Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de novembre del 2011

L’inescrutable anàlisi de les audiències radiofòniques

.
De nou, i després de sis mesos, nova onada d’audiències de les emissores radiofòniques, el mitjà que disposa de dades de seguidors amb una freqüència temporal més perllongada, únicament un cop cada quatre mesos per any de mitjana. I mentre a Espanya la cadena SER manté el seu lideratge un cop més, i ja van dues dècades, a Catalunya tornem a tenir xifres que donen un empat tècnic entre les dues grans cases del país: la privada, RAC1, i la pública, Catalunya Ràdio.

  1. RAC 1                   582.000 oients
  2. Catalunya Ràdio     514.000 oients

Si bé és cert que entre les dues primeres ràdios la diferència és força important, les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) fetes públiques avui al matí contrasten amb les del Baròmetre de la Comunicació presentat ahir, que donava el lideratge, cada cop per menys marge, a l’emissora pública de la Generalitat.

El duel entre RAC1 i Catalunya Ràdio s'ha aguditzat en el darrer any degut al fort creixement d'audiència de la privada.

Aquesta diferència entre estudis fa que defensors d’una emissora i de l’altra s’hagin documentat i desacreditin aquell estudi que no dóna els resultats que més els agraden. Cal destacar que hi ha algunes diferències importants entre ambdós estudis però no és cert que un sigui més fidel que l’altre.

Mentre que el Baròmetre de la Comunicació està basat en força més entrevistes al territori gràcies al fet que centri el seu àmbit d’estudi únicament al nostre país, l’EGM elabora les dades de seguidors amb una mostra més reduïda degut al fet que el seu àmbit demoscòpic és Catalunya però també tota la nació veïna del sud, Espanya.

Per contra, les dades de l’EGM són més fidels als canvis de tendència a curt termini perquè els seus estudis analitzen les audiències dels dos mesos anteriors a la seva públicació, mentre que el Baròmetre es basa en les dades recollides en tot un any. Així, les xifres de l’EGM reflecteixen de manera més clara els canvis d’hàbit de l’audiència quan un programa experimenta modificacions importants com alteracions en la franja d’emissió, canvi de la persona encarregada de la presentació del programa, etc. que s’acostumen a produir al començament de les temporades radiofòniques, que coincideixen amb l’inici del curs escolar.

Malgrat tot això, ambdós estudis coincideixen en quelcom més que destacat: les dues emissores més escoltades a Catalunya emeten íntegrament en llengua catalana. Siguin públiques o siguin privades. Una dada històrica que succeeix des de fa poc més d’un any i que no fa més que consolidar-se onada d’audiència rere onada d’audiència. I una altra dada: les emissores generalistes en català (deixant de banda les radiofórmules musicals) sumen prop de 1.250.000 oients. El sorpasso de la ràdio en català respecte de la ràdio en llengua castellana ja és aquí, el toquem amb els dits...


dilluns, 28 de novembre del 2011

Experts en tergiversar la realitat

Poc abans de les eleccions espanyoles d’aquest passat 20 de novembre, el diari amb seu a Madrid ABC anunciava en portada un reportatge sobre el funcionament del Parlament de Catalunya i l’existència de quatre diputats dels 135 que formen la cambra que realitzaven –i segueixen realitzant– les seves intervencions davant la resta de diputats en llengua castellana. Fins aquí, res noticiós. La cosa però canvia en observar com apostà per titular aquest fet  el diari: “Cuatro por la libertad”. Sí, una altra d’aquelles frases del nacionalisme espanyol que pretenen convèncer l’opinió pública de Madrid que a Catalunya el nacionalisme català no afluixa mai en la seva pressió contra todo lo común entre los catalanes y el resto de españoles. Si el titular ja era més que suggeridor, el subtítol no tenia pèrdua: “Son los únicos diputados que desafían al nacionalismo y hablan en español en el Parlamento catalán”. Feia temps que, personalment, no veia tanta demagògia i ignorància concentrada a les pàgines de l’ABC, un diari que ja habitualment demostra observar amb ulleres de cul de got la realitat catalana però que amb aquesta portada aconseguia fer un pas més cap a la seva total desacreditació, de moment només superada per La Gaceta del grup Intereconomía. Explicaré el perquè del meu posicionament.

La portada de l'ABC en qüestió

Primerament, el diari fundat per Luca de Tena parla de el nacionalismo, com volent deixar clar que l’únic nacionalisme existent és el català. Perquè és cert, el nacionalisme espanyol no existeix, eh? Les declaracions patriòtiques i exacerbades de Bono, Aguirre o d’altres que es fan dir periodistes com Pedro J. Ramírez, no són espanyolistes, defensen el bien común, oi? Dir que Carme Chacón no pot ser la nova líder del PSOE perquè “és catalana” no és pas un comentari nacionalista, no? Potser és patriòtic? En definitiva, una mostra més de la incapacitat de les ments espanyoles d’entendre el terme “nacionalisme”, derivat del mot “nació”.

Però endinsem-nos en el contingut de la portada. El que més sobta llegint titular i subtítol és que el diari presenta els quatre diputats com a rebels, dient que “desafien” al catalanisme. Res més lluny de la realitat. Al Parlament de Catalunya mai s’ha sentit cap crítica de cap diputat que anés en el sentit de vexar o faltar el respecte dels diputats que, lliurement, han optat per emprar la llengua castellana a la cambra catalana. De fet, la presència del castellà al Parlament deixa constància de l’existència de més d’una llengua en la nostra societat, cosa per la qual ens hauríem de sentir orgullosos tots els catalans pel que representa el castellà: una eina de gran utilitat per a moure’ns pel món cada cop més globalitzat que tenim. I, evidentment, per un altre motiu: sense els catalans castellanoparlants mai s’assolirà a Catalunya una majoria prou sòlida com per decidir grans temes de país com poden ser, sembla que a curt termini, la consecució del concert econòmic o, ja amb més temps, l’autodeterminació de Catalunya com a nació que és, mal pesi a alguns.

Per altra banda, tornant a la portada del sempre amigable amb els catalans ABC, costa entendre com en sortir alguns diputats parlant en castellà als òrgans de representació de Catalunya se’ls presenta als mitjans de Madrid com a herois i, en canvi, quan un diputat o senador intenta parlar en català, basc o gallec a les cambres de representació espanyoles (Congrés i Senat) de seguida rep la reprovació dels diputats del sempre progressista, moderat i respectuós amb les minories Partit Popular i com des de la caverna mediàtica madrilenya se li llença la cavalleria per sobre en qüestió de segons desacreditant l’ús de la resta de llengües amb presència a Espanya “porque es muy caro introducir sistemas de traducción y en un país normal esto no se produce”. Davant aquesta resposta, ja em perdonareu, diria a tota aquesta colla d’especialistes en remenar excrements que ja podrien aprendre, com a mínim, català i gallec, que són idiomes ben propers al castellà i que per entendre'ls no fa falta ser un master of the universe (també convinc que amb el basc la cosa ja és un pèl més complicada).

El darrer element a comentar, relacionat amb la portada i que confirma la desacreditació total del per a mi mai prou estimat diari ABC són els resultats de l’enquesta que el periòdic portava a la primera plana i que es resumia en el titular: “El PP supera a CiU en votos en Cataluña”. Em perdonareu que m’indisposi un moment per anar a consultar els resultats electorals del 20-N a Catalunya. Un momentet, eh? ... Bé, ja sóc aquí i, els resultats, aquí mateix:


Dient que CiU ha superat el milió de vots, el PSC ha assolit els 900.000 i el PP amb prou feines ha trencat la barrera dels 700.000 crec que no fa falta dir res més sobre el diari ABC, els seus reportatges i les seves enquestes sempre més que creïbles...


dimarts, 12 de juliol del 2011

L’aterratge de Cuní a 8tv o l’inici de la normalització de la TV a Catalunya

El pas d’un dels grans periodistes del país a la privada beneficiarà, segur, a la llengua catalana.

La setmana passada es féu pública la marxa de la televisió nacional de Catalunya d’un dels periodistes més importants del país, l’actual conductor del magazine matinal de TV3 Els matins, Josep Cuní. Amb la marxa a 8tv, el periodista presentarà un magazine d’actualitat en la franja de vespre (de 19:00 a 22:00 hores). Però no només això, també ocuparà la direcció d’Informatius de la cadena del Grup Godó i, amb molta probabilitat, el podrem llegir a La Vanguardia i sentir a RAC1, com és habitual en aquells que treballen en un dels mitjans del Grup, que apareixen fent col·laboracions en la resta de propietats dels Godó.

dilluns, 9 de maig del 2011

Els nacionalistes canaris plagien l'espot que féu CiU pel 28-N


S'apropen unes noves eleccions i les diverses formacions polítiques ja han començat a distribuir i emetre els seus anuncis de campanya electoral. Però el que més destaca a dia d'avui, és el de Coalició Canària (CC), el partit nacionalista que governa al govern autonòmic de l'arxipèlag de les Illes Canàries i que el proper 22-M opta a la reelecció. L'anunci, per aquells que van seguir la campanya del 28-N (les eleccions nacionals catalanes), és, com a mínim, molt similar al que va preparar CiU. Per a què ho comproveu vosaltres mateixos, a continuació teniu els dos vídeos promocionals. Primer el de CiU del passat 28-N, i després el de CC per a les eleccions d'aquest proper 22 de maig.

1) Anunci de campanya de Convergència i Unió (CiU):


2) Anunci de campanya de Coalició Canària (CC):



Vistos els dos vídeos, podem dir "simple casualitat", o hi ha quelcom més?


dimarts, 3 de maig del 2011

S'ha acabat la gran anomalia


La Vanguardia, el rotatiu català més influent i amb més lectors, fa el pas i ofereix des d’avui una versió en la llengua nacional que acaba amb l’anomalia lingüística que fins avui encara es mantenia al país

Probablement... no. Amb tota seguretat hauria d’haver sortit ja fa molt de temps. La versió en la nostra llengua del diari amb més lectors, més vendes i més subscriptors de Catalunya era un assumpte que any rere any havia quedat tancat en un calaix de la seu del Grup Godó. Finalment, pel que sembla motivat per la pressió de la direcció del diari –amb José Antich al capdavant–, Javier Godó, propietari del grup de comunicació més important del país, ha decidit fer el pas que catalans de generacions força anteriors a la nostra ja havien reclamat: que La Vanguardia surti als quioscs del Principat en la nostra llengua mil·lenària. Ens trobem, per tant, en un dia històric per a la premsa en català i per a la premsa del país en general.

Portada del primer número de La Vanguardia en llengua catalana

Per aquells que considereu -considerem- que La Vanguardia fa tard en fer el pas endavant, cal cercar el costat positiu i optimista de la notícia. Si aquest moment ha trigat tant en arribar, i el pas al català del rotatiu dels Godó es produeix ara, significa que ara és el moment històric que requeria aquest canvi en el sector de la premsa catalana. Catalunya viu una situació convulsa causada, principalment, pel maltracte espanyol envers el nostre país. Un maltracte psicològic però també economicofinancer. Un maltracte basat en insults però també en espoli a mà armada. Potser ha arribat el moment que Catalunya opti per prendre el seu propi camí. La relació és ja nul·la i la convivència, impossible. Que La Vanguardia fos en castellà era per múltiples motius. Però probablement el més destacat era el lligam entre Catalunya i Espanya. Ara apareix una versió únicament en català, per als que vivim a la nació (diguin el que diguin els amics del més que legítim Tribunal Constitucional). Aquest canvi pot ser un altre dels molts senyals que estan apareixent i que ens porten cap a un camí diferent al realitzat per la societat catalana fins ara. Esperem que així sigui. I esperem que La Vanguardia expliqui el camí pel qual cada cop més catalans opten.

La nova Vanguardia en català: http://www.lavanguardia.cat/

dimecres, 26 de gener del 2011

Xavier Mas de Xaxàs: “Crec que la democràcia a Tunísia acabarà consolidant-se”

L’enviat especial de La Vanguardia exposa com va viure des del lloc dels fets els dies posteriors a la revolució dels tunisians

Xavier Mas de Xaxàs, periodista i enviat especial de La Vanguardia a Tunísia les darreres dues setmanes, explicà aquest dilluns davant un grup d’estudiants de Periodisme de la UAB com va viure els dies posteriors a l’aixecament de la població tunisiana des de la capital del país àrab. El periodista expressà la seva sorpresa per la rapidesa amb què es desencadenaren els fets, que han portat a l’exili del dictador Ben Ali que governava amb mà de ferro des de feia més de dues dècades, i es mostrà confiat que la democràcia a Tunísia acabarà consolidant-se després del procés de transició que s’ha iniciat recentment tot i no opinar el mateix sobre la resta de dictadures africanes.

Per a Mas de Xaxàs, el camí cap a la democràcia a Tunísia és possible perquè la realitat d’aquest país és propera a la de les nacions europees. “Tunísia té característiques que l’apropen a Europa. És un país de dimensions reduïdes, compta amb una economia molt diversificada i una formació educativa superior a la mitjana, no té recursos com ara gas o petroli que aixequin interessos obscurs i, a més, la seva població està molt connectada a les noves tecnologies”. Alhora però, l’enviat especial de La Vanguardia al país tunisià ha volgut subratllar que no creu que una revolta com aquesta es produeixi i esdevingui un èxit en altres països del nord d’Àfrica amb règims dictatorials, com ara Líbia. El principal motiu, segons Mas de Xaxàs, és que la resta de països de la regió “estan força més endarrerits tecnològicament i econòmicament” i, degut a això, la societat encara no ha pres consciència de la situació “com sí que ha passat a Tunísia”, raonà el periodista.

dimarts, 18 de gener del 2011

Jaume Reixach: “Els periodistes ens hem d’autoorganitzar degut a l’esquema actual dels mitjans, on els que manen són els empresaris”

El director d’El Triangle fa una crida als periodistes perquè recuperin la independència i la llibertat que han perdut els mitjans de comunicació

En el marc de l’assignatura “Escriptura en premsa”, aquest dilluns ha visitat la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB l’editor i director del setmanari d’investigació i opinió El Triangle, Jaume Reixach, que ha fet una defensa aferrissada d’un periodisme que investigui “de manera lliure i compromesa amb la societat”. Per a assolir aquesta fita, Reixach ha apostat per un model d’autoorganització dels mitjans de comunicació, deixant fora empresaris i polítics, que actualment hi són molt influents.
L’acte, organitzat per a parlar de periodisme d’investigació i del futur de la professió, també ha comptat amb el professor del Departament de Periodisme de la facultat Pepe Rodríguez, el redactor d’El Periódico Antonio Baquero i la detectiu privada de Método3 Elisenda Villena.

El protagonisme de l’acte el tingué principalment l’editor i director d’El Triangle, publicació que d’aquí a pocs dies celebrarà la seva edició número 1000, que féu especial èmfasi en les persones que actualment dirigeixen els principals grups de comunicació: “Tenim [els periodistes, i la societat per extensió] un problema. Els propietaris dels mitjans no són periodistes ni els interessa informar. La concepció que tenen dels diaris, televisions o ràdios és purament comercial”.

divendres, 14 de gener del 2011

Ariadna Oltra, nova cara del "TN vespre" de TV3

Ramon Pellicer i Ariadna Oltra, nou tàndem informatiu a TV3
La periodista i fins ara presentadora del canal 3/24 Ariadna Oltra serà la nova cara visible de l’informatiu del vespre de Televisió de Catalunya juntament amb el també periodista i editor de l’espai, Ramon Pellicer.
Oltra ocuparà la vacant que deixa Raquel Sans, que restarà fora de les pantalles de la cadena pública del país a partir d’aquest dilluns per la seva propera maternitat.

Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, en els darrers anys ha esdevingut un valor a l’alça dins els serveis informatius de TV3, on ha presentat les edicions estiuenques del magazine Els matins dels darrers tres anys a més de fer-ho també durant uns mesos de temporada regular al costat de Josep Cuní. Oltra també s’ha encarregat de presentar diversos programes especials de la televisió pública catalana com ara la transmissió de la presa de possessió de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Cara a cara anul·lat

La Junta Electoral decideix suspendre el debat entre Mas i Montilla per incompliment dels preceptes acordats


La Junta Electoral central ha acordat finalment no autoritzar el cara a cara entre els candidats de Convergència i Unió (CiU) i Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) Artur Mas i José Montilla, que s'havia d'emetre aquest dimarts a la nit per Televisió de Catalunya. La Junta avala, per tant, el dictamen de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que havia denegat de manera unànime la realització del "cara a cara" aquest migdia. Per a no admetre'l, la Junta Electoral ha argumentat que els dos partits que havien de celebrar el debat no han presentat la informació en el termini establert. I és que segons els acords a què van arribar Junta Electoral i partits polítics el 1999, és necessari un termini mínim de 5 dies entre la demanda de celebració d'un debat i la seva emissió. Aquesta decisió de la Junta desestima doncs, els recursos presentats aquesta tarda per CiU i PSC, que reclamaven poder celebrar el debat.
Per la seva banda, TV3 ha suspès el debat i emetrà la programació habitual dels dimarts a partir de dos quarts d'onze de la nit, consistent en el programa d'humor 'APM?' i la sèrie 'Infidels'.