionalistes espanyols. I això els uneix més que no pas els separa. Sobretot quan els afers d’Euskadi estan pel mig. Només cal preguntar-ho als bascos, prou bé que ho saben, ells...

.

diumenge, 13 de febrer del 2011

'Sortu' o el primer projecte de l'esquerra abertzale contrari a l'activitat d'ETA

Les accions dutes a terme per part de l’esquerra abertzale en les darreres setmanes, creant un partit per a presentar-se a les eleccions municipals de la propera primavera, podrien sonar en els caps dels polítics i ciutadans d’aquest país com quelcom que no és nou, com una melodia que no és desconeguda. Però els passos empresos aquest cop per l’esquerra independentista basca s’allunyen i bastant de la resta de projectes impulsats en els darrers anys pel col·lectiu abertzale.

Logotip de Sortu (“néixer/créixer/sorgir” en èuscar), el nou projecte abertzale totalment contrari a la violència d'ETA
Propostes com Batasuna, Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB), el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) o Acció Nacionalista Basca (ANV) han intentat presentar-se en diferents conteses electorals al llarg de l’última dècada sense complir però un factor que des d’Espanya i la comunitat internacional es veu necessari: el rebuig a la violència d’ETA. Aquest fet ha portat, en la majoria de casos, a la il·legalització total d’aquestes propostes electorals.
Aquesta vegada però, els ideòlegs de la nova formació, anomenada Sortu (“néixer/créixer/sorgir” en èuscar) i de tendència clarament sobiranista, han entès que rebutjar de manera explícita la violència de la banda terrorista basca ja en els estatuts de fundació del nou projecte polític és necessari per a poder passar el sedàs de la Llei de partits, que posa certes condicions per a poder presentar candidatura a qualsevol dels comicis que se celebren –ja sigui a nivell municipal, regional, nacional, estatal o europeu–, com és la demanda de renunciar a qualsevol via que no sigui l’estrictament democràtica.  

dijous, 23 de setembre del 2010

Estratègia electoral

Aquest passat dissabte la banda terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna; País Basc i Llibertat en català) emetia el que és el segon comunicat en el que portem de mes. Un comunicat, aquest darrer, que perfila ja amb més exactitud allò que s’entreveia en el primer. I és que, segons sembla, la banda terrorista ha decidit iniciar el camí que, necessàriament, ha d’emprendre qualsevol moviment reivindicatiu que utilitza la violència per als seus objectius: el de la seva desaparició. 
 
Els dos comunicats d'ETA condueixen la banda cap al seu desmantellament, acció però que encara no té data definida. Font imatge: BBC

Concretament, en aquest segon comunicat, l’organització independentista basca fa el que podríem considerar com a gran passa endavant comprometent-se a complir amb l’anomenada Declaració de Brussel·les, un document en què destacades figures de la política internacional, entre elles quatre premis Nobel de la Pau, demanaven a la banda que declarés “un alto al foc permanent i completament verificable” internacionalment.

Però aquest fet, que podria haver sigut catalogat com a notícia excel·lent, s’ha pres amb molta cautela des de la majoria de vèrtexs del políedre polític. Des de Madrid, l’executiu espanyol ha sortit corrent a desacreditar les noves declaracions de la banda considerant-les “insuficients” per no anunciar “l’abandonament definitiu de les armes”. Missatge, aquest del Govern, al qual també s’hi han adherit altres forces polítiques com el PP, el PNB, o les catalanes CiU i Esquerra.
I és que, no ens enganyem, ja fa anys que ETA porta anunciant diversos altos el foc “permanents” com l’actual i que, malauradament, sempre han acabat de la pitjor manera possible (a tall d’exemple, tenim la treva del 2006, durant la qual es produí el famós atemptat contra la T4 de l’Aeroport de Barajas que deixà dues víctimes mortals).

Però la situació actual sembla diferir en part de les anteriors. Per primer cop, el comunicat d’ETA ha aparegut, casualment, després que diverses entitats sobiranistes basques, sense cap vinculació amb el grup terrorista i amb el suport de Batasuna, fessin arribar a la banda un document en el que es fixaven les condicions per abordar un procés de transició cap al final de la violència.

I és precisament en aquest detall on l’estratègia de l’actual executiu espanyol, basada en ignorar allò que no sigui lliurar les armes avui mateix, comença a grinyolar. Per un senzill motiu. I és que, arribats aquí, hom es podria preguntar per què el Govern, liderat pel PSOE actualment, no s’agafa a aquest fil que, per dèbil que sigui, podria conduir a la dissolució de la que és, ara per ara, la banda terrorista més mortífera en aquest país. La resposta, un cop més, sembla conduir cap a l’enrevessat estratagema electoral.

El PSOE sap de primera mà (i qualsevol amb dos dits de front també) que qualsevol moviment que realitzés ara a fi d’obrir un procés de negociació amb ETA per a què deixés les armes seria utilitzat pel conservador Partit Popular com a element de desgast de cara a unes eleccions generals que diversos analistes ja avancen a aquest any que ve.
D'altra banda però, un immobilisme polític per part del partit de Zapatero significaria perdre una oportunitat d'or per tal de fer desaparèixer d'una vegada per totes una banda terrorista que, en nom de la llibertat del País Basc ha quartat, precisament, la llibertat de centenars de persones, moltes d'elles basques.

Veurem doncs què acaba fent ZP. Arriscar i no témer pel que diran des de les trinxeres polítiques i iniciar el procés de dissolució de la banda o esperar i passar la patata calenta al proper inquilí de la Moncloa ara que les enquestes són ben adverses per als socialistes.
Estratègia electoral en estat pur.