Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de novembre del 2011

L’inescrutable anàlisi de les audiències radiofòniques

.
De nou, i després de sis mesos, nova onada d’audiències de les emissores radiofòniques, el mitjà que disposa de dades de seguidors amb una freqüència temporal més perllongada, únicament un cop cada quatre mesos per any de mitjana. I mentre a Espanya la cadena SER manté el seu lideratge un cop més, i ja van dues dècades, a Catalunya tornem a tenir xifres que donen un empat tècnic entre les dues grans cases del país: la privada, RAC1, i la pública, Catalunya Ràdio.

  1. RAC 1                   582.000 oients
  2. Catalunya Ràdio     514.000 oients

Si bé és cert que entre les dues primeres ràdios la diferència és força important, les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) fetes públiques avui al matí contrasten amb les del Baròmetre de la Comunicació presentat ahir, que donava el lideratge, cada cop per menys marge, a l’emissora pública de la Generalitat.

El duel entre RAC1 i Catalunya Ràdio s'ha aguditzat en el darrer any degut al fort creixement d'audiència de la privada.

Aquesta diferència entre estudis fa que defensors d’una emissora i de l’altra s’hagin documentat i desacreditin aquell estudi que no dóna els resultats que més els agraden. Cal destacar que hi ha algunes diferències importants entre ambdós estudis però no és cert que un sigui més fidel que l’altre.

Mentre que el Baròmetre de la Comunicació està basat en força més entrevistes al territori gràcies al fet que centri el seu àmbit d’estudi únicament al nostre país, l’EGM elabora les dades de seguidors amb una mostra més reduïda degut al fet que el seu àmbit demoscòpic és Catalunya però també tota la nació veïna del sud, Espanya.

Per contra, les dades de l’EGM són més fidels als canvis de tendència a curt termini perquè els seus estudis analitzen les audiències dels dos mesos anteriors a la seva públicació, mentre que el Baròmetre es basa en les dades recollides en tot un any. Així, les xifres de l’EGM reflecteixen de manera més clara els canvis d’hàbit de l’audiència quan un programa experimenta modificacions importants com alteracions en la franja d’emissió, canvi de la persona encarregada de la presentació del programa, etc. que s’acostumen a produir al començament de les temporades radiofòniques, que coincideixen amb l’inici del curs escolar.

Malgrat tot això, ambdós estudis coincideixen en quelcom més que destacat: les dues emissores més escoltades a Catalunya emeten íntegrament en llengua catalana. Siguin públiques o siguin privades. Una dada històrica que succeeix des de fa poc més d’un any i que no fa més que consolidar-se onada d’audiència rere onada d’audiència. I una altra dada: les emissores generalistes en català (deixant de banda les radiofórmules musicals) sumen prop de 1.250.000 oients. El sorpasso de la ràdio en català respecte de la ràdio en llengua castellana ja és aquí, el toquem amb els dits...


dimarts, 12 de juliol del 2011

L’aterratge de Cuní a 8tv o l’inici de la normalització de la TV a Catalunya

El pas d’un dels grans periodistes del país a la privada beneficiarà, segur, a la llengua catalana.

La setmana passada es féu pública la marxa de la televisió nacional de Catalunya d’un dels periodistes més importants del país, l’actual conductor del magazine matinal de TV3 Els matins, Josep Cuní. Amb la marxa a 8tv, el periodista presentarà un magazine d’actualitat en la franja de vespre (de 19:00 a 22:00 hores). Però no només això, també ocuparà la direcció d’Informatius de la cadena del Grup Godó i, amb molta probabilitat, el podrem llegir a La Vanguardia i sentir a RAC1, com és habitual en aquells que treballen en un dels mitjans del Grup, que apareixen fent col·laboracions en la resta de propietats dels Godó.

dimarts, 3 de maig del 2011

S'ha acabat la gran anomalia


La Vanguardia, el rotatiu català més influent i amb més lectors, fa el pas i ofereix des d’avui una versió en la llengua nacional que acaba amb l’anomalia lingüística que fins avui encara es mantenia al país

Probablement... no. Amb tota seguretat hauria d’haver sortit ja fa molt de temps. La versió en la nostra llengua del diari amb més lectors, més vendes i més subscriptors de Catalunya era un assumpte que any rere any havia quedat tancat en un calaix de la seu del Grup Godó. Finalment, pel que sembla motivat per la pressió de la direcció del diari –amb José Antich al capdavant–, Javier Godó, propietari del grup de comunicació més important del país, ha decidit fer el pas que catalans de generacions força anteriors a la nostra ja havien reclamat: que La Vanguardia surti als quioscs del Principat en la nostra llengua mil·lenària. Ens trobem, per tant, en un dia històric per a la premsa en català i per a la premsa del país en general.

Portada del primer número de La Vanguardia en llengua catalana

Per aquells que considereu -considerem- que La Vanguardia fa tard en fer el pas endavant, cal cercar el costat positiu i optimista de la notícia. Si aquest moment ha trigat tant en arribar, i el pas al català del rotatiu dels Godó es produeix ara, significa que ara és el moment històric que requeria aquest canvi en el sector de la premsa catalana. Catalunya viu una situació convulsa causada, principalment, pel maltracte espanyol envers el nostre país. Un maltracte psicològic però també economicofinancer. Un maltracte basat en insults però també en espoli a mà armada. Potser ha arribat el moment que Catalunya opti per prendre el seu propi camí. La relació és ja nul·la i la convivència, impossible. Que La Vanguardia fos en castellà era per múltiples motius. Però probablement el més destacat era el lligam entre Catalunya i Espanya. Ara apareix una versió únicament en català, per als que vivim a la nació (diguin el que diguin els amics del més que legítim Tribunal Constitucional). Aquest canvi pot ser un altre dels molts senyals que estan apareixent i que ens porten cap a un camí diferent al realitzat per la societat catalana fins ara. Esperem que així sigui. I esperem que La Vanguardia expliqui el camí pel qual cada cop més catalans opten.

La nova Vanguardia en català: http://www.lavanguardia.cat/

dimecres, 26 de gener del 2011

Xavier Mas de Xaxàs: “Crec que la democràcia a Tunísia acabarà consolidant-se”

L’enviat especial de La Vanguardia exposa com va viure des del lloc dels fets els dies posteriors a la revolució dels tunisians

Xavier Mas de Xaxàs, periodista i enviat especial de La Vanguardia a Tunísia les darreres dues setmanes, explicà aquest dilluns davant un grup d’estudiants de Periodisme de la UAB com va viure els dies posteriors a l’aixecament de la població tunisiana des de la capital del país àrab. El periodista expressà la seva sorpresa per la rapidesa amb què es desencadenaren els fets, que han portat a l’exili del dictador Ben Ali que governava amb mà de ferro des de feia més de dues dècades, i es mostrà confiat que la democràcia a Tunísia acabarà consolidant-se després del procés de transició que s’ha iniciat recentment tot i no opinar el mateix sobre la resta de dictadures africanes.

Per a Mas de Xaxàs, el camí cap a la democràcia a Tunísia és possible perquè la realitat d’aquest país és propera a la de les nacions europees. “Tunísia té característiques que l’apropen a Europa. És un país de dimensions reduïdes, compta amb una economia molt diversificada i una formació educativa superior a la mitjana, no té recursos com ara gas o petroli que aixequin interessos obscurs i, a més, la seva població està molt connectada a les noves tecnologies”. Alhora però, l’enviat especial de La Vanguardia al país tunisià ha volgut subratllar que no creu que una revolta com aquesta es produeixi i esdevingui un èxit en altres països del nord d’Àfrica amb règims dictatorials, com ara Líbia. El principal motiu, segons Mas de Xaxàs, és que la resta de països de la regió “estan força més endarrerits tecnològicament i econòmicament” i, degut a això, la societat encara no ha pres consciència de la situació “com sí que ha passat a Tunísia”, raonà el periodista.

dimarts, 18 de gener del 2011

Jaume Reixach: “Els periodistes ens hem d’autoorganitzar degut a l’esquema actual dels mitjans, on els que manen són els empresaris”

El director d’El Triangle fa una crida als periodistes perquè recuperin la independència i la llibertat que han perdut els mitjans de comunicació

En el marc de l’assignatura “Escriptura en premsa”, aquest dilluns ha visitat la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB l’editor i director del setmanari d’investigació i opinió El Triangle, Jaume Reixach, que ha fet una defensa aferrissada d’un periodisme que investigui “de manera lliure i compromesa amb la societat”. Per a assolir aquesta fita, Reixach ha apostat per un model d’autoorganització dels mitjans de comunicació, deixant fora empresaris i polítics, que actualment hi són molt influents.
L’acte, organitzat per a parlar de periodisme d’investigació i del futur de la professió, també ha comptat amb el professor del Departament de Periodisme de la facultat Pepe Rodríguez, el redactor d’El Periódico Antonio Baquero i la detectiu privada de Método3 Elisenda Villena.

El protagonisme de l’acte el tingué principalment l’editor i director d’El Triangle, publicació que d’aquí a pocs dies celebrarà la seva edició número 1000, que féu especial èmfasi en les persones que actualment dirigeixen els principals grups de comunicació: “Tenim [els periodistes, i la societat per extensió] un problema. Els propietaris dels mitjans no són periodistes ni els interessa informar. La concepció que tenen dels diaris, televisions o ràdios és purament comercial”.