Nova aturada parcial a Renfe, d’11 a 15 i de 18 a 22 hores

Aquest dijous Renfe torna a patir una jornada de vaga parcial que afectarà tots els serveis (tan la xarxa de rodalia de Barcelona, com els serveis regionals i els trens de llarga distància). En el cas del dia d’avui, l’aturada es produirà entre les 11 del matí i les 15 de la tarda en una primera franja i entre les 18 de la tarda i les 22 de la nit en una segona franja. El sindicat convocant, Comissions Obreres (CC.OO.), ha indicat que es respectaran els serveis mínims establerts per la Conselleria d’Empresa i Ocupació.

Els serveis mínims a la xarxa de rodalia de Barcelona en l'aturada parcial d'aquest dijous

CC.OO. convoca dues jornades de vaga als serveis de Renfe

Després de pràcticament un any sense aturades, Renfe viu avui dilluns i el proper dijous, 29 de setembre, una vaga que afectarà parcialment la circulació de tots els seus serveis: rodalies, regionals i trens de llarga distància.

La principal incidència té lloc a la xarxa de rodalia de Barcelona. Durant el dia d’avui, entre les 7 i les 9 del matí i de 20 a 22 hores del vespre, el sindicat Comissions Obreres (CC.OO.) ha convocat una aturada que, en principi, respectarà els serveis mínims establerts per la Conselleria d’Empresa i Ocupació. Aquests són:

- Circulació d’un 66% dels trens en hora punta (2 de cada 3 combois)

- Circulació d’un 33% dels trens en hora vall (1 de cada 3 serveis)

Albert Rivera, el do de la paraula al servei de l’espanyolisme recalcitrant

Ha sortit en els darrers dies com l’abanderat de la llibertat al nostre país. Albert Rivera, president de Ciutadans, ha tingut un orgasme desbocat amb la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per fi per a ell, la instància judicial de referència al Principat ha respost la demanda de tres famílies perquè els seus fills puguin rebre l’ensenyament a parts iguals entre llengua catalana i llengua castellana eliminant així l’actual desequilibri a favor del català a les escoles.   

El líder de Ciutadans (C's), Albert Rivera, en una compareixença pública l'any 2007

Rivera ha sortit ràpidament a la palestra a indicar que aquesta sentència és una victòria del “sentit comú” perquè la interlocutòria del TSJC permetrà que, per fi, “es puguin fer classes en castellà deixant de banda l’assignatura de gramàtica castellana pròpiament dita.” I, ràpidament, fent ús de la seva gran capacitat retòrica –que cal reconèixer– ha sortit a indicar que Ciutadans (C’s) no vol carregar-se el català, senzillament vol “que les dues llengües oficials de Catalunya, el castellà i el català, estiguin en igualtat de condicions a l’escola”. L’objectiu d’aquest canvi és crear “un model de convivència lingüística entre les dues llengües oficials”, cosa que significa que per al líder de Ciutadans a dia d’avui no hi ha convivència lingüística i que per tant, la situació més o menys d’igualtat entre ambdues llengües a la societat catalana no es produeix. Si algú coincideix en l’opinió de Rivera, li recomano que surti al carrer i comprovi de nou el que creu.

El pitjor dia per a Catalunya

Aquest passat 2 de setembre ha sigut un dia trist per a la nostra societat. Des del juny del passat 2010 no sofríem un atac tan directe al país i a la seva llengua. La jornada d’avui ha significat un fort retrocés a nivell polític i a nivell judicial. D’una banda el Congrés dels Diputats, la cambra legislativa espanyola, ha aprovat una reforma de la Constitució que retalla l’autonomia financera de la Generalitat, la màxima institució de Catalunya. Per si no n’hi havia prou, a la tarda hem sabut que el TSJC ha dictat una sentència que obliga a imposar la llengua castellana al nostre sistema educatiu, una de les bases de la cohesió social del país i motor de protecció tant del català com de l’aranès. A més a més, la sentència indica que aquesta aplicació s’ha d’executar abans de dos mesos i preveu multes tan econòmiques com penals a aquells polítics i professors que ho impedeixin. En definitiva, una situació que assenta el retrogrés (el temps segueix passant però en realitat no fem més que retrocedir i tornar cap a situacions de dècades enrere gens desitjables) d’Espanya i que l’apropa a la dictadura franquista, amb la diferència que a dia d’avui són els jutges els que garanteixen que aquest atac a la protecció de llengües minoritzades tingui cabuda en la “democràcia” espanyola. A continuació presentem l’evolució del dia pel que fa als atacs contra el nostre país. Perquè, sí, som un país. Mal els pesi, ho som i així ho sentim.