Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 d’agost del 2011

No és la Gran Bretanya, és Anglaterra


La Vanguardia presentava aquest diumenge un reportatge que estudiava els aldarulls que s’han produït aquesta passada setmana als suburbis de ciutats angleses com Londres, Liverpool o Manchester. L’escrit explicava les desigualtats del sistema anglès, on el 10% de la població té gairebé 300 cops més diners que el 90% restant. L’anàlisi convidava a la reflexió i oferia els punts de vista d’analistes dels diaris més importants del país, el progressista i pròxim als postulats liberaldemòcrates i laboristes The Guardian (que, per cert, ha tingut un paper clau en la sortida a la llum de l’escàndol Murdoch) i The Daily Telegraph, el diari conservador per antonomàsia del Regne Unit.

Una imatge pel titular, al meu parer incorrecte, de La Vanguardia: “La Gran Bretanya, un model en crisi”

Hi ha només una cosa però, que no m’acabava de convèncer. El titular de portada, que amb tota probabilitat no va escriure el corresponsal del diari, Rafael Ramos, estava compost per la següent frase: “La Gran Bretanya, un model en crisi”. No estic d’acord amb la localització que fa del model, la Gran Bretanya. De fet, no crec que gaire gent que resideix al Regne Unit ho hauria definit així. I és que el país britànic no és uniforme en el seu conjunt, ni lingüísticament parlant, ni culturalment parlant, ni, i aquest és el punt important en el tema que ens atén, socialment parlant. Si ens fixem on s’han produït els disturbis, observem com totes les àrees que han patit altercats es troben a Anglaterra. Cap ciutat de Gal·les. Cap ciutat d’Escòcia. Cap ciutat de la convulsa Irlanda del Nord.

dijous, 11 d’agost del 2011

El pla Rajoy per les generals i l’obstacle de la darrera illa socialista

A finals d’aquest juliol, coincidint amb el darrer consell de ministres del govern espanyol abans de les vacances d’agost, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar l’avançament de les eleccions generals al proper 20 de novembre, coincidint amb el 31è aniversari de la mort del darrer dictador que ha tingut Espanya, el general Franco. Aquest anunci suposa retallar quatre mesos la legislatura vigent amb l’objectiu d’oficiar el canvi de govern el més ràpid possible per a poder fer front a les estrictes mesures que caldrà seguir imposant els propers mesos per evitar la caiguda del quart estat més gran de la zona euro en volum econòmic i demogràfic, només per darrere d’Alemanya, França i Itàlia (aquest darrer també en el punt de mira, per cert). La mesura anunciada per Zapatero, entronca amb la demanda que tant Mariano Rajoy com el conjunt del seu grup, el Partit Popular, porta mesos llançant a l’opinió pública.

La majoria de barons del PP frisen perquè Rajoy arribi ja a la Moncloa i poder així començar les necessàries però impopulars retallades

La idea de Rajoy
Els plans de Rajoy passen per arribar com més aviat millor a la Moncloa per dos motius. D’entrada cal posar en marxa les mesures per pal·liar el dèficit existent (això requerirà retallades en potes de l’estat del benestar, ja sigui educació, serveis socials i/o sanitat) i fer les reestructuracions necessàries en diversos àmbits, dels quals el que corre més pressa és el del mercat laboral espanyol (no pot ser que la taxa d’atur sigui sempre el doble que la de la resta de països de la Unió Europea). El segon motiu és merament electoralista però sembla que és el que més por fa als populars. Després de les eleccions autonòmiques del passat mes de maig, el PP ha pujat al poder de la pràctica totalitat d’autonomies on hi havia comicis, només ha perdut a Astúries i a Navarra fruit d’un parell d’errors que ells mateixos han comès (a Astúries l’expopular Álvarez-Cascos ha convençut la majoria dels seus conciutadans i ha pres el lloc al PP amb el seu partit Foro Asturias i a Navarra la Unión del Pueblo Navarro-UPN que fins fa un any es presentava amb el PP ha guanyat les eleccions i pactant amb el PSN ha deixat els populars fora del govern foral). I amb un blau quasi monocolor a Espanya (només Andalusia i Euskadi queden en mans socialistes), els nous presidents autonòmics del PP, que acaben d’assolir el poder, s’han posat les mans al cap en veure el dèficit existent a les arques dels governs regionals. Si al desembre amb l’arribada de CiU al govern de Catalunya començaven les retallades dràstiques al nostre petit país, ara són aquests nous governs populars els que han de retallar a tot arreu si no volen que els governs de les regions espanyoles entrin en fallida econòmica després d’acumular ja un munt d’impagaments. Però clar, si comencen a retallar la imatge del PP serà la que se’n ressentirà, i Rajoy no vol pas manifestacions com les que ja han començat a Catalunya en contra de retallades socials en plena campanya electoral. Així que, per no cremar-se al darrer moment Rajoy no pensa parar de demanar un nou avançament electoral per evitar que les retallades comencin abans que se celebrin les eleccions. Només calia veure la portada del diari conservador La Gaceta després de l’anunci de Zapatero per veure que al PP la data encara els quedava massa lluny: “Hay que adelantar las elecciones adelantadas”. Més clar, l’aigua.