La Vanguardia presentava aquest diumenge un reportatge que estudiava els aldarulls que s’han produït aquesta passada setmana als suburbis de ciutats angleses com Londres, Liverpool o Manchester. L’escrit explicava les desigualtats del sistema anglès, on el 10% de la població té gairebé 300 cops més diners que el 90% restant. L’anàlisi convidava a la reflexió i oferia els punts de vista d’analistes dels diaris més importants del país, el progressista i pròxim als postulats liberaldemòcrates i laboristes The Guardian (que, per cert, ha tingut un paper clau en la sortida a la llum de l’escàndol Murdoch) i The Daily Telegraph, el diari conservador per antonomàsia del Regne Unit.
![]() |
| Una imatge pel titular, al meu parer incorrecte, de La Vanguardia: “La Gran Bretanya, un model en crisi” |
Hi ha només una cosa però, que no m’acabava de convèncer. El titular de portada, que amb tota probabilitat no va escriure el corresponsal del diari, Rafael Ramos, estava compost per la següent frase: “La Gran Bretanya, un model en crisi”. No estic d’acord amb la localització que fa del model, la Gran Bretanya. De fet, no crec que gaire gent que resideix al Regne Unit ho hauria definit així. I és que el país britànic no és uniforme en el seu conjunt, ni lingüísticament parlant, ni culturalment parlant, ni, i aquest és el punt important en el tema que ens atén, socialment parlant. Si ens fixem on s’han produït els disturbis, observem com totes les àrees que han patit altercats es troben a Anglaterra. Cap ciutat de Gal·les. Cap ciutat d’Escòcia. Cap ciutat de la convulsa Irlanda del Nord.
