Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independència. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de març del 2012

Bel·ligerància convergent? O potser espanyola?

.
Aquest cap de setmana hem viscut el 16è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, que ha aprovat per pràctica unanimitat dels prop de 2.000 delegats presents a les jornades celebrades a Reus fer una passa més en el camí d’expressar el desig de la formació d’avançar cap a la cota d’autogovern més alta existent a dia d’avui: l’estat propi. En aquest congrés els discursos que hem pogut sentir han tingut un component èpic molt intens, aquell que ha caracteritzat Convergència durant la darrera dècada, en què la formació nacionalista les ha vist de tots colors un cop es produí la marxa de la primera línia política del seu fundador i màxim exponent, Jordi Pujol, i la immediatament posterior pèrdua del govern de la Generalitat.

Pujol féu un dels parlaments més abrandats del 16è Congrés de CDC; dels qualificats com a "bel·ligerants" per a la caverna

“Hem de ser la tropa de xoc” davant l’hostilitat més forta d’Espanya envers Catalunya de les darreres dècades; o tractar la militància del partit com “un exèrcit de resistència” són algunes de les expressions que hem pogut sentir durant aquest cap de setmana de conclave convergent al Baix Camp. Paraules que tan bon punt s’han produït han sigut rebatudes per part de polítics i mitjans de comunicació, acusant Convergència d’emprar un llenguatge de tipus bel·ligerant. Aquestes acusacions, que han vingut de la caverna política i mediàtica espanyola, arribaven però juntament amb un altre tipus de missatges, tan explícits com el següent: “Quan Oriol Pujol parla d’independència econòmica i estat propi, té clar que això és fora de la UE, oi?”. Aquesta frase tan brillant i "gens" bel·ligerant va ser escrita pel vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons. És magnífic. Mentre la caverna mediàtica acusava CiU d’emprar un llenguatge bel·ligerant per parlar d’”exèrcit de la resistència”, callava davant una frase força més directa i bel·ligerant (ja posats a emprar aquest mot) que el que podíem sentir a les intervencions dels nacionalistes a Reus. Perquè, què significa “fora de la UE”? És força clar: el PP està disposat a vetar la continuïtat de Catalunya com a part integrant de la UE si el Principat esdevé independent (malgrat que els ciutadans catalans ja en formem part des de fa dècades perquè així ho vàrem votar). Que democràtic que resulten ser els conservadors espanyols exposant això, oi? Doncs encara és pitjor si ens parem a pensar el perquè d’aquest veto que practicarien. Només hi ha un motiu argumentable que abandoni els subterfugis: la ràbia profundament irracional que ja senten força polítics (majorment del PP) en veure que una part de la seva “indisoluble nación española” se’ls en va perquè la ciutadania del territori en qüestió així ho vol.

Bel·ligerància és amenaçar amb deixar els catalans fora de la UE per un sentiment de ràbia profundament irracional, no pas emprar un llenguatge èpic i metafòric en un míting de partit

Que quedi clar doncs, ja d’un cop, que qui realment actua amb un discurs i una acció de bel·ligerància ben clara no són pas els polítics de CDC (ni tampoc, evidentment, d’ERC, ICV, PSC o UDC) sinó els polítics espanyols que no dubten ni un moment a fer servir l’adulterada justícia espanyola per a retallar drets dels catalans (que han votat en referèndum), per a imposar llengües foranes a les escoles iniciant l'extermini de les pròpies del nostre país, quedant-se amb milers de milions anuals en pro d’una solidaritat que deixa de ser-ho en ésser imposada o amenaçant amb deixar els catalans fora de la UE en cas d’independència del Principat perquè no els agrada que això pugui acabar passant. Genial. Només falta que, com ja havien fet anteriorment, ens enviïn els tancs i ens bombardegin el país. Ara, això no és actitud bel·ligerant, eh?

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Arriba Junqueras; finalitza la divisió interna d'ERC?

Oriol Junqueras ja és, oficialment, president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En el seu primer discurs després de ser proclamat president es va plantejar, a grans trets, dos objectius: “unir i reflotar Esquerra.” Dues fites que no caldria assolir si l’anterior direcció no hagués dut a terme una política que s’ha acabat demostrant erràtica. Sóc dels que creu, però, que el plantejament que en un principi es va fer no era pas ni negatiu ni erràtic. L’objectiu era portar l’alternança de govern a Catalunya creant una aliança amb els partits d’esquerra i, per tant, avantposar, per primer cop en la història contemporània d’ERC, l’eix ideològic a l’eix nacional, cosa que significava trencar amb una manera de fer comuna de les successives direccions del partit des de la recuperació de la democràcia. Així, quin va ser el problema? Doncs que una gran part dels votants d’Esquerra, que sempre havien donat una importància cabdal a l’eix nacional i a tot allò que servís per a fer avançar el país en el seu camí cap a l’emancipació nacional, se sentiren traïts. Però alerta. No amb els tripartits en general. Sinó amb el segon tripartit i les característiques i diferències que presentava respecte del primer.

Oriol Junqueras durant el seu primer discurs com a president d'Esquerra Republicana de Catalunya

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Compte enrere per a conèixer el full de ruta de CiU

Coincidint amb el darrer dia d’aquest mes d’octubre en què ja estem immersos, la comissió per al pacte fiscal del Parlament de Catalunya presentarà les conclusions de l’esborrany de proposta de nou model econòmic per a Catalunya que el Govern haurà d’enviar a Madrid (un cop l'aprovi el Parlament) amb l’objectiu de negociar un nou encaix fiscal del Principat dins d’Espanya. L’activa participació i mà estesa d’Esquerra Republicana amb el Govern de Convergència i Unió en aquest tema acabarà propiciant que la iniciativa portada a terme per part de la comissió parlamentària sigui força ambiciosa, eliminant la possibilitat que hi havia que CiU pretengués portar una proposta descafeïnada de concert econòmic que no adoptaria ni aquest nom després de veure com des de les files de la federació nacionalista s’hagués optat per definir aquest nou marc de relació econòmic com a “pacte fiscal”, traient l’afegitó de “en la línia del concert econòmic” per haver d’evitar qualsevol comparació amb els models vigents tant al País Basc com a Navarra.

CiU i ERC, juntament amb el diputat no adcrit Joan Laporta, van aprovar la setmana passada una resolució a favor d'un model de pacte fiscal fora del règim comú

dilluns, 16 de maig del 2011

Els independentistes de l’SNP obtenen la majoria absoluta a Escòcia

Com ja vam avançar el passat dia 5 de maig, finalment el Partit Nacional Escocès (Scottish National Party, SNP) ha aconseguit la majoria absoluta al Parlament de Holyrood. A més, el partit que lidera Alex Salmond ho ha fet amb una majoria absoluta més que incontestable, obtenint 69 dels 129 diputats que composen la cambra escocesa, el que representa gairebé un 60% dels escons. Aquest resultat abassegador ha portat l’SNP, en veu del seu líder, Alex Salmond, a garantir que en aquesta legislatura que tot just s’inicia “Escòcia celebrarà un referèndum. I ho farà abans del 2016.”

L'SNP ha assolit la majoria absoluta al Parlament escocès després d'obtenir 69 dels 129 escons de la cambra.

Tot faria pensar a priori que la majoria absoluta obtinguda pels nacionalistes escocesos i partidaris de l’estat propi garanteix l’èxit de la resposta afirmativa en la consulta. Però no ens enganyem, la política no és tan senzilla. La victòria de l’SNP no garanteix que Escòcia pugui esdevenir independent. Si que és cert que si la passada legislatura el partit de Salmond no va poder convocar un referèndum va ser per la manca de suports al Parlament, on només comptava amb els seus 47 diputats, els dos del partit dels Verds i la diputada independent Margo MacDonald, propera als postulats dels nacionalistes (la majoria absoluta són 65 diputats). Però tot i que amb la nova composició sortida de les urnes l’SNP té la potestat de fer el que vulgui al Parlament, no està tan clar que la majoria d’escocesos votin per l’autodeterminació de la nació escocesa. I és que la victòria de l’SNP no es deu només al fet que els independentistes l’hagin votat. El partit nacional escocès ha esgarrapat vots a laboristes, conservadors i, majoritàriament, liberaldemòcrates. Això significa que molts dels votants de l’SNP en aquesta darrera ocasió no defensen la secessió d’Escòcia però han optat per votar l’SNP en veure-hi un partit de confiança, de casa i que ha fet més que bé la feina a Holyrood durant la primera legislatura en què ha governat des de la instauració de l’autonomia escocesa ara fa 12 anys.

El partit nacional escocès ha esgarrapat vots a laboristes, conservadors i, majoritàriament, liberaldemòcrates.

Aquesta possibilitat de celebrar un referèndum i perdre’l és força clara si la consulta es realitzés aquest any. Tots els sondejos indiquen que prop d’un 30% dels escocesos és partidari d’un estat propi a dia d’avui. La prova que tothom té molt clara la derrota del “sí” es pot constatar escoltant i llegint les paraules del número dos del Partit Conservador a Escòcia (detractor de la independència), Murdo Fraser, que confirmà ara fa una setmana a l’ACN que el seu partit accepta el dret dels escocesos a convocar una consulta i que volen “el referèndum per la independència el més aviat” possible. Evidentment, els conservadors ni se’ls passaria pel cap convocar una consulta si tinguessin la mínima sospita que la majoria dels escocesos ha passat del “no” al “sí” a l’autodeterminació.

La victòria dels independentistes de l'SNP a la portada de l'edició digital del The Guardian

Sigui com sigui, Salmond disposa ara de força temps per capgirar la situació actual. Abans no es convoquin nous comicis a Escòcia per a renovar Holyrood passaran 5 anys (les legislatures dels parlaments autonòmics duraran un any més perquè les eleccions regionals no coincideixin amb les britàniques, previstes per d’aquí a quatre anys). Per a aconseguir-ho, ja ha començat a desgranar el seu projecte. D’entrada, apostarà per reclamar la sobirania fiscal –similar al concert econòmic basc– respecte a la resta del Regne Unit en el que representa una queixa força similar a la present a Catalunya (Escòcia paga més a Londres que no pas rep). Una altra de les propostes serà garantir que la corona britànica segueixi mantenint la posició de cap d’Estat si Escòcia esdevé independent. I a banda de tot plegat, també apostaran per l’estratègia que han seguit en aquestes darreres eleccions: la feina ben feta. Una manera de dir que l’SNP treballa per Escòcia, treballa amb eficiència i si ara l’SNP demana la independència respecte del Regne Unit, és que és el millor per al país de la gaita i la faldilla masculina.

A Londres, molts analistes ja veuen Salmond (àlies "l'home del somriure") com el millor polític britànic d'avui dia

La partida no ha fet més que començar i Salmond és molt bon estratega –ho ha demostrat amb els resultats obtinguts en les eleccions d’aquest maig–. Veurem si és capaç de capgirar la situació actual respecte a la independència d’Escòcia com ha aconseguit fer amb els resultats de l’SNP. El temps ens ho aclarirà. De moment però, el que ja sabem és que Salmond, l’home que molts analistes de la Bretanya ja han qualificat com el millor polític del Regne Unit actualment, encara el seu difícil repte amb el seu ja característic somriure. Amb il·lusió, sí senyor.

.

dijous, 5 de maig del 2011

Bildu, legalitzada

Ho hem avançat en aquest espai quan passaven pocs minuts de les 23:30 hores. Clicant al títol superior, o a "Més informació", pots accedir a la cobertura i actualitzacions fetes a l'entorn d'aquesta notícia abans que ho fessin els mitjans de comunicació en les seves edicions digitals. Darrera actualització: 01:45 hores.

Escòcia, l’hora de la veritat

Avui dijous se celebren les quartes eleccions al Parlament de Holyrood, la cambra legislativa escocesa. Després que el 1999 amb el procés d’autonomia conegut com a devolution Escòcia, juntament amb el País de Gal·les i Irlanda del Nord, recuperés part de les competències que havia cedit a la corona del Regne Unit tres segles abans, aquesta nació que forma part de la Gran Bretanya afronta uns comicis que són el primer test per al Partit Nacional Escocès (SNP) després que assolís el govern per primer cop en la història el passat 2007 passades les dues primeres legislatures amb governs dels laboristes en coalició amb els liberaldemòcrates.

L'actual líder de l'Scottish National Party (SNP), Alex Salmond

Des de fa quatre anys, l’SNP dirigeix l’executiu escocès mitjançant un pacte de govern amb els Verds escocesos (cinquena força amb 2 escons). Un govern però, en clara minoria, ja que entre ambdós partits sumen només 49 dels 129 escons (per assolir la majoria en són necessaris 65) que formen la cambra de Holyrood. L’acord amb els Verds va permetre formar un govern en minoria que ha realitzat una gran modernització del país però que en determinats temes no ha aconseguit la majoria necessària al legislatiu per a poder-los executar. El que va aixecar més cridòria va ser la convocatòria d’un referèndum sobiranista que el govern de l’SNP liderat per Alex Salmond va fixar per al mes de novembre del passat any 2010 però que en no comptar amb el suport de la segona (Partit Laborista amb 47 escons), la tercera (Partit Conservador amb 17 escons) o la quarta força (Partit Liberal-Demòcrata amb 16 escons) del Parlament no va poder tirar endavant.


Els resultats de les eleccions escoceses del 2007, en què es configurà un govern en minoria entre SNP i Greens (47+2)

Sens dubte, la no-celebració del referèndum secessionista l’any passat ha desgastat el govern Salmond, el qual ha sigut criticat per no tenir una majoria sòlida al Parlament escocès. Les crítiques han provingut sobretot del Partit Laborista que amb només un escó menys que l’SNP, ha volgut esdevenir el principal garant de l’estabilitat parlamentària a Holyrood recordant que durant les seves dues legislatures al govern –les dues primeres de l’autonomia escocesa– el govern fort va estar assegurat amb el pacte forjat amb els liberaldemocràtes. Però en els darrers mesos i, sobretot, en aquesta precampanya i campanya electoral l’SNP ha aconseguit transmetre la feina ben feta que ha realitzat en els darrers quatre anys amb els Verds i, sempre segons els sondejos, ha sabut fer-se seus els votants liberaldemocràtes descontents amb el govern que aquests han format amb el Partit Conservador al conjunt del Regne Unit (després de les eleccions al Parlament de Westminster ara fa justament un any). Això unit a l’extens i més que optimista programa electoral de to clarament progressista d'aquest 2011 podria permetre-li un creixement molt important en nombre de vots i escons al Parlament de Holyrood. I és que en el full de ruta de l’SNP, a banda de la independència,hi ha molts altres projectes més que il·lusionants com són les promeses de congelar tots els impostos que depenen de les institucions escoceses, generar i oferir llocs de feina per als joves en atur (cal dir que la xifra de parats a Escòcia és menys de la meitat que la de Catalunya) i aconseguir que la producció d’energia es realitzi només mitjançant energies alternatives.

El full de ruta per a l'autodeterminació d'Escòcia, la iniciativa endegada pel govern de Salmond, incloïa un referèndum sobiranista el passat 2010 que no es pogué celebrar per falta de majoria a la cambra escocesa

Tot plegat portaria als nacionalistes escocesos un increment substancial en vots i escons que els permetria erigir-se com a clara primera força a Escòcia, molt més a prop de la majoria a la cambra escocesa. Si ara fa tres mesos, els sondejos realitzats per Ipsos-MORI i publicats al diari The Times pronosticaven un empat tècnic entre les dues primeres forces (37% dels vots a l’SNP per un 36% als laboristes), ara la diferència superaria els 10 punts i situaria l’SNP amb un 45% dels sufragis per un 34% dels laboristes. Això podria obrir la porta d’un govern amb majoria absoluta format pels independentistes sota el lideratge d’Alex Salmond i els Verds, que en la legislatura ja finalitzada han donat suport a la candidatura sobiranista de l'SNP. 

Els sondejos realitzats per Ipsos-MORI en els darrers mesos han observat un fort increment del vot cap a l'SNP

Tot plegat doncs, molt interessant de veure i analitzar des d’una òptica catalana. Els resultats reals però, no els sabrem fins d’aquí a unes hores. Serà llavors quan podrem assegurar que hi ha una majoria secessionista a la cambra escocesa fet que, per cert, i això és important de destacar, no havia ocorregut mai en els 12 anys d’autonomia escocesa fruit de la devolution impulsada a finals dels anys noranta pel govern britànic, llavors en mans dels laboristes de Tony Blair.
.

dimecres, 4 de maig del 2011

Cas “Bildu”: es confirma la fragilitat de la democràcia espanyola


Finalment la democràcia espanyola seguirà al mateix nivell que la de països com Algèria, el Marroc, o l’Espanya de l’època de la Restauració: Bildu no es podrà presentar a les eleccions municipals del proper 22 de maig al País Basc i Navarra. Així ho han decidit aquesta passada nit de diumenge, quan faltava una hora escassa per a la mitjanit, els 16 magistrats membres de la Sala del 61 del Tribunal Suprem (TS). La màxima institució del poder judicial a Espanya ha decidit per 9 vots a favor, 6 en contra i un vot favorable a l’acceptació parcial de les candidatures d’aquesta coalició.

Els magistrats del Tribunal Suprem han decidit anul·lar totes les llistes de 'Bildu', una plataforma que engloba partits democràtics com Eusko Alkartasuna (EA) i Alternatiba

Però és que el veto a Bildu a presentar-se a les eleccions del proper 22 de maig als municipis d’Euskadi i Navarra no implicarà deixar fora de la “festa de la democràcia” a una plataforma de nova creació "que no és res més que un satèl·lit d'ETA" com han volgut fer creure els principals partits espanyols. No. Bildu és un projecte polític que engloba a d’altres formacions polítiques que fa dècades que es presenten a les eleccions. Entre elles, hi ha Alternatiba i un partit independentista de llarg recorregut com és Eusko Alkartasuna (EA). EA és un partit de govern, el que a Catalunya vindria a representar ERC. I és que el partit que actualment lidera Pello Urizar (imatge inferior) ha format part de l'executiu del País Basc en moltes ocasions des que es reinstaurà la democràcia l'any 1980. Però no només va formar part de l'Eusko Jaularitza durant dècades. També va arribar a presentar-se conjuntament amb el Partit Nacionalista Basc en comicis al parlament d’Euskadi. La seva fidelitat a les vies exclusivament democràtiques està, per tant, més que provada.

El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, durant la presentació davant la premsa del projecte 'Bildu'

Gorka Knörr, exvicepresident del Parlament Basc i exlíder d’EA comentava ara fa dos mesos a RAC 1, tan bon punt a Sortu se li va prohibir concórrer a les eleccions del 22 de maig, que “el pla B ja està dissenyat, i que aquest nou moviment partidari de l’autodeterminació del poble basc totalment contrari a la violència com a via per a assolir els seus objectius es presentarà amb altres partits i plataformes que ja han concorregut en altres comicis al País Basc”. Knörr feia referència a Eusko Alkartasuna.

L’arc parlamentari respon
Les reaccions polítiques a la decisió del TS no s’han fet d’esperar i n’hi ha hagut de tots colors. D’una banda, el Partit Popular i el PSOE han fet una interpretació més o menys favorable a la resolució. Mentre que els socialistes espanyols han optat per respectar-la “y que sea respetada”, el PP ha tret tota l’artilleria pesant i hem pogut sentir de la veu de Federico Trillo (aquell que cridà ¡Viva Honduras! en una visita a El Salvador) que la decisió del TS és “un triunfo de la democracia” perquè “no podía ser que ETA se pudiera presentar a las elecciones”.

Federico Trillo (PP): "La decisión del TS es un triunfo de la democracia porque no podía ser que ETA se presentara a las elecciones"

Fora de l’habitual discurs del PP sí que s’han pogut observar veus dissonants dins el socialisme. Un cop més, tan els socialistes bascos (PSE) com els catalans (PSC) han lamentat la negativa dels magistrats del Tribunal Suprem, fet que demostra que no tots els polítics (deixant de banda els partits nacionalistes) veuen tan clara la prohibició a Bildu de poder participar en el joc democràtic. 

L’estabilitat a Espanya, en joc
Però el que sembla que pot portar cua és la posició adoptada pel Partit Nacionalista Basc, que ha anunciat que amb la prohibició de concórrer als comicis de Bildu, “suspèn tota col·laboració” amb el Govern espanyol. Això no seria notícia dos anys enrere, quan CiU salvava els mobles –o, més ben dit, les votacions al Congrés– al PSOE de Zapatero. Però en el marc actual, en què la federació nacionalista ja no dóna suport al govern socialista (al·legant que no podien donar suport a un Govern que consideren que “falta a la seva pròpia paraula” per les promeses no complertes del president espanyol) i els partits d’esquerres tampoc degut a les polítiques dictades des de Brussel·les que ha hagut d’aplicar Zapatero (i qualificades “de dretes i neoliberals” per membres de partits com IU, ICV o ERC) al PSOE només li quedaven els nacionalistes bascos per a tirar endavant l’acció de govern al Congrés. Així doncs, amb aquest gir argumental radical que porta la negativa del PNB de col·laborar amb el govern espanyol, l’encara president haurà de fer mans i mànigues per no perdre les votacions. I és que en el poc menys d’any de legislatura que queda, l’executiu encara haurà d'afrontar i tirar endavant diverses lleis cabdals com la de Pressupostos Generals (PGE) que si no passen el tràmit al legislatiu, porten Espanya a una situació de bloqueig en un molt mal moment.

El líder del PNB, Iñigo Urkullu (centre), ha anunciat que els nacionalistes deixaran de donar suport al govern de Zapatero si 'Bildu' no es pot presentar. Per al PSOE pot significar una dificultat més abans d'acabar la legislatura

Arribats a aquest punt, només hi hauria dues opcions. O bé convocar comicis de forma anticipada o que el PP sortís al rescat del Govern –sí, ho heu llegit bé– i votés amb els socialistes. És evident que la segona opció és força improbable per no dir impossible (mai se sap què pot acabar passant). Però sens dubte, si s’arribés a aquest punt, tindríem davant dels nostres ulls la materialització d’una realitat que gairebé mai es fa palesa. Certament, PP i PSOE són dreta i esquerra, nit i dia. Però comparteixen un mínim comú denominador. Són, per davant de tot, espanyols. Nacionalistes espanyols. I això els uneix més que no pas els separa. Sobretot quan els afers d’Euskadi estan pel mig. Només cal preguntar-ho als bascos, prou bé que ho saben, ells...

.

dilluns, 11 d’abril del 2011

11 d’abril. I ara, què?


Més de 250.000 persones han acabat votant en la consulta per la independència que aquest 10 d’abril s’ha celebrat a Barcelona. El balanç dels organitzadors és més que positiu. Alfred Bosch, portaveu de Barcelona Decideix, l’entitat que ha organitzat aquest referèndum de caràcter no vinculant, va manifestar ahir a la nit, tan bon punt es van conèixer les xifres de participació, la seva sorpresa per la quantitat de barcelonins que van acabar dipositant la seva papereta a les urnes repartides per la ciutat. “No ens esperàvem una participació superior al 10%, però és que ni els més optimistes de l’organització s’imaginaven que podíem reunir més d’un 20% del cens.” I és que finalment la participació en la consulta ha assolit el 21,5% del cens (18% del padró), cosa que per al portaveu de la consulta a la capital catalana “trenca la tesi que diu que la independència és un tema banal i que no interessa” i evidencia al present Govern liderat per Convergència i Unió que aquest tema serà un dels pilars dels propers anys i, per tant, també de la legislatura actual.

diumenge, 13 de febrer del 2011

'Sortu' o el primer projecte de l'esquerra abertzale contrari a l'activitat d'ETA

Les accions dutes a terme per part de l’esquerra abertzale en les darreres setmanes, creant un partit per a presentar-se a les eleccions municipals de la propera primavera, podrien sonar en els caps dels polítics i ciutadans d’aquest país com quelcom que no és nou, com una melodia que no és desconeguda. Però els passos empresos aquest cop per l’esquerra independentista basca s’allunyen i bastant de la resta de projectes impulsats en els darrers anys pel col·lectiu abertzale.

Logotip de Sortu (“néixer/créixer/sorgir” en èuscar), el nou projecte abertzale totalment contrari a la violència d'ETA
Propostes com Batasuna, Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB), el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) o Acció Nacionalista Basca (ANV) han intentat presentar-se en diferents conteses electorals al llarg de l’última dècada sense complir però un factor que des d’Espanya i la comunitat internacional es veu necessari: el rebuig a la violència d’ETA. Aquest fet ha portat, en la majoria de casos, a la il·legalització total d’aquestes propostes electorals.
Aquesta vegada però, els ideòlegs de la nova formació, anomenada Sortu (“néixer/créixer/sorgir” en èuscar) i de tendència clarament sobiranista, han entès que rebutjar de manera explícita la violència de la banda terrorista basca ja en els estatuts de fundació del nou projecte polític és necessari per a poder passar el sedàs de la Llei de partits, que posa certes condicions per a poder presentar candidatura a qualsevol dels comicis que se celebren –ja sigui a nivell municipal, regional, nacional, estatal o europeu–, com és la demanda de renunciar a qualsevol via que no sigui l’estrictament democràtica.  

diumenge, 21 de novembre del 2010

Puigcercós ofereix a Mas anar junts per demanar el concert econòmic per a Catalunya

Ha sigut el més destacat de la primera meitat del debat. Puigcercós posa com a condició a Mas que si el Congrés espanyol no permet el nou pacte fiscal, CiU aposti pel referèndum secessionista que defensa Esquerra

El debat electoral per a les eleccions legislatives d'aquest 2010 ja ha fet néixer una nova proposta. El candidat d'Esquerra Republicana (ERC), Joan Puigcercós, ha declarat davant Artur Mas (CiU) estar d'acord amb realitzar un pacte al Parlament per "anar a Madrid a reclamar el concert econòmic per Catalunya". "Jo m'hi comprometo, i si Iniciativa (ICV-EUiA) s'hi afegeix, doncs millor encara", ha reblat Puigcercós. Ara bé, la condició sine qua non que de seguida ha posat el líder d'Esquerra és que "si la resposta d'Espanya és negativa, [CiU] es comprometi a donar suport a un referèndum independentista a Catalunya". El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, li ha respost que "fins que no hi hagi una majoria clara en la societat catalana, no donarem suport a un referèndum", i ha preguntat a Puigcercós si "pensen realitzar un referèndum ara, que el perdríem". Mas ha posat com a exemple la situació al Quebec, on després de dos referèndums per la independència, la meitat de la societat ha quedat frustrada i el conjunt del país ha quedat "totalment dividit en dos". Finalment, Mas ha preguntat en to exclamatiu al líder d'Esquerra: "Penseu fer un referèndum per perdre'l? Catalunya no acumula ja prou derrotes en la seva història?"
Comencen els primers moviments entre partits de cara al dia després del 28-N...

Segueix el debat a: tv3.cat/directes