Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de març del 2012

Bel·ligerància convergent? O potser espanyola?

.
Aquest cap de setmana hem viscut el 16è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, que ha aprovat per pràctica unanimitat dels prop de 2.000 delegats presents a les jornades celebrades a Reus fer una passa més en el camí d’expressar el desig de la formació d’avançar cap a la cota d’autogovern més alta existent a dia d’avui: l’estat propi. En aquest congrés els discursos que hem pogut sentir han tingut un component èpic molt intens, aquell que ha caracteritzat Convergència durant la darrera dècada, en què la formació nacionalista les ha vist de tots colors un cop es produí la marxa de la primera línia política del seu fundador i màxim exponent, Jordi Pujol, i la immediatament posterior pèrdua del govern de la Generalitat.

Pujol féu un dels parlaments més abrandats del 16è Congrés de CDC; dels qualificats com a "bel·ligerants" per a la caverna

“Hem de ser la tropa de xoc” davant l’hostilitat més forta d’Espanya envers Catalunya de les darreres dècades; o tractar la militància del partit com “un exèrcit de resistència” són algunes de les expressions que hem pogut sentir durant aquest cap de setmana de conclave convergent al Baix Camp. Paraules que tan bon punt s’han produït han sigut rebatudes per part de polítics i mitjans de comunicació, acusant Convergència d’emprar un llenguatge de tipus bel·ligerant. Aquestes acusacions, que han vingut de la caverna política i mediàtica espanyola, arribaven però juntament amb un altre tipus de missatges, tan explícits com el següent: “Quan Oriol Pujol parla d’independència econòmica i estat propi, té clar que això és fora de la UE, oi?”. Aquesta frase tan brillant i "gens" bel·ligerant va ser escrita pel vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons. És magnífic. Mentre la caverna mediàtica acusava CiU d’emprar un llenguatge bel·ligerant per parlar d’”exèrcit de la resistència”, callava davant una frase força més directa i bel·ligerant (ja posats a emprar aquest mot) que el que podíem sentir a les intervencions dels nacionalistes a Reus. Perquè, què significa “fora de la UE”? És força clar: el PP està disposat a vetar la continuïtat de Catalunya com a part integrant de la UE si el Principat esdevé independent (malgrat que els ciutadans catalans ja en formem part des de fa dècades perquè així ho vàrem votar). Que democràtic que resulten ser els conservadors espanyols exposant això, oi? Doncs encara és pitjor si ens parem a pensar el perquè d’aquest veto que practicarien. Només hi ha un motiu argumentable que abandoni els subterfugis: la ràbia profundament irracional que ja senten força polítics (majorment del PP) en veure que una part de la seva “indisoluble nación española” se’ls en va perquè la ciutadania del territori en qüestió així ho vol.

Bel·ligerància és amenaçar amb deixar els catalans fora de la UE per un sentiment de ràbia profundament irracional, no pas emprar un llenguatge èpic i metafòric en un míting de partit

Que quedi clar doncs, ja d’un cop, que qui realment actua amb un discurs i una acció de bel·ligerància ben clara no són pas els polítics de CDC (ni tampoc, evidentment, d’ERC, ICV, PSC o UDC) sinó els polítics espanyols que no dubten ni un moment a fer servir l’adulterada justícia espanyola per a retallar drets dels catalans (que han votat en referèndum), per a imposar llengües foranes a les escoles iniciant l'extermini de les pròpies del nostre país, quedant-se amb milers de milions anuals en pro d’una solidaritat que deixa de ser-ho en ésser imposada o amenaçant amb deixar els catalans fora de la UE en cas d’independència del Principat perquè no els agrada que això pugui acabar passant. Genial. Només falta que, com ja havien fet anteriorment, ens enviïn els tancs i ens bombardegin el país. Ara, això no és actitud bel·ligerant, eh?

dilluns, 19 de març del 2012

Jugant amb foc (mentre preparen l’aigua?)

Permetre que el PP governi la tercera ciutat del país no és un detall de més. Entregar al PP la vicepresidència de la Diputació de Barcelona no és quelcom sense importància. Donar la clau de decisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio) al PP no és una ximpleria més del dia a dia.

Convergència i Unió està començant a pagar cara la seva debilitat parlamentària a Catalunya enfront de la força dels conservadors espanyols al Congrés dels Diputats de Madrid, on compten amb majoria absoluta. No s’ho esperaven. No s’esperaven un context tan difícil i tan hostil. Mas somniava assolir un pacte amb Rajoy i aconseguir una legislatura on l’únic maldecap fos la crisi econòmica.

CiU i PP han signat un acord sobre el futur dels mitjans audiovisuals públics (CCMA). Foto: ACN 

Però això no succeirà: el Partit Popular i bona part de la societat espanyola no està disposada a acceptar les demandes “de estos tacaños y egoístas catalanes”, la versió que els ha anat venent la caverna mediàtica (i no tan caverna) i que s’ha anat endinsant dins la pell de la societat espanyola com xeringa disposada a fer una transfusió de sang. 

A Espanya ja creuen que Catalunya és una regió mantinguda econòmicament que, a sobre, reclama poder prohibir l’educació en castellà amb l’objectiu d’eliminar aquesta llengua del nostre petit país. Un odi que cada cop comença a ser més fort a la Meseta i que està trobant resposta per part d’una societat catalana que per primer cop en tres-cents anys sembla disposada a no callar i a posar pit i collons per canviar el que sembla una broma de mal gust.

Davant d’aquest panorama, Mas només té dues opcions, les dues igual de doloroses i que Jordi Pujol ja va batejar com la disjuntiva “independència o rendició i conseqüent desaparició”. Diem que qualsevol d’ambdues opcions és igual de terrible per a la federació nacionalista perquè qualque de les dues suposa perdre vots i suport electoral a no ser que es realitzi una tasca de pedagogia al conjunt del nostre país d’aquelles que semblen impossibles i impensables.

I aquí estem, amatents als moviments que fa el partit de la indefinició i l’ambivalència per antonomàsia de Catalunya. De moviments que puguin generar simpaties en podem trobar per a tots els gustos: el pacte dels Pressupostos amb el PP i la cessió de la vicepresidència de la CCMA als conservadors espanyols per una banda o la cada cop més estreta relació amb ERC (més per sota la taula que no pas a cara descoberta) per a la consecució del pacte fiscal que està portant a un destacadíssim increment de les converses entre Artur Mas i Oriol Junqueras de cara al que a CDC veuen com l’escenari negre.

Veurem com acaba tot plegat, però els moments decisius sembla que ja estan començant a arribar: a CDC preparen les ponències de cara al seu nou Congrés i a UDC l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal ja ha anunciat que presentarà batalla a l’incombustible Josep Antoni Duran i Lleida per a treure-li la cadira o, com a mínim, obligar-lo a canviar el discurs envers el secessionisme. Pot semblar que no, però l’espectacle polític segueix, res és el que sembla i tot està a punt de canviar.


dimecres, 22 de febrer del 2012

Les balances fiscals, una realitat incòmoda per a l'espanyolisme

Aquest dimecres s’ha presentat al Parlament una proposta de Llei d’Esquerra Republicana (ERC) encarada a publicar anualment les balances fiscals entre Catalunya i Espanya. El més destacat, no ha sigut però la presentació de la llei ni la seva aprovació per part de la cambra sinó quines simpaties i quins recels ha rebut aquesta a la cambra catalana un cop s’ha sotmès a votació.

Intervenció de Maria Senserrich (CiU) durant la presentació al Parlament de la Llei de presentació de les balances fiscals
 
El resultat ha sigut d’àmplia victòria del sí, doncs de les vuit formacions presents al Parlament un total de sis s’han inclinat per a dur a terme la publicació d’aquestes dades que mostren, en exercicis anuals, les aportacions que cada territori envia al pot comú de Madrid i, un cop fet aquest enviament, quina quantitat torna a cadascun dels territoris per a inversió pública. La clau del sistema rau en l’anomenada “solidaritat interterritorial”, un concepte que fa referència als diners que les comunitats més riques aporten al pot i no se’ls torna sinó que s’envia a aquells territoris amb un nivell de renda més baix –comparativament– amb l’objectiu que puguin desenvolupar-se i assolir, com a mínim, la mitjana estatal.

Però tornem al Parlament. Dèiem que el ple ha aprovat per una amplíssima majoria la demanda de publicació de les balances fiscals anuals de Catalunya. Només una vintena dels 135 diputats que formen l’hemicicle han votat en contra de la presentació pública d’aquestes dades. Un fet curiós és que els dos partits polítics que s’han inclinat pel “no” han sigut aquells que acostumen a enervar el nacionalisme espanyol més intransigent tot emmascarant-se en una defensa de la igualtat i la màxima llibertat; és a dir, el Partit Popular (PP) i Ciutadans (C’s). És especialment interessant la posició d’aquestes dues formacions en la votació d’avui per la seva clara contradicció amb el seu discurs habitual. Sovint, tant PP com C’s han defensat i lluitat aferrissadament per instaurar el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya sota l’excusa de la màxima llibertat en què “cada pare o mare pugui escollir la llengua en què vol que el seu fill sigui escolaritzat”. En canvi, aquest dimecres, tant populars com la formació liderada per Albert Rivera s’han negat rotundament a que la Generalitat faci un exercici de màxima llibertat com és fer públiques dades de caire informatiu com poden ser les balances fiscals. Unes dades que, fetes públiques, garanteixen una major transparència de la màxima institució del país.

Un d'aquells mapes que exposa la realitat de l'Estat espanyol en termes econòmics i nacionals

Casualment, la negativa d’aquests dos partits és amb una proposta en què, un cop més (i ho podem saber per les balances publicades l’any 2008), es mostra l’increïble dèficit fiscal que pateixen el conjunt de territoris de parla catalana (allò que se’n diu Països Catalans i que tanta urticària causa a les dues formacions que han votat negativament): les Illes, Catalunya i el País Valencià.

Esperem amb total sinceritat que el “no” a la proposta d’ERC no hagi vingut motivat pel fet que les dades corroboren el que en paraules dels membres de Solidaritat Catalana (SI) és un autèntic espoli fiscal de Catalunya per part d’Espanya. Si així fos, PP i Ciutadans quedarien en una posició incòmoda, moralment a l’alçada del betum.


dimecres, 30 de novembre del 2011

L’inescrutable anàlisi de les audiències radiofòniques

.
De nou, i després de sis mesos, nova onada d’audiències de les emissores radiofòniques, el mitjà que disposa de dades de seguidors amb una freqüència temporal més perllongada, únicament un cop cada quatre mesos per any de mitjana. I mentre a Espanya la cadena SER manté el seu lideratge un cop més, i ja van dues dècades, a Catalunya tornem a tenir xifres que donen un empat tècnic entre les dues grans cases del país: la privada, RAC1, i la pública, Catalunya Ràdio.

  1. RAC 1                   582.000 oients
  2. Catalunya Ràdio     514.000 oients

Si bé és cert que entre les dues primeres ràdios la diferència és força important, les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) fetes públiques avui al matí contrasten amb les del Baròmetre de la Comunicació presentat ahir, que donava el lideratge, cada cop per menys marge, a l’emissora pública de la Generalitat.

El duel entre RAC1 i Catalunya Ràdio s'ha aguditzat en el darrer any degut al fort creixement d'audiència de la privada.

Aquesta diferència entre estudis fa que defensors d’una emissora i de l’altra s’hagin documentat i desacreditin aquell estudi que no dóna els resultats que més els agraden. Cal destacar que hi ha algunes diferències importants entre ambdós estudis però no és cert que un sigui més fidel que l’altre.

Mentre que el Baròmetre de la Comunicació està basat en força més entrevistes al territori gràcies al fet que centri el seu àmbit d’estudi únicament al nostre país, l’EGM elabora les dades de seguidors amb una mostra més reduïda degut al fet que el seu àmbit demoscòpic és Catalunya però també tota la nació veïna del sud, Espanya.

Per contra, les dades de l’EGM són més fidels als canvis de tendència a curt termini perquè els seus estudis analitzen les audiències dels dos mesos anteriors a la seva públicació, mentre que el Baròmetre es basa en les dades recollides en tot un any. Així, les xifres de l’EGM reflecteixen de manera més clara els canvis d’hàbit de l’audiència quan un programa experimenta modificacions importants com alteracions en la franja d’emissió, canvi de la persona encarregada de la presentació del programa, etc. que s’acostumen a produir al començament de les temporades radiofòniques, que coincideixen amb l’inici del curs escolar.

Malgrat tot això, ambdós estudis coincideixen en quelcom més que destacat: les dues emissores més escoltades a Catalunya emeten íntegrament en llengua catalana. Siguin públiques o siguin privades. Una dada històrica que succeeix des de fa poc més d’un any i que no fa més que consolidar-se onada d’audiència rere onada d’audiència. I una altra dada: les emissores generalistes en català (deixant de banda les radiofórmules musicals) sumen prop de 1.250.000 oients. El sorpasso de la ràdio en català respecte de la ràdio en llengua castellana ja és aquí, el toquem amb els dits...


diumenge, 20 de novembre del 2011

Eleccions espanyoles 2011 - Seguiment de la jornada electoral del 20-N




La portada de l'Ara d'aquest dilluns, gran resum gràfic de les eleccions d'aquest 20 de novembre



dissabte, 3 de setembre del 2011

El pitjor dia per a Catalunya


Aquest passat 2 de setembre ha sigut un dia trist per a la nostra societat. Des del juny del passat 2010 no sofríem un atac tan directe al país i a la seva llengua. La jornada d’avui ha significat un fort retrocés a nivell polític i a nivell judicial. D’una banda el Congrés dels Diputats, la cambra legislativa espanyola, ha aprovat una reforma de la Constitució que retalla l’autonomia financera de la Generalitat, la màxima institució de Catalunya. Per si no n’hi havia prou, a la tarda hem sabut que el TSJC ha dictat una sentència que obliga a imposar la llengua castellana al nostre sistema educatiu, una de les bases de la cohesió social del país i motor de protecció tant del català com de l’aranès. A més a més, la sentència indica que aquesta aplicació s’ha d’executar abans de dos mesos i preveu multes tan econòmiques com penals a aquells polítics i professors que ho impedeixin. En definitiva, una situació que assenta el retrogrés (el temps segueix passant però en realitat no fem més que retrocedir i tornar cap a situacions de dècades enrere gens desitjables) d’Espanya i que l’apropa a la dictadura franquista, amb la diferència que a dia d’avui són els jutges els que garanteixen que aquest atac a la protecció de llengües minoritzades tingui cabuda en la “democràcia” espanyola. A continuació presentem l’evolució del dia pel que fa als atacs contra el nostre país. Perquè, sí, som un país. Mal els pesi, ho som i així ho sentim.

dilluns, 18 de juliol del 2011

El perquè del “sí” del PP i el “no” del PSC als Pressupostos


Convergència i Unió creu que té la paella pel mànec per demanar un nou “pacte fiscal” a Madrid però a dia d’avui és Mas qui depèn del PP al Parlament i no Rajoy qui depèn de CiU al Congrés

Aquesta setmana es tramiten al Parlament de Catalunya els Pressupostos de la Generalitat per al 2011, uns comptes que arriben finalment a la cambra amb mesos de retard i amb, finalment, una majoria que els recolzarà tot i significar la primera reducció de la despesa de la màxima institució de Catalunya. Una reducció que afectarà, en major o menor mesura, a l’estat del benestar present al nostre petit país mediterrani.

L’executiu de Convergència i Unió, al govern des del passat desembre, ja ha obtingut la garantia del Partit Popular que els comptes podran tirar endavant. Els diputats comandats per Alícia Sánchez-Camacho s’abstindran en la votació permetent que CiU pugui tombar les esmenes de la resta de grups que, apartant al PP, sumen 54 vots davant els 62 de la federació nacionalista.

Les converses per al pacte fiscal ja han començat i al PP no estan disposats a que els nacionalistas els colin un gol

divendres, 20 de maig del 2011

Plataforma per Catalunya: l’amenaça del vot ocult

Sovint el vot ocult a Catalunya ha sigut associat al Partit Popular, la força política que habitualment ha presentat un programa electoral més reticent i contrari a l’obtenció d’un més alt grau d’autonomia per al nostre país. En aquest context, en cada contesa electoral que s’ha produït al Principat des de la recuperació de la democràcia a finals dels anys setanta del passat segle, el partit que actualment lidera Alícia Sánchez-Camacho ha obtingut sempre uns resultats molt més favorables en les eleccions que el que els sondejos pronosticaven setmanes o dies abans dels comicis, ja fossin municipals, nacionals o espanyols. 

Sovint el "vot ocult" a Catalunya ha sigut associat al Partit Popular

Des del passat mes de novembre sembla però que una altra força política ha robat gran part del sac del vot ocult al Partit Popular. Es tracta de Plataforma per Catalunya (PxC). Molts encara recordem la nit electoral del passat 28 de novembre en què durant gran part de l’escrutini (fins vora dues terceres parts d’aquest) la formació xenòfoba liderada per Josep Anglada obtenia uns gens menyspreables 3 escons al Parlament de Catalunya, igualant en nombre de vots a partits com Solidaritat Catalana per la Independència (Joan Laporta) o els Ciutadans d’Albert Rivera.

I el que feia realment sorprenent aquest fet era que a pràcticament ningú se li havia ocorregut atorgar un nombre de vots tan alt a la PxC. Per què? Doncs perquè cap de les enquestes publicades durant les setmanes anteriors preveien l’accés de la plataforma xenòfoba i cap li donava més d’un 1,5% dels sufragis enfront del 3% necessari per accedir a la cambra legislativa catalana per primera vegada.

L'amenaça de Plataforma per Catalunya (PxC) es féu palesa durant la nit electoral del passat 28-N

Enquestes com les d’El Periódico o La Vanguardia indicaven l’accés de Joan Laporta amb una parell de diputats i el manteniment de Ciutadans mentre que d’altres com la realitzada per RAC1 encertaven gran part dels resultats i situaven en 4 escons el partit de Joan Laporta i 3 el d’Albert Rivera mentre preveien entre 62 i 63 escons a la Convergència i Unió que finalment guanyà els comicis amb la primera d’aquestes dues xifres. Però, insistim, de Plataforma per Catalunya, ningú en parlava. Ni les enquestes que més s’aproparen al veredicte dels ciutadans aquell 28 de novembre. Aquest fou el motiu pel qual la gran majoria ens sorprenguéssim en veure una part del formatge, que realitzat per TV3 representava la composició del nou Parlament, amb el logotip de la PxC. Perquè cap estudi previ ho esperava.

Sense cap mena de dubte, que PxC no aparegués en cap enquesta fou perquè la gran majoria de ciutadans que acabaren decantant-se per aquesta opció a les eleccions nacionals no indicaren el seu vot o, com a mínim, no pas aquell que acabarien emetent realment. I això és el que des de sempre havia succeït a Catalunya amb el PP. Molta gent el votava (el partit conservador espanyol ha aconseguit en les eleccions celebrades les darreres dues dècades més de 300.000 vots al conjunt del país) però poca ho admetia i ho feia públic en les enquestes.

Per aquest motiu, crida molt l’atenció l’enquesta que la setmana passada publicava El Periódico de Catalunya per als resultats a l’Hospitalet de Llobregat aquest proper 22 de maig. Segons es desprenia de l’enquesta, el partit de Josep Anglada obtindria un 4,5% dels vots a l’Hospitalet, pràcticament duplicant el resultat previst per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, amb un 2,7%) i aconseguint el que seria una tercera part dels vots de Convergència i Unió en aquesta ciutat (13,9%). Amb aquestes xifres, PxC tindria a tocar l’accés al consistori hospitalenc, situat en el 5% dels sufragis. I a això li hem d’afegir el fet que no estem parlant d’una població qualsevol, on amb un parell de centenars de vots es pot obtenir un regidor, sinó que parlem de la que és la segona ciutat de Catalunya amb més de 250.000 habitants.

Segons es desprenia de l’enquesta d'El Periódico, la PxC de Josep Anglada tindria bastants números d'obtenir regidor a l’Hospitalet

Si ni apareixent en les enquestes, el partit de Josep Anglada gairebé s’escolava al Parlament el passat 28 de novembre, què pot arribar a passar aquest proper 22 de maig on, com ja hem indicat, el citat partit té moltes opcions d’aconseguir representació en molts municipis on ara no en té (cas de l’Hospitalet de Llobregat que acabem de presentar) i consolidar o ampliar aquesta en els municipis on ja és present (sens dubte, l’exemple més clar d’aquest grup seria Vic, on aspira a esdevenir la força més votada)?

El 22 de maig ens ho dirà. De fet, els ciutadans ho decidirem. Però anem amb compte amb el que fem perquè donant peixet a un partit filofeixista amagat darrere la màscara de la xenofòbia ens la juguem. I molt.

Més informació sobre la ideologia de l'artífex de "Plataforma per Catalunya"

.

dijous, 19 de maig del 2011

El Departament de Territori i Sostenibilitat modificarà la xarxa de Rodalia de Barcelona amb una nova línia a partir del 26 de juny

.
El proper 26 de juny es posaran en marxa les modificacions que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha estat preparant per a la xarxa de Rodalia de Barcelona, l'antiga Rodalies Barcelona de Renfe. La principal novetat serà la posada en marxa de la línia R8 de Rodalies, que circularà entre Martorell i Granollers Centre passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB, evitant així el pas per Barcelona. La posada en marxa d'aquesta línia significarà la reducció de l'actual línia R7, que quedarà limitada al trajecte Cerdanyola Universitat-Sant Andreu-Arenal i també s’aprofitarà per establir nous horaris basats en les freqüències estables de pas a les línies R1 (Maresme) i R4 (Vallès Occidental). Tot plegat ho ha anunciat en roda de premsa a l’estació de Montgat Nord (el Maresme) el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.

Així és com quedarà la xarxa de rodalia de Barcelona a partir del proper 26 de juny.
Nova línia R8

La principal novetat serà la posada en marxa de la línia R8 de Rodalies, que circularà entre Martorell i Granollers Centre passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB, evitant així el pas per Barcelona. Per a fer-ho s'utilitzarà la infraestructura ja existent de la línia Papiol-Mollet, que fins ara havia estat destinada només al transport de mercaderies. Aquesta nova línia comptarà inicialment amb un tren cada hora per sentit amb possibilitat d’incrementar-se si la demanda així ho fa necessari. La posada en marxa d'aquesta línia significarà la reducció de l'actual línia R7, que quedarà limitada al trajecte Cerdanyola Universitat-Sant Andreu-Arenal.

“La nova línia R8, que disposarà d’un tren per hora i sentit, circularà entre Martorell, Cerdanyola Universitat i Granollers sense passar per Barcelona”

Modificació de l’actual R7 i anul·lació del servei directe Rubí-Sant Cugat-Barcelona

La nova reestructuració de la xarxa suposarà una modificació total de l’actual línia R7, que passarà de circular entre l’Hospitalet, Barcelona, Cerdanyola Universitat i Martorell a fer-ho només entre Barcelona i Cerdanyola Universitat. Els trens que actualment realitzen aquest trajecte el canviaran i circularan entre Granollers, Cerdanyola Universitat i Martorell sense passar per Barcelona. Això significarà l’eliminació dels serveis directes que actualment Rodalies de Catalunya ofereix entre Rubí, Sant Cugat i Barcelona. Des de Rodalies, el seu coordinador, Marc Garcia, ha volgut insistir en què aquest canvi ha sigut necessari perquè els trens que es dirigiran a Granollers són els que ara circulen fins a Barcelona i l’Hospitalet i ha volgut destacar que la majoria d’usuaris d’aquestes dues poblacions que es dirigeixen a Barcelona utilitzen el servei del Metro del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), de manera que els pocs usuaris afectats seguiran comptant amb el servei directe a la capital catalana a través de les línies S1, S2, S5 i S55 dels FGC.

“La línia R7 passarà a ser un servei llançadora entre Sant Andreu-Arenal i l'estació de la UAB (Cerdanyola Universitat)”

Homogeneïtzació de les freqüències de pas a les línies R1 i R4

La inauguració de la nova línia R8 també s’aprofitarà per a homogeneïtzar els horaris de les línies R1 (Maçanet > Mataró > Barcelona) i R4 (Manresa > Terrassa > Barcelona), que comptaran amb els mateixos serveis que fins ara però repartits d’una manera més equitativa. Així, a partir d’ara en aquestes línies no caldrà consultar l’hora en què circularan els trens perquè ho faran seguint una freqüència de pas concreta.
A la línia R1 hi haurà un servei cada 8 minuts entre les 06:30 i les 07:30, cada 6 minuts entre les 07:30 i les 08:30, cada 8 minuts entre les 08:30 i les 09:30 i cada 10 minuts la resta del dia. Pel que fa a la línia R4, hi haurà un servei cada 10 minuts entre les 06:00 i les 07:00, cada 8 minuts entre les 07:00 i les 09:00 i cada 15 minuts la resta del dia.

“S’aprofitarà per homogeneïtzar les freqüències a les línies R1 i R4 i introduir nous serveis amb destinació Mataró, Terrassa i Vic”

Nous serveis a les línies R1, R3 i R4

Els nous horaris també suposaran la posada en marxa d’un parell de nous serveis a les línies R1 i R4 i d’un nou servei a la línia R3 que circularà en hora punta de tarda entre l’Hospitalet i Vic. Des de Rodalies de Catalunya també s’ha volgut destacar que els canvis que s’introduiran el proper 26 de juny també serviran per poder reduir el temps en el restabliment dels horaris quan es produeixin avaries a la xarxa de rodalia de Barcelona.
En un principi s'havia anunciat que l'estació terme de la línia R7 després de la reestructuració seria La Sagrera-Meridiana (veure imatge adjunta). Posteriorment el Departament ha rectificat i ha anunciat que la terminal seria Sant Andreu-Arenal.

dilluns, 9 de maig del 2011

Els nacionalistes canaris plagien l'espot que féu CiU pel 28-N


S'apropen unes noves eleccions i les diverses formacions polítiques ja han començat a distribuir i emetre els seus anuncis de campanya electoral. Però el que més destaca a dia d'avui, és el de Coalició Canària (CC), el partit nacionalista que governa al govern autonòmic de l'arxipèlag de les Illes Canàries i que el proper 22-M opta a la reelecció. L'anunci, per aquells que van seguir la campanya del 28-N (les eleccions nacionals catalanes), és, com a mínim, molt similar al que va preparar CiU. Per a què ho comproveu vosaltres mateixos, a continuació teniu els dos vídeos promocionals. Primer el de CiU del passat 28-N, i després el de CC per a les eleccions d'aquest proper 22 de maig.

1) Anunci de campanya de Convergència i Unió (CiU):


2) Anunci de campanya de Coalició Canària (CC):



Vistos els dos vídeos, podem dir "simple casualitat", o hi ha quelcom més?


dimarts, 3 de maig del 2011

S'ha acabat la gran anomalia


La Vanguardia, el rotatiu català més influent i amb més lectors, fa el pas i ofereix des d’avui una versió en la llengua nacional que acaba amb l’anomalia lingüística que fins avui encara es mantenia al país

Probablement... no. Amb tota seguretat hauria d’haver sortit ja fa molt de temps. La versió en la nostra llengua del diari amb més lectors, més vendes i més subscriptors de Catalunya era un assumpte que any rere any havia quedat tancat en un calaix de la seu del Grup Godó. Finalment, pel que sembla motivat per la pressió de la direcció del diari –amb José Antich al capdavant–, Javier Godó, propietari del grup de comunicació més important del país, ha decidit fer el pas que catalans de generacions força anteriors a la nostra ja havien reclamat: que La Vanguardia surti als quioscs del Principat en la nostra llengua mil·lenària. Ens trobem, per tant, en un dia històric per a la premsa en català i per a la premsa del país en general.

Portada del primer número de La Vanguardia en llengua catalana

Per aquells que considereu -considerem- que La Vanguardia fa tard en fer el pas endavant, cal cercar el costat positiu i optimista de la notícia. Si aquest moment ha trigat tant en arribar, i el pas al català del rotatiu dels Godó es produeix ara, significa que ara és el moment històric que requeria aquest canvi en el sector de la premsa catalana. Catalunya viu una situació convulsa causada, principalment, pel maltracte espanyol envers el nostre país. Un maltracte psicològic però també economicofinancer. Un maltracte basat en insults però també en espoli a mà armada. Potser ha arribat el moment que Catalunya opti per prendre el seu propi camí. La relació és ja nul·la i la convivència, impossible. Que La Vanguardia fos en castellà era per múltiples motius. Però probablement el més destacat era el lligam entre Catalunya i Espanya. Ara apareix una versió únicament en català, per als que vivim a la nació (diguin el que diguin els amics del més que legítim Tribunal Constitucional). Aquest canvi pot ser un altre dels molts senyals que estan apareixent i que ens porten cap a un camí diferent al realitzat per la societat catalana fins ara. Esperem que així sigui. I esperem que La Vanguardia expliqui el camí pel qual cada cop més catalans opten.

La nova Vanguardia en català: http://www.lavanguardia.cat/

dilluns, 11 d’abril del 2011

11 d’abril. I ara, què?


Més de 250.000 persones han acabat votant en la consulta per la independència que aquest 10 d’abril s’ha celebrat a Barcelona. El balanç dels organitzadors és més que positiu. Alfred Bosch, portaveu de Barcelona Decideix, l’entitat que ha organitzat aquest referèndum de caràcter no vinculant, va manifestar ahir a la nit, tan bon punt es van conèixer les xifres de participació, la seva sorpresa per la quantitat de barcelonins que van acabar dipositant la seva papereta a les urnes repartides per la ciutat. “No ens esperàvem una participació superior al 10%, però és que ni els més optimistes de l’organització s’imaginaven que podíem reunir més d’un 20% del cens.” I és que finalment la participació en la consulta ha assolit el 21,5% del cens (18% del padró), cosa que per al portaveu de la consulta a la capital catalana “trenca la tesi que diu que la independència és un tema banal i que no interessa” i evidencia al present Govern liderat per Convergència i Unió que aquest tema serà un dels pilars dels propers anys i, per tant, també de la legislatura actual.

dijous, 24 de febrer del 2011

La "democràcia" espanyola

És interessant llegir aquests dies la premsa espanyola, que en múltiples articles fa referència al cop d’estat que el 23 de febrer del 1981 van perpetrar un reduït grup de militars i guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero. El que més es destaca en aquests articles és la victòria de la democràcia per sobre de les formes totalitàries imposades per la força com probablement hauria passat si els colpistes haguessin aconseguit allò que pretenien.

Però clar, exactament, quan diuen que la “democràcia” es va imposar a la dictadura, què volen dir? Primer de tot, cal que tinguem ben clara quina és la definició de democràcia.

dimarts, 18 de gener del 2011

Jaume Reixach: “Els periodistes ens hem d’autoorganitzar degut a l’esquema actual dels mitjans, on els que manen són els empresaris”

El director d’El Triangle fa una crida als periodistes perquè recuperin la independència i la llibertat que han perdut els mitjans de comunicació

En el marc de l’assignatura “Escriptura en premsa”, aquest dilluns ha visitat la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB l’editor i director del setmanari d’investigació i opinió El Triangle, Jaume Reixach, que ha fet una defensa aferrissada d’un periodisme que investigui “de manera lliure i compromesa amb la societat”. Per a assolir aquesta fita, Reixach ha apostat per un model d’autoorganització dels mitjans de comunicació, deixant fora empresaris i polítics, que actualment hi són molt influents.
L’acte, organitzat per a parlar de periodisme d’investigació i del futur de la professió, també ha comptat amb el professor del Departament de Periodisme de la facultat Pepe Rodríguez, el redactor d’El Periódico Antonio Baquero i la detectiu privada de Método3 Elisenda Villena.

El protagonisme de l’acte el tingué principalment l’editor i director d’El Triangle, publicació que d’aquí a pocs dies celebrarà la seva edició número 1000, que féu especial èmfasi en les persones que actualment dirigeixen els principals grups de comunicació: “Tenim [els periodistes, i la societat per extensió] un problema. Els propietaris dels mitjans no són periodistes ni els interessa informar. La concepció que tenen dels diaris, televisions o ràdios és purament comercial”.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Convergència i Unió torna a liderar el país 7 anys després amb un Parlament sense una oposició clara

El líder de CiU i futur president de la Generalitat, Artur Mas, i la seva esposa, Helena Rakosnik, han saludat als seguidors del partit des del balcó de l’Hotel Majèstic de Barcelona

Els dubtes que podien quedar aquests darrers dies, s’han esvaït totalment. Artur Mas serà el nou president del govern del país i ho serà recolzat per una majoria sòlida de la seva força política, Convergència i Unió, que en aquests comicis del 28-N ha obtingut un total de 62 escons, el que representa per a la federació nacionalista quedar-se a només 6 diputats de la majoria absoluta a la cambra legislativa catalana.

La victòria de Convergència i Unió (CiU) ha vingut, a més, acompanyada per un ensorrament destacadíssim de la segona força del país, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que s’ha quedat amb una xifra de 28 escons (els pitjors resultats de la seva història), fet pel qual el seu cap de llista, José Montilla, ja ha anunciat la seva renúncia a ocupar el seu escó i càrrec com a cap de l'oposició.

Els altres partits perjudicats en aquests comicis han sigut la resta de membres del fins ara govern de Catalunya. La pitjor part se l'ha endut Esquerra Republicana (ERC), que ha perdut la meitat dels seus suports electorals i 11 dels 21 escons amb què comptava al legislatiu català durant aquests darrers quatre anys. Per la seva banda, ICV-EUiA ha vist minvada la seva representació en dos escons, passant dels 12 del 2006 als 10 actuals.

I els beneficiats de la nit, són la resta. L'alegria menys continguda s'ha repetit, igual que a la seu de CiU amb la victòria aplastant en els comicis, a la seu de la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta, que amb només quatre mesos de vida aconsegueix accedir amb 4 escons a la cambra catalana. Per la seva part, el Partido Popular creix fins a quatre escons assolint així un nou rècord de representants al Parlament de Catalunya (18) i Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, es consolida al legislatiu amb 3 escons.

El projecte de CiU
Però qui realment ha sigut el vencedor de la nit electoral, ha sigut Artur Mas, que després d'obtenir una majoria àmplia ara haurà de col·locar-se al capdavant del país. Ara bé, tot i la gran victòria obtinguda, el primer que ha demanat el líder convergent aquesta passada nit ha sigut “una mobilització popular per sortir de la crisi” i “sumar esforços el conjunt de forces polítiques del país per aixecar Catalunya i respondre a les demandes que han fet els ciutadans d’aquest país que servim”. Amb aquestes paraules, Mas ha estès la mà a tots els partits polítics que han obtingut representació parlamentària en un gest de respecte pels votants que han dipositat la seva confiança en la resta d'opcions polítiques.

Pel que fa als objectius de la legislatura, Mas ha posat el reflotament de l’economia com a primer repte del nou govern. Per a fer-ho, el candidat de CiU opta per “estimular el teixit productiu del país creant llocs de treball”. Alhora, també ha considerat realment important recuperar l’esperit i el prestigi internacional de Catalunya i reduir l’immens fracàs escolar existent actualment.

“Tenim molta feina per fer senyor Cuní” és la frase amb la que Mas ha finalitzat la breu conversa que ha mantingut amb el periodista i presentador de l’‘Especial eleccions’ de TV3. Una frase que resumeix perfectament allò que afrontarà CiU de cara als propers quatre anys. El Govern, el liderarà el partit de Mas. Ara, si aquest govern serà monocolor o no, ho veurem en les properes jornades.

Pots visualitzar els resultats de les eleccions nacionals d’aquest 28 de novembre, així com també el seguiment de la jornada electoral realitzat, a la pàgina web:

*Seguiment electoral d'aquest 28-N:
1. Convergència i Unió (62 escons): Nil Sanmartí.
2. Partit dels Socialistes de Catalunya (28 escons): Víctor Romero.
3. Partido Popular (18 escons): Albert Sánchez.
4. Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa (10 escons): Marina Sánchez.
5. Esquerra Republicana de Catalunya (10 escons): Adrià Guxens.
6. Solidaritat Catalana per la Independència (4 escons): Mireia Biel.
7. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (3 escons): Daniel Fernández.

dissabte, 27 de novembre del 2010

La jornada electoral, en directe!

Set estudiants de primer de periodisme de la UAB seguirem en directe i durant tot el dia la jornada electoral del 28 de novembre. Mireia Biel, Daniel Fernández, Adrià Guxens, Víctor Romero, Marina Sánchez, Albert Sánchez i Nil Sanmartí informaran des de primera hora del matí sobre l'evolució dels comicis i recolliran tot allò que passi durant el dia per tal que l'usuari pugui seguir de manera còmoda i directa el desenvolupament de les eleccions (participació, declaracions, incidències, resultats per partits i circumscripcions,...).
 
L'espai web http://bit.ly/eleccionsdirecte seguirà el desenvolupament de la contesa electoral d'aquest 28-N
Tot plegat ho podreu trobar a http://bit.ly/eleccionsdirecte, un lloc web creat expressament per al seguiment de la jornada. En aquesta pàgina, hi podreu trobar tota la informació que generi el 28 de novembre en clau política de manera clara i senzilla, mitjançant gràfics actualitzats (amb el suport d'El País), enllaços a diferents mitjans de comunicació i el seguiment en directe via Twitter de tot el què passi.

Aquest 28 de novembre, la informació essencial de manera clara i sintetitzada a http://bit.ly/eleccionsdirecte.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Puigcercós ofereix a Mas anar junts per demanar el concert econòmic per a Catalunya

Ha sigut el més destacat de la primera meitat del debat. Puigcercós posa com a condició a Mas que si el Congrés espanyol no permet el nou pacte fiscal, CiU aposti pel referèndum secessionista que defensa Esquerra

El debat electoral per a les eleccions legislatives d'aquest 2010 ja ha fet néixer una nova proposta. El candidat d'Esquerra Republicana (ERC), Joan Puigcercós, ha declarat davant Artur Mas (CiU) estar d'acord amb realitzar un pacte al Parlament per "anar a Madrid a reclamar el concert econòmic per Catalunya". "Jo m'hi comprometo, i si Iniciativa (ICV-EUiA) s'hi afegeix, doncs millor encara", ha reblat Puigcercós. Ara bé, la condició sine qua non que de seguida ha posat el líder d'Esquerra és que "si la resposta d'Espanya és negativa, [CiU] es comprometi a donar suport a un referèndum independentista a Catalunya". El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, li ha respost que "fins que no hi hagi una majoria clara en la societat catalana, no donarem suport a un referèndum", i ha preguntat a Puigcercós si "pensen realitzar un referèndum ara, que el perdríem". Mas ha posat com a exemple la situació al Quebec, on després de dos referèndums per la independència, la meitat de la societat ha quedat frustrada i el conjunt del país ha quedat "totalment dividit en dos". Finalment, Mas ha preguntat en to exclamatiu al líder d'Esquerra: "Penseu fer un referèndum per perdre'l? Catalunya no acumula ja prou derrotes en la seva història?"
Comencen els primers moviments entre partits de cara al dia després del 28-N...

Segueix el debat a: tv3.cat/directes

dijous, 18 de novembre del 2010

Desconvocada la vaga de Renfe

Finalment la vaga de Renfe ha quedat en no res. Passades les dues de la matinada empresa i representants sindicals han arribat a un acord pel qual les dues jornades d’aturades han sigut desconvocades. Els treballadors es queixaven per l’incompliment de diversos acords del conveni col·lectiu acordat mesos enrere entre empresa i representants dels treballadors. D’aquesta manera tan avui dijous com demà divendres 19 de novembre circularan tots els trens de Renfe sense excepcions.

Última hora de Renfe:

dimecres, 17 de novembre del 2010

Vagues ferroviàries: Després de Ferrocarrils, ara toca Renfe

Després de dues jornades de vaga a les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat, aquest passat dilluns i avui dimecres, ara és el torn de queixa dels treballadors de Renfe, que faran vaga demà dijous i aquest divendres. Les aturades, convocades pel SEMAF, el sindicat espanyol de maquinistes, es traduiran en una disminució del servei habitual en un dia feiner en major o menor mesura depenent de la franja horària del dia. En les considerades "hores punta", de 6.30 a 9.30 del matí i de 17 a 20.30 de la tarda, el servei que s’oferirà serà l’equivalent a un 67% del nombre de circulacions ferroviàries habituals, mentre que durant la resta del dia (les anomenades "hores vall") només circularan un de cada tres trens si ho comparem amb els horaris d’un dia feiner sense mobilitzacions.

Més aturades a Ferrocarrils
Aquest novembre està sent un mes polèmic en el terreny ferroviari. Si durant la setmana passada es produïren dues jornades de vaga als FGC, aquesta setmana les mobilitzacions han seguit i s’hi ha afegit el dos dies de vaga a totes les línies de Renfe tant de Catalunya com d’Espanya. Però les aturades no acabaran aquí. Si bé des dels sindicats de Renfe no es preveuen més jornades vaguistes, les aturades sí que seguiran als Ferrocarrils de la Generalitat. Des del comitè d’empresa de la companyia s’ha anunciat la paralització total del servei durant el migdia (de 12 a 16 hores) dels propers dilluns 22 i dimecres 24 de novembre en cas que el Departament de Treball no dictamini uns serveis mínims. Si finalment no es desconvoquessin aquestes aturades, només en aquest mes de novembre els usuaris del ferrocarril a Catalunya hauran viscut vuit jornades de vaga en el total de 22 dies lectius amb què compta aquest mes.

Podeu consultar els horaris extraordinaris de Renfe per aquest dijous 18 i divendres 19 de novembre en el següent document (PDF):

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Premià de Mar pateix al seu front marítim les conseqüències més negatives del temporal de mar i vent

La conseqüència més destacada ha sigut la pràctica desaparició de la sorra de la majoria de platges de la ciutat que, exceptuant les platges a banda i banda del Port, han desaparegut pràcticament del tot






Després de la tempesta arriba la calma i, també, l’hora de valorar els estralls que aquesta ha portat. En el cas del temporal tan de mar com de vent d’aquest Pont del Pilar, les conseqüències s’han concentrat a Premià de Mar en el front marítim.

Si ens fixem en les dades exactes, l’estat de les platges després del temporal és el següent:

-       Al sud de la ciutat, les platges han perdut pràcticament tota la sorra i, degut a aquest fet, el mar ja arriba a l’espigó que protegeix el passieig marítim i la infraestructura ferroviària.
-       Al centre de la ciutat, la platja del Pla de l’Ós també ha desaparegut pràcticament del tot.
-       Al nord, la Platja de Llevant és l’única que més o menys s’ha mantingut gràcies al fet de trobar-se protegida pels espigons del Port.

La platja del Pla de l'Ós, al centre de la ciutat, ha desaparegut pràcticament en la seva totalitat
En declaracions a Ràdio Premià de Mar, l’alcalde de la ciutat, Miquel Buch, ha volgut destacar que el resultat del temporal és molt més greu que la pèrdua de sorra de les platges, ja que aquesta sorra que el temporal s’ha endut actuava com a “barrera de seguretat” tant per al passeig marítim com per la via del tren i aquestes instal·lacions queden ara “desprotegides en cas que es doni un altre temporal d’aquestes característiques en els propers mesos”.

 

Recordem que la regeneració de les platges de Premià de Mar, així com de la resta de municipis del Baix Maresme, és un fet que es va repetint cada any en arribar l’estiu i que comença a generar controvèrsia a la comarca. Tan des dels ajuntaments afectats com des del Consell Comarcal han sigut ja diverses les veus que han demanat una solució definitiva per aquest tema, que passaria per la construcció de diversos espigons submergits que protegirien les platges dels temporals que es produeixen durant l’any.

Les demandes s’han repetit aquesta setmana en boca dels alcaldes de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar després que el rotatiu El Punt Maresme publiqués un article on informava que en els darrers 5 anys, la despesa d’Estat i Generalitat amb l’objectiu de regenerar les platges de la zona havia ascendit als 23 milions d’euros.


L’alcalde de Premià de Mar ha sigut el primer en sortir a la palestra demanant una solució. Per Buch, “aquestes xifres ens donen la raó. Moltes vegades és molt millor fer una inversió gran al principi [en referència a la construcció d’espigons] i després anar fent un manteniment que no anar abocant sorra cada any”. L’alcalde també ha recalcat que “ara és més important que mai gastar els diners intel·ligentment i sent austers” per la situació de crisi econòmica en què es troba el país i ha acabat demanant a les administracions catalana i estatal que “escoltin el que diuen els tècnics experts en la matèria”, que ara fa uns mesos explicaven que la millor solució a nivell econòmic i mediambiental era construir els espigons submergits i no seguir amb la regeneració de les platges.



El vent esfondra el mur de tancament de l’estació de tren
A banda de les conseqüències que ha portat el temporal marítim, el vent també s’ha deixat notar a Premià de Mar amb ratxes que han arribat als 80-90 quilòmetres per hora i que han portat a la caiguda de tanques i cablejat elèctric al centre de la ciutat. Una altra de les conseqüències ha sigut l’esfondrament del mur que separa l’estació ferroviària de la ciutat amb el passeig marítim que, casualment, ha caigut a pocs dies que s’iniciïn les obres de renovació de l’estació.

Estat en què quedà el mur de l'estació després del temporal de vent a Premià de Mar