Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eleccions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eleccions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 d’agost del 2011

La poca vista socialista: rebutjar el grup propi al Congrés espanyol

 
Finalment sembla que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) tornarà a renunciar a tenir veu pròpia al Congrés dels Diputats, la cambra legislativa espanyola. Tot i que cap dirigent hagi fet aquesta declaració explícita, aquesta conclusió que presentem és el resultat del full de ruta que s’ha marcat el PSC pel propers mesos. Davant l’anunci d’avançament electoral del cap de govern espanyol, els socialistes catalans han optat per mantenir el seu congrés per finals d’any, és a dir, per després de les eleccions generals. És una manera discreta de dir que el grup propi ni hi és ni se l’espera, ja que en cas que la militància li donés el vot favorable, aquesta decisió es produiria un cop la cambra espanyola ja s’hauria constituït de nou i, per tant, quan el registre per inscriure els grups parlamentaris ja s’hauria tancat. Una manera, com dèiem, molt discreta de dir que les aspiracions del principal partit d’esquerres de Catalunya tendeixen a la nul·litat.

Tot sembla indicar que el PSC seguirà formant part indissoluble del PSOE al Congrés. Així, les campanyes electorals en clau espanyola dels socialistes catalans, com la del 2008 (a la imatge), sembla que continuaran

Certament, que el PSC no es vulgui treure la bena dels ulls i actuar d’una vegada per totes amb autonomia allà on es couen les castanyes és una vertadera llàstima perquè la decisió socialista de tapar-se la boca amb esparadrap no fa res més que seguir donant ales al centredreta català de Convergència i Unió (CiU). La formació liderada per Artur Mas ha sigut la parella de ball preferida tant de PP com de PSOE en les legislatures en què aquestes dues forces no han disposat de majoria absoluta. I ho ha sigut per diversos motius. D’una banda per la inexistència d’una tercera força amb implantació al conjunt d’Espanya que pugui decantar la balança cap a uns o altres. A la resta de democràcies europees aquesta tercera via existeix i actua quan el sistema no atorga una majoria absoluta a cap de les dues formacions majoritàries. Parlem de partits com els liberaldemòcrates al Regne Unit o els liberals de l’FPD a Alemanya. Aquests darrers, sense anar més lluny, gràcies al seu paper de tercera força han format part de la pràctica totalitat d’executius alemanys en els darrers 50 anys, ja fos amb els conservadors de la CDU o amb els socialdemòcrates de l’SPD. L’altre motiu pel qual CiU ha estat i sembla que seguirà essent la força idònia per al pacte és la seva àmplia representació al Congrés espanyol (entre 10 i 18 escons segons la legislatura) gràcies al fet que sigui una força nacionalista d’un territori molt poblat –i, per tant, amb força escons al Congrés– com és Catalunya. La demografia catalana doncs, els permet presentar-se com un soci de govern estable sense necessitat de pactar amb cap altra petita força del Congrés (amb CiU ja n’hi ha prou per sumar majoria).
 

divendres, 20 de maig del 2011

Plataforma per Catalunya: l’amenaça del vot ocult

Sovint el vot ocult a Catalunya ha sigut associat al Partit Popular, la força política que habitualment ha presentat un programa electoral més reticent i contrari a l’obtenció d’un més alt grau d’autonomia per al nostre país. En aquest context, en cada contesa electoral que s’ha produït al Principat des de la recuperació de la democràcia a finals dels anys setanta del passat segle, el partit que actualment lidera Alícia Sánchez-Camacho ha obtingut sempre uns resultats molt més favorables en les eleccions que el que els sondejos pronosticaven setmanes o dies abans dels comicis, ja fossin municipals, nacionals o espanyols. 

Sovint el "vot ocult" a Catalunya ha sigut associat al Partit Popular

Des del passat mes de novembre sembla però que una altra força política ha robat gran part del sac del vot ocult al Partit Popular. Es tracta de Plataforma per Catalunya (PxC). Molts encara recordem la nit electoral del passat 28 de novembre en què durant gran part de l’escrutini (fins vora dues terceres parts d’aquest) la formació xenòfoba liderada per Josep Anglada obtenia uns gens menyspreables 3 escons al Parlament de Catalunya, igualant en nombre de vots a partits com Solidaritat Catalana per la Independència (Joan Laporta) o els Ciutadans d’Albert Rivera.

I el que feia realment sorprenent aquest fet era que a pràcticament ningú se li havia ocorregut atorgar un nombre de vots tan alt a la PxC. Per què? Doncs perquè cap de les enquestes publicades durant les setmanes anteriors preveien l’accés de la plataforma xenòfoba i cap li donava més d’un 1,5% dels sufragis enfront del 3% necessari per accedir a la cambra legislativa catalana per primera vegada.

L'amenaça de Plataforma per Catalunya (PxC) es féu palesa durant la nit electoral del passat 28-N

Enquestes com les d’El Periódico o La Vanguardia indicaven l’accés de Joan Laporta amb una parell de diputats i el manteniment de Ciutadans mentre que d’altres com la realitzada per RAC1 encertaven gran part dels resultats i situaven en 4 escons el partit de Joan Laporta i 3 el d’Albert Rivera mentre preveien entre 62 i 63 escons a la Convergència i Unió que finalment guanyà els comicis amb la primera d’aquestes dues xifres. Però, insistim, de Plataforma per Catalunya, ningú en parlava. Ni les enquestes que més s’aproparen al veredicte dels ciutadans aquell 28 de novembre. Aquest fou el motiu pel qual la gran majoria ens sorprenguéssim en veure una part del formatge, que realitzat per TV3 representava la composició del nou Parlament, amb el logotip de la PxC. Perquè cap estudi previ ho esperava.

Sense cap mena de dubte, que PxC no aparegués en cap enquesta fou perquè la gran majoria de ciutadans que acabaren decantant-se per aquesta opció a les eleccions nacionals no indicaren el seu vot o, com a mínim, no pas aquell que acabarien emetent realment. I això és el que des de sempre havia succeït a Catalunya amb el PP. Molta gent el votava (el partit conservador espanyol ha aconseguit en les eleccions celebrades les darreres dues dècades més de 300.000 vots al conjunt del país) però poca ho admetia i ho feia públic en les enquestes.

Per aquest motiu, crida molt l’atenció l’enquesta que la setmana passada publicava El Periódico de Catalunya per als resultats a l’Hospitalet de Llobregat aquest proper 22 de maig. Segons es desprenia de l’enquesta, el partit de Josep Anglada obtindria un 4,5% dels vots a l’Hospitalet, pràcticament duplicant el resultat previst per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, amb un 2,7%) i aconseguint el que seria una tercera part dels vots de Convergència i Unió en aquesta ciutat (13,9%). Amb aquestes xifres, PxC tindria a tocar l’accés al consistori hospitalenc, situat en el 5% dels sufragis. I a això li hem d’afegir el fet que no estem parlant d’una població qualsevol, on amb un parell de centenars de vots es pot obtenir un regidor, sinó que parlem de la que és la segona ciutat de Catalunya amb més de 250.000 habitants.

Segons es desprenia de l’enquesta d'El Periódico, la PxC de Josep Anglada tindria bastants números d'obtenir regidor a l’Hospitalet

Si ni apareixent en les enquestes, el partit de Josep Anglada gairebé s’escolava al Parlament el passat 28 de novembre, què pot arribar a passar aquest proper 22 de maig on, com ja hem indicat, el citat partit té moltes opcions d’aconseguir representació en molts municipis on ara no en té (cas de l’Hospitalet de Llobregat que acabem de presentar) i consolidar o ampliar aquesta en els municipis on ja és present (sens dubte, l’exemple més clar d’aquest grup seria Vic, on aspira a esdevenir la força més votada)?

El 22 de maig ens ho dirà. De fet, els ciutadans ho decidirem. Però anem amb compte amb el que fem perquè donant peixet a un partit filofeixista amagat darrere la màscara de la xenofòbia ens la juguem. I molt.

Més informació sobre la ideologia de l'artífex de "Plataforma per Catalunya"

.

dimarts, 22 de febrer del 2011

El perquè de les primàries a can PSC

Després de dues setmanes incertes al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el partit encara liderat per José Montilla ja té el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona: Jordi Hereu revalidarà la primera plaça de la llista socialista a la capital catalana. I ho farà havent derrotat a Montserrat Tura, que després de les eleccions al Parlament del passat mes de novembre va anar-se postulant dins el seu partit per intentar “portar el canvi real” al consistori barceloní disputant-li el lideratge a l’actual alcalde de Barcelona.

Jordi Hereu revalidarà la primera plaça de la llista socialista a la capital catalana.
Hi ha qui diu que la victòria d’Hereu en les primàries és l’inici de la “crònica d’una derrota anunciada”, però el cert és que ara fa 15 dies, quan Tura i Hereu començaren la campanya per persuadir els militants socialistes amb carnet del partit (que tenien a les seves mans l’elecció d’un o altre) ningú donava ni un euro per l’actual alcalde. I en canvi, aquí el tenim, més fort que mai –o més ben dit, més fort que ara fa un mes– i amb il·lusió per posar-li les coses difícils a Xavier Trias.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Convergència i Unió torna a liderar el país 7 anys després amb un Parlament sense una oposició clara

El líder de CiU i futur president de la Generalitat, Artur Mas, i la seva esposa, Helena Rakosnik, han saludat als seguidors del partit des del balcó de l’Hotel Majèstic de Barcelona

Els dubtes que podien quedar aquests darrers dies, s’han esvaït totalment. Artur Mas serà el nou president del govern del país i ho serà recolzat per una majoria sòlida de la seva força política, Convergència i Unió, que en aquests comicis del 28-N ha obtingut un total de 62 escons, el que representa per a la federació nacionalista quedar-se a només 6 diputats de la majoria absoluta a la cambra legislativa catalana.

La victòria de Convergència i Unió (CiU) ha vingut, a més, acompanyada per un ensorrament destacadíssim de la segona força del país, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que s’ha quedat amb una xifra de 28 escons (els pitjors resultats de la seva història), fet pel qual el seu cap de llista, José Montilla, ja ha anunciat la seva renúncia a ocupar el seu escó i càrrec com a cap de l'oposició.

Els altres partits perjudicats en aquests comicis han sigut la resta de membres del fins ara govern de Catalunya. La pitjor part se l'ha endut Esquerra Republicana (ERC), que ha perdut la meitat dels seus suports electorals i 11 dels 21 escons amb què comptava al legislatiu català durant aquests darrers quatre anys. Per la seva banda, ICV-EUiA ha vist minvada la seva representació en dos escons, passant dels 12 del 2006 als 10 actuals.

I els beneficiats de la nit, són la resta. L'alegria menys continguda s'ha repetit, igual que a la seu de CiU amb la victòria aplastant en els comicis, a la seu de la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta, que amb només quatre mesos de vida aconsegueix accedir amb 4 escons a la cambra catalana. Per la seva part, el Partido Popular creix fins a quatre escons assolint així un nou rècord de representants al Parlament de Catalunya (18) i Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, es consolida al legislatiu amb 3 escons.

El projecte de CiU
Però qui realment ha sigut el vencedor de la nit electoral, ha sigut Artur Mas, que després d'obtenir una majoria àmplia ara haurà de col·locar-se al capdavant del país. Ara bé, tot i la gran victòria obtinguda, el primer que ha demanat el líder convergent aquesta passada nit ha sigut “una mobilització popular per sortir de la crisi” i “sumar esforços el conjunt de forces polítiques del país per aixecar Catalunya i respondre a les demandes que han fet els ciutadans d’aquest país que servim”. Amb aquestes paraules, Mas ha estès la mà a tots els partits polítics que han obtingut representació parlamentària en un gest de respecte pels votants que han dipositat la seva confiança en la resta d'opcions polítiques.

Pel que fa als objectius de la legislatura, Mas ha posat el reflotament de l’economia com a primer repte del nou govern. Per a fer-ho, el candidat de CiU opta per “estimular el teixit productiu del país creant llocs de treball”. Alhora, també ha considerat realment important recuperar l’esperit i el prestigi internacional de Catalunya i reduir l’immens fracàs escolar existent actualment.

“Tenim molta feina per fer senyor Cuní” és la frase amb la que Mas ha finalitzat la breu conversa que ha mantingut amb el periodista i presentador de l’‘Especial eleccions’ de TV3. Una frase que resumeix perfectament allò que afrontarà CiU de cara als propers quatre anys. El Govern, el liderarà el partit de Mas. Ara, si aquest govern serà monocolor o no, ho veurem en les properes jornades.

Pots visualitzar els resultats de les eleccions nacionals d’aquest 28 de novembre, així com també el seguiment de la jornada electoral realitzat, a la pàgina web:

*Seguiment electoral d'aquest 28-N:
1. Convergència i Unió (62 escons): Nil Sanmartí.
2. Partit dels Socialistes de Catalunya (28 escons): Víctor Romero.
3. Partido Popular (18 escons): Albert Sánchez.
4. Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa (10 escons): Marina Sánchez.
5. Esquerra Republicana de Catalunya (10 escons): Adrià Guxens.
6. Solidaritat Catalana per la Independència (4 escons): Mireia Biel.
7. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (3 escons): Daniel Fernández.

dissabte, 27 de novembre del 2010

La jornada electoral, en directe!

Set estudiants de primer de periodisme de la UAB seguirem en directe i durant tot el dia la jornada electoral del 28 de novembre. Mireia Biel, Daniel Fernández, Adrià Guxens, Víctor Romero, Marina Sánchez, Albert Sánchez i Nil Sanmartí informaran des de primera hora del matí sobre l'evolució dels comicis i recolliran tot allò que passi durant el dia per tal que l'usuari pugui seguir de manera còmoda i directa el desenvolupament de les eleccions (participació, declaracions, incidències, resultats per partits i circumscripcions,...).
 
L'espai web http://bit.ly/eleccionsdirecte seguirà el desenvolupament de la contesa electoral d'aquest 28-N
Tot plegat ho podreu trobar a http://bit.ly/eleccionsdirecte, un lloc web creat expressament per al seguiment de la jornada. En aquesta pàgina, hi podreu trobar tota la informació que generi el 28 de novembre en clau política de manera clara i senzilla, mitjançant gràfics actualitzats (amb el suport d'El País), enllaços a diferents mitjans de comunicació i el seguiment en directe via Twitter de tot el què passi.

Aquest 28 de novembre, la informació essencial de manera clara i sintetitzada a http://bit.ly/eleccionsdirecte.